Resultats de la cerca

Arran de la vaga de Barcelona, dimiteix l’alcalde, Josep Maria d’Albert i Despujol, baró de Terrades, que és substituït per Antonio María Simarro

Fou reconegut com a títol del regne el 1919 a favor de Josep Maria Despujol i Ricart, marquès de Palmerola

Relació de marquesos del Castell de Torrent 1er Felip de Cruïlles de Peratallada-Rajadell i de Peguera mort el 1798, casat el 1758 amb Mª Àngela de Cartellà-Farners i de Vilaplana 2n Manuel de Cruïlles de Peratallada i de Cartellà-Farners mort el 1814/17, casat el 1793 amb Gertrudis Despujol i de Vilalba 3r Felip Santiago de Cruïlles de Peratallada i Despujol mort el 1862 4rt Manuel Cruïlles de Peratallada i de Sagarra mort el 1889 5è Ricard Cruïlles de Peratallada i de Vedruna, òlim de Vedruna i de Cruïlles de Peratallada, mort el 1911 6è Felipe de Cruïlles de…

El llinatge de la família que vivia en aquesta fortalesa es perfila a partir del 1183 amb Bernat de Vilatamar Més tard el llinatge es va refondre amb els Palmerola Vicenç de Palmerola residia a Vilatamar entre el 1398 i el 1406 i s’anomenava indistintament de Palmerola o de Vilatamar La seva filla Blanca es casà amb Pere Despujol de la domus de Despujol de Voltregà i seguí les vicissituds d’aquesta família Aquesta antiga domus s’ha transformat en mas, que encara conserva la disposició de la fortalesa dels segles XIV-XV

Passà als Despujol, marquesos de Palmerola

Passà als Despujol i als Sáenz de Heredia

Passà als Vilalba, òlim Meca, senyors de Guspí, i als Despujol, marquesos de Palmerola

Ha passat als Álvarez de Estrada

El 1570 Miquel Josep de Vilalba i de Guinard mort vers el 1583, senyor del castell de Vilalba, permutà aquest castell amb l’abat de Montserrat per la baronia de Montmagastre Dels Vilalba passà als Meca, senyors de Guspí, als Llorac òlim de Meca, barons de Solivella, i als Despujol, marquesos de Palmerola

Ciutadà de Girona Format al taller de l’obra del cor de la seu de Barcelona, dirigida per Pere Sanglada 1394-99 Hom li atribueix diverses obres a Girona i a la seva regió una clau de volta amb la representació de Sant Mateu i un àngel procedent de la capella de la Pia Almoina Girona, Museu Provincial, el sepulcre del bisbe Berenguer d’Anglesola mort el 1408 a la seu de Girona, la làpida del sepulcre de Pere de Roura mort el 1413 a Sant Vicenç de Besalú Al principi del 1417 Alfons el Magnànim li encarregà el sepulcre del seu pare Ferran d’Antequera a Poblet, algun dels fragments del qual es…