Resultats de la cerca

Per tal de confirmar la diagnosi de les malalties i els trastorns de l’aparell digestiu hom sol realitzar diverses proves complementàries Les més freqüents o importants són la manometria esofàgica, l’anàlisi de la secreció gàstrica, les exploracions radiològiques, les exploracions endoscòpiques, l’ecografia abdominal, la tomografia axial computada, la gammagrafia, l’examen de les matèries fecals, la paracentesi, la laparoscòpia, la laparotomia i les biòpsies

Les malalties que afecten l’aparell visual i els seus annexos de vegades poden ésser diagnosticades simplement a partir dels símptomes que refereix el pacient i la inspecció de les estructures oculars És així, per exemple, quan es tracta d’un mussol, és a dir, la inflamació d’una glàndula sebàcia de la parpella Aquest cas, però, constitueix de fet una excepció, perquè en general cal efectuar alguna prova o exploració complementària que permeti al metge de comprovar la capacitat visual o bé observar directament les estructures internes de l’ull Hi ha nombroses proves, algunes de les quals…

La majoria de les malalties cutànies són diagnosticades a través de l’examen físic i l’interrogatori De vegades, però, cal efectuar proves complementàries que n’estableixin la causa o en confirmin definitivament la diagnosi Les proves que hom utilitza més sovint són la prova del pegat, la biòpsia de pell i l’examen amb la llum de Wood

L’empresa d’hemoderivats Grífols, amb seu a Catalunya i Irlanda, adquireix el 20% de Singulex, una destacada empresa nord-americana en el camp de les proves diagnòstiques L’adquisició d’aquest paquet d’accions supera els 44 milions d’euros i li permet tenir representació al consell d’administració

De tots els mitjans de diagnosi radiològica, ha passat a ocupar un lloc molt important la tomografia axial per ordinador TAO o TO Aquestes tècniques, que permeten una acurada visualització de gairebé tots els òrgans del cos, han anat arraconant moltes altres tècniques radiològiques clàssiques En medicina preventiva i per a l’establiment o la confirmació de força tasques diagnòstiques és emprada també darrerament la ressonància magnètica nuclear RMN

Fou sintetitzat per primer cop el 1991 per Peter E Nielsen, Michael Egholm, Rolf H Berg i Ole Buchardt S’empra en diversos processos de biologia molecular, en tècniques diagnòstiques i en teràpies antisentit, per bloquejar l’acció de molècules específiques d’ARN També s’ha proposat que a l’origen de la vida el primer material genètic potser fou el APN, el qual fou substituït posteriorment per l’ARN i, finalment, per l’ADN

Es denomina diagnosi prenatal el procediment consistent a aplicar diverses tècniques per a intentar de detectar, abans del naixement, si el producte de la gestació presenta alguna malformació o anomalia que pugui, en un futur, produir-li una alteració del desenvolupament físic o mental Les proves diagnostiques que comprèn aquest procediment es realitzen generalment en aquells embarassos en què es detecta alguna circumstància que incrementa les possibilitats que es produeixi una alteració en el desenvolupament del fetus

Les famílies s’hi adrecen per indicació del seu pediatre, de la llar d’infants, de l’escola o per iniciativa pròpia, quan tenen alguna preocupació per l’evolució que segueix el seu fill o filla L’equip és pluridisciplinari i expert en atenció precoç en formen part pediatres, psicòlegs, fisioterapeutes, logopedes i assistents socials, els quals desenvolupen funcions diagnòstiques i terapèutiques Depèn de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya

La diagnosi de les alteracions genètiques hereditàries i de les anomalies cromosòmiques té diverses utilitats, ja que tant pot servir per a determinar si una persona pateix una alteració d’aquest tipus, com per a predir les probabilitats que hi ha de transmetre una alteració a la descendència Tot i que hi ha diverses proves diagnostiques que s’empren amb aquesta finalitat, entre els procediments més usuals en l’estudi genètic cal destacar la confecció de l’arbre genealògic, l’estudi cromosòmic i els dermatoglifs Mereix una menció especial el consell genètic