Resultats de la cerca
Es mostren 311 resultats
gipó
Indumentària
Peça de vestir que cobreix el tronc des dels muscles fins a la cintura, cenyida i ajustada al cos, amb mànigues.
Els homes el duien sobre la camisa Com a peça de la indumentària femenina no s’esmenta fins a mitjan del segle XVI Durant el segles XVII i XVIII a part del gipó blanc de cotó hi ha constància de gipons femenins confeccionats amb d’altres robes i colors
galió
Transports
Vaixell de càrrega o de guerra, gros, alterós, sense rems, amb tres o quatre pals de veles generalment quadres, propi dels ss XV, XVI i XVII.
Bé que aquest bastiment fou propi de totes les potències navals d’aquells temps, hom sol atribuir-li un origen hispànic Els galions foren els vaixells que, navegant normalment en combois, generalment duien cap a la corona de Castella els carregaments de metalls preciosos que hom extreia d’Amèrica
Companyia de Santa Bàrbara
Militar
Cos militar auxiliar femení creat pel juny del 1809 a Girona pel general Álvarez de Castro per ajudar els defensors de la ciutat durant el tercer setge napoleònic.
El cos reuní cent vint dones, dividides en quatre esquadres de trenta cada una, comandades respectivament per Llúcia Joanama, Maria Àngela Bibern, Ramona Nouviles i Carme Custy Duien queviures i municions als combatents de baluards i muralles i socorrien els ferits A la fi del setge havien tingut cinc baixes
timbre
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat a algunes monedes antigues que duien gravat l’escut reial.
Partido Comunista Proletario
Partit polític
Partit constituït a l’estiu de 1970 a Barcelona per les restes del Partido Comunista Revolucionario.
Era organitzat en “milicias”, que duien a terme accions violentes a les universitats contra els “lacayos de la oligarquía de las Universidades Cátedros, profesores, sociales, bedeles, policías, reformistas y revisionistas” La seva consigna era “palo al lacayo” Al febrer de 1971 una part dels seus membres fou detinguda El partit fou dissolt al març següent
tonsura
Religió
Cristianisme
Manera de dur tallats els cabells els qui han rebut la tonsura religiosa.
Entre les formes conegudes, hi ha la dels monjos budistes, que duen tot el cap rapat, la que deixava només una franja de cabells a manera de cèrcol conservada fins fa poc per la majoria d’ordes religiosos catòlics i la que duien sacerdots i clergues llatins reduïda a la coroneta del cap, anomenada per això mateix coroneta
josepet
Història
Denominació popular de cadascun dels membres de la Guàrdia Cívica creada a Barcelona (1808) per l’administració francesa, durant la guerra contra Napoleó.
No duien uniforme, sinó només una escarapella amb els colors de la bandera francesa La formaven principalment els súbdits francesos i italians residents a Barcelona El nom provenia del jurament de fidelitat que havien de prestar a Josep Bonaparte Reorganitzada el 1813 amb el nom de Guàrdia Nacional, a Girona també foren creades tres companyies de josepets
Casal Reusenc dels Esports
Esport general
Moviment associatiu sorgit a Reus a l’agost del 1936 per seguir fomentant la pràctica esportiva un cop esclatà la Guerra Civil Espanyola.
Absorbí l’activitat que fins llavors duien a terme diferents clubs de la ciutat, com el Reus Deportiu El recinte poliesportiu on jugaven els seus equips fou batejat amb aquest nom i, coincidint amb el canvi, els conjunts del Reus Deportiu passaren a anomenar-se Reus Popular fins el 1939, que es restablí el nom originari
ojibwa
Etnologia
Individu d’un poble amerindi, que parla una llengua de la família lingüística algonquina.
Inicialment habitaven a les ribes dels llacs Huron i Superior, entre el Canadà i els EUA Actualment són uns 30 000 individus, que habiten a les reserves del Canadà i dels EUA El nom d' ojibwa era, de fet, un sobrenom que significava “de tan arrugat sembla rostit”, i es referia als cosits en forma d’arruga que duien llurs mocassins
Deportes
Publicacions periòdiques
Esport general
Suplement d’esports del diari Las Noticias publicat a Barcelona entre l’octubre del 1928 i el març del 1930.
Es dedicà a la propagació de l’esport i feu el seguiment de les iniciatives esportives que es duien a terme amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona 1929 En foren redactors JA Trabal, A Lletjós, Speaker , Gibert, J Sabater Rosich i I Corbinos, entre d’altres, i hi treballaren els dibuixants Roca i Doménech Se’n publicaren 142 números