Resultats de la cerca
Es mostren 607 resultats
destinar
Fixar, determinar, un poder sobrehumà, el destí (d’algú o d’alguna cosa).
Petr Bezruč
Literatura
Pseudònim del poeta txec Vladimir Vašek.
Començà a publicar anònimament el periòdic “Čas” 1899-1903 La seva poesia, centrada sobre el destí del poble silesià, fou editada sota el títol de Slezské písně ‘Cants a Silèsia’, 1909
La revolta dels Països Baixos provoca una desviació de la ruta de la plata americana que influeix en el comerç català
La revolta dels Països Baixos provoca la desviació de la ruta de la plata americana, que passarà per Lleida i Barcelona, amb destí a Gènova, la qual cosa influeix en la revifalla comercial catalana
Adonai
Apel·latiu donat a Déu pels hebreus i per tots els pobles semites.
Significa ‘senyor’ Desconegut al món hellènic, per tal com hom creia que els déus eren tan subjectes al destí com els homes, l’apellatiu començà a ésser-hi introduït amb l’entrada dels cultes orientals
Licofront
Literatura
Poeta grec.
Residí a Alexandria i treballà en l’ordenació dels poetes còmics de la biblioteca alexandrina Escriví un tractat, Sobre la comèdia , avui perdut, i l' Alexandria , on desglossa la profecia de Cassandra sobre el destí de Troia
Ljuben Karavelov
Literatura
Escriptor i polític búlgar.
És un dels fundadors del realisme búlgar, i escriví contes i novelles en búlgar, serbi i rus Stranicy iz knigi stradanij bolgarskogo plemeni ‘Pàgines de sofriments del poble búlgar’, 1868, Vinovata li sud’ba ‘En té la culpa el destí', 1869
noûs
Filosofia
Segons el neoplatonisme, ens, dotat d’intel·ligència, que regeix el destí de l’univers.
Segons Plató el noûs és la segona hipòstasi, emanada de l’U i de la qual, com a acte primer del summe bé i principi intelligible de tot el real, emana l’ànima del món
estrella
Esoterisme
Planeta que hom suposava que exercia una influència en el destí d’una persona.
desig natural
Filosofia
Cristianisme
Locució emprada per l’escolàstica (desiderium naturale), sobretot a partir de Tomàs d’Aquino, per a expressar l’orientació de l’esperit humà cap a la visió de Déu.
El concepte ha estat interpretat modernament com a expressió de l’obertura dinàmica que, en l’home, comporta el destí de salvació donat per Déu a la creació La qüestió del desig natural es relaciona intrínsecament amb l’anomenat problema del sobrenatural sobrenatural
Hathor
La deessa Hathor (esquerra), sobirana del cel, de l’Occident i també de les dones, rebent les ofrenes d’una dona en una representació pictòrica
© Corel Professional Photos
Mitologia
Deessa egípcia, sobirana del cel i de l’Occident, protectora de la música, de la dansa, de l’alegria, de l’amor, de les dones i dels navegants.
El déu Ihy era el seu fill, i les Set Hathors , que predeien el destí del nou nat, constituïren una emanació d’ella Hom la representava com una vaca, o com una dona amb el cap de vaca, o amb testa femenina i orelles bovines