Resultats de la cerca
Es mostren 764 resultats
Eva Marton
Música
Soprano dramàtica hongaresa.
Estudià amb Endre Rösler a Budapest, ciutat on començà la seva carrera El 1974 coincidí amb el director Wolfgang Sawallisch, el qual la introduí en el repertori straussià que l’ha fet famosa Interpreta també Mozart, Verdi, Puccini, Giordano i Beethoven El 2008 es retirà oficialment dels escenaris lírics interpretant el paper de Clitemnestra, de l’òpera Elektra , de Strauss, al Gran Teatre del Liceu de Barcelona on havia actuat en nombroses ocasions, que l’any següent li concedí la Medalla d’Or
Lola Membrives
Lola Membrives
© Fototeca.cat
Teatre
Actriu dramàtica argentina.
Començà amb el género chico , i més tard es traslladà a la comèdia fins i tot amb companyia pròpia, des del 1920, de la qual fou una figura destacada Es retirà el 1964
María Álvarez Tubau
Teatre
Actriu dramàtica castellana.
Obtingué grans èxits al teatre Princesa de Madrid i estrenà obres d’Echegaray, Sardou, Dumas fill i Marquina, entre d’altres Viatjà professionalment a l’Amèrica del Sud, i en retirar-se, el 1904, fou nomenada professora del conservatori d’art dramàtic de Madrid
Eleonora Duse

Eleonora Duse
© Fototeca.cat
Teatre
Actriu dramàtica italiana.
Aportà al teatre una nova forma d’interpretació, oposada a la de les actrius del seu temps, com és ara Sarah Bernhardt Mantingué una turbulenta relació amb el compositor, llibretista, poeta i crític italià Arrigo Boito
L’alcalde de Zalamea
Peça dramàtica de Calderón de la Barca, publicada el 1651, però escrita segurament més de deu anys abans, que té com a precedent directe l’obra menor del mateix títol i tema, de Lope de Vega, inspirada en un fet real.
Partint d’una de les constants fonamentals que Lope serví al teatre castellà del segle d’or, la del tema de l’honor, Calderón oposà els drets que assisteixen qualsevol persona als privilegis i a les convencions establerts per una llei determinada El capità Alvaro de Ataide rapta i força la filla del ric plebeu Pedro Crespo, el qual, nomenat alcalde, ajusticia el capità, el qual es nega a casar-se amb la noia El realisme immediat de la situació dramàtica, no gaire freqüent en Calderón, és conduït amb rigor i suposa la maduresa del gènere creat per Lope de Vega
Els bandits
Primera peça dramàtica de Friedrich Schiller.
Fou escrita cap al 1779-80 Els personatges principals del drama són Franz i Karl Moor, fills d’un vell terratinent Karl esdevé cap d’una banda de lladres, però és Franz el veritable malfactor que Schiller contraposa a Karl, el proscrit que es rebella contra les injustícies L’obra és important per la densitat de les escenes episòdiques on són exposades la protesta de l’autor contra l’estructura feudal del seu país i les motivacions psicològiques dels personatges, i també pel llenguatge escènic, vinculat al Sturm und Drang, però amb més implicacions polítiques Estrenada a Mannheim 1782, assolí…
František Langer
Literatura
Escriptor txec, d’origen jueu.
Prengué part en la guerra de 1914-18, enrolat a les legions txecoslovaques, a Rússia, que ell evocà en Zelezny vlk ‘El llop de ferro’, 1920 Autor de nombrosos contes i novelles, amb una gran força dramàtica i capacitat d’invenció Entre les seves obres es destaquen Svatý Václav ‘Sant Venceslau’, 1912, peça dramàtica, i Velblood uchem jehly ‘El gos de la segona companyia’, 1923, narració per a infants
entrada
Arts de l'espectacle (altres)
Escena, número o acció dramàtica protagonitzada per pallassos.
L’eix central n'és sempre la comicitat, eventualment guarnida amb tècniques d’equilibri, malabars, acrobàcia, música o altres Cal distingir entre l' entrada de repertori que, emparentada dramatúrgicament amb el sainet i l’entremès, manté la unitat espai-temps i s’estructura en presentació-nus-desenllaç, l' entrada de represa intervenció curta d’un o dos pallassos augusts com a recurs per a tapar el buit escènic produït pels canvis d’utillatge entre número i número i el xarivari entrada multitudinària de pallassos a la pista executant cabrioles i acrobàcies amb l’objectiu d’aixecar el ritme de…
dramatitzar
Donar forma de drama, adaptar a la representació dramàtica.