Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
card de moro
Card de moro
pjt56 (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Vegetal herbaci biennal o perenne, de la família de les compostes, de tija blanquinosa, pubescent, alta de 20 a 80 cm, amb ales dentades i espinoses, fulles lanceolades sinuatopinnatífides i flors grogues aplegades en capítols terminals o axil·lars envoltats per tres fulles bracteals.
És nitròfil i viu a les vores dels camins i altres llocs semblants de la regió mediterrània El decuit de la planta és diürètic
àcid deshidrocòlic
Bioquímica
Àcid obtingut per oxidació de l’àcid còlic amb CrO3 en medi acètic.
Es presenta en forma de cristalls de tast amargant que es fonen a 237°C És emprat com a colepoètic i com a diürètic suau
herba prima
Herba prima
Amadej Trnkoczy (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les rubiàcies, de tiges primes, amb fulles linears en verticils de quatre i amb flors de color de rosa disposades en inflorescències paniculars.
Es fa en terrenys calcaris secs i pedregosos En medicina popular és emprada com a diürètic, contra els càlculs de la bufeta i contra l’angina
ulmària
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les rosàcies, de 50 a 150 cm d’alt, de fulles imparipinnades, blanquinoses i tomentoses al revers, de flors blanques, disposades en corimbes, i de fruits composts d’aquenis entortolligats.
Es fa en herbassars i prats dels llocs humits, a l’Europa no mediterrània En medicina popular és emprada com a diürètic i contra la hidropesia i les artritis
senet de pobre
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia subllenyosa, de la família de les globulariàcies, perenne de 5 a 25 cm d’alçada, de fulles lanceolades o cocleariformes, i de flors blaves aplegades en capítol.
Es fa en prats secs i calcaris de la muntanya mediterrània i de l’estatge montà En medicina popular és emprada com a purgant i diürètic, i contra la incontinència de l’orina
caps blancs
Caps blancs
© Fototeca.cat
Botànica
Planta sufruticosa perenne, de la família de les crucíferes, de tiges ascendents, de 10 a 30 cm, de fulles allargades, petites i blanquinoses, i flors blanques, amb olor de mel, reunides en cap dens al cim d’un raïm llarg format per fruits en silícula arrodonida.
Viu a les vores dels camins, etc, a la part més temperada de la regió mediterrània, no lluny de la mar En medicina popular hom l’empra en infusió com a diürètic, i contra el mal de pedra
mannitol
Bioquímica
Polialcohol del grup dels hexols, molt difós en les plantes i en llurs exsudats, així com en les algues marines.
Hom l’obté per reducció electrolítica de la glucosa En solució alcohòlica forma cristalls ortoròmbics que es fonen a 166-168°C És emprat en la fabricació de condensadors electrolítics, en farmàcia, com a excipient i diluent, i en medicina, com a diürètic
amilorida
Farmàcia
Química
Substància cristal·lina que es fon a 241°C i que té per fórmula
És un diürètic estalviador de potassi, que potencia l’efecte de les tiazides La resposta màxima es produeix després de quatre hores de l’administració i la durada de la seva acció és de 12 hores És emprat en el tractament de la hipertensió
prazosina
Farmàcia
Química
Derivat de quinazolina que es presenta en pólvores de color blanc, molt poc solubles en aigua i alcohol.
S'administra en forma de clorhidrat i per via oral hom aconsegueix els màxims nivells plasmàtics al cap de dues o tres hores de la seva administració Actua blocant selectivament els receptors adrenèrgics Hom l’empra com a antihipertensiu, i és més efectiu administrat conjuntament amb un diürètic
boldina
Química
Alcaloide que hom extreu de les fulles del boldo.
Es presenta en forma de pólvores amorfes de tast amarg i de reacció alcalina que esdevenen de color marró per acció de la llum, lleugerament solubles en aigua i èter, solubles en alcohol i àcids diluïts És emprada com a diürètic, i en el guariment de malalties del fetge