Resultats de la cerca

S’inicià practicant diversos esports de muntanya, com l’escalada en roca i gel, l’esquí de muntanya, l’esquí alpí, bicicleta tot terreny i parapent Escalà nombroses vies a Montserrat, els Pirineus, les Dolomites, els Alps, Yosemite o l’Himàlaia, i fou membre de les expedicions al Shisha Pangma 1992, l’Everest 1993, 1995 i Gasherbrum II 1999 Forma part del projecte IDEA 2000 International Diabetic Expeditions & Adventures, que promou estudis per a millorar la salut dels alpinistes i els aventurers amb diabetis Fou representant de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, entre el 1922 i el 1925 feu ascensions als cims més importants dels Alps, les Dolomites i els Pirineus, acompanyat de Lluís Estasen i Jofre Vila Fou representant del CEC en la primera assemblea general de la Unió Internacional d’Associacions d’Alpinisme 1933 L’any 1935, conjuntament amb Josep Maria Guilera, organitzà el V Congrés Internacional d’Alpinisme, celebrat a Barcelona Collaborà en el butlletí Muntanya També elaborà diversos mapes excursionistes i aplegà un important arxiu documental de fotografies, que es troba a l’arxiu…

És una variant de calcàries que conté més del 50% de carbonat, més de la meitat del qual és format per dolomita La precisió d’aquest terme és un xic difícil, car entre les calcàries i les dolomies pures hi ha tota una sèrie de termes mitjans que fan referència a la composició L’efervescència de la roca amb l’àcid clorhídric en fred és mínima, però augmenta si la roca és polvoritzada, o bé amb l’àcid calent La solubilitat de la dolomia depèn del contingut de calci Les varietats de dolomies d’aspecte cavernós són anomenades carnioles Les calcàries dolomítiques més conegudes són les del Triàsic…

Cresqué a les Dolomites, on el seu pare l’inicià en l’alpinisme, activitat en què desenvolupà un estil propi basat en l’ús d’un equipament mínim Estudià enginyeria i completà el seu primer cim de més de 8000 m el 1970 amb l’ascens al Nānga Parbat, en el qual morí el seu germà Gunther i ell perdé alguns dits dels peus i parts dels de les mans per congelació Ha obert nombrosos itineraris al Mont Blanc, les Dolomites i els Andes, però es destaca per les ascensions a l’Himàlaia, on el 1986 fou el primer alpinista en completar els catorze cims de més de vuit mil metres de…

Membre de l’Agrupació Excursionista Icària, durant els anys cinquanta formà part del grup dels Bèlits El 1959 ingressà al Centre Excursionista de Catalunya, on ocupà càrrecs directius, i fou membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE Realitzà importants escalades i ascensions a Montserrat i els Pirineus, com l’obertura de la primera via del CADE a la roca Verda del Cadí 1959, que fou la primera escalada a la serra del Cadí, o la travessa integral de Salenques al coll Maleït 1967 Participà en els cursos de l’Escola Nacional d’Esquí i Alpinisme de Chamonix 1960, 1962, i realitzà escalades de…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya i membre del CADE, el GAME i el Groupe Pyreneiste de Haute Montagne Al final dels anys seixanta inicià la seva activitat amb nombroses escalades i obertura de vies, algunes primeres estatals Vinculat als anomenats Barrufets, obrí i repetí vies a Montserrat, Montsec, Oliana, Picos de Europa, Pirineus, Alps i Dolomites El 1986, amb l’ascensió a les Grans Jorasses, completà les anomenades sis parets nord dels Alps Participà en expedicions a l’Annapurna 1974, el Noshaq Hindu Kush, 1975, el Lhotse 1980, l’Everest 1982 i 1985, el Thalay Sagar 1987 i el K2…

Els tres cims que li donen el nom són Tofana de Roces 3225 m, Tofana di Mezzo 3243 m i Tofana di Fuori 3237 m

Fou soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC des de l’any 1922 i membre del Centre Acadèmic d’Escalda CADE des de la seva creació, el 1942 Feu escalades a Montserrat, als Pirineus i als Alps A Montserrat destaquen les primeres escalades als Flautats 1922, al Frare Gros 1924, a la Roca Plana dels Llamps 1924, a la Boteruda del Gra 1924, a l’agulla Lluís Estasen 1927 i al Bisbe 1932 Als Alps destaquen les escalades amb Estasen a les Dolomites 1925 amb ascensions al Gran Zebrù, o Königspitze, la Marmolada i la Cima Grande di Lavaredo, i al Mont Blanc 1926, on escalaren l’…

És soci de la Unió Excursionista Urgellenca i del Club Poliesportiu Puigcerdà, membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE i professor d’escalada, alpinisme i esquí de muntanya de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya ECAM, l’Escola Espanyola d’Alta Muntanya EEAM, el Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya de Catalunya i l’Escola Espanyola d’Esquí Ha fet més de 1500 escalades als Pirineus, els Picos de Europa, les Dolomites i els Alps paret nord de l’Eiger i Grans Jorasses Ha dut a terme ascensions a Yosemite El Capitan i Half Dome, 1986, els Andes del Perú 1987, els monts de Kenya…

Fundat el 1919, impulsà l’excursionisme i l’activitat cultural de la ciutat Inicialment tingué seccions d’atletisme i fotografia, a més d’una biblioteca A partir del 1923 es constituïren les seccions d’esports de muntanya, de ciències, femenina i la de cultura física Organitzà excursions, escalades i fomentà la pràctica de l’esquí Entre el 1921 i el 1924 publicà el butlletí Nostra Comarca conjuntament amb el Centre Excursionista del Vallès Entre el 1925 i el 1937 publicà un butlletí propi social Després de la Guerra Civil reprengué les activitats l’any 1940 Organitzà cursos d’espeleologia i…