Resultats de la cerca

Seguidor de Giotto, fou un dels representants de l’academicisme eclèctic florentí Les seves obres mostren elements giottescs, sienesos i del gòtic internacional i, alhora, una accentuació del caràcter popular frescs a la sagristia de l’església de San Miniato, Florència, al Camposanto de Pisa 1391-92 i al Palazzo Publico de Siena 1407

Fill d’un pintor alemany establert a Holanda, fou deixeble de P-N Guérin a París 1911 Malgrat les dures crítiques que el seu Romanticisme eclèctic rebé —entre elles les de Baudelaire—, tingué una gran fama com a protegit de Lluís Felip El seu germà Henri Scheffer la Haia 1798 — París 1862 fou mestre de Puvis de Chavannes

Una existència miserable féu que es refugiés en el teatre, on collaborà amb Fletcher The False One , 1620 Thierry and Theodoret , 1617 El seu teatre tràgic és eclèctic i impersonal The Roman Actor , 1626 The Duke of Milan , 1621, mentre que les comèdies són més àgils i riques de llenguatge en són conegudes A New Way to Pay Old Debts 1633 i The City Madam 1632

Complementà les activitats de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona a l’escenari Publicà autors estrangers Tennessee Williams, Friedrich Dürrenmatt, Eugène Ionesco, Bertolt Brecht, etc i catalans Xavier Benguerel, Joan Brossa, Alfred Badia, etc Dissolta l’Agrupació, passà a formar part de les colleccions d’Editorial Aymà, que continuà el mateix criteri eclèctic de selecció Jean-Paul Sartre, Bertolt Brecht, Samuel Beckett, Joan Oliver, Josep MMuñoz i Pujol, etc

Dirigit per Joan Colomines i Enric Moltó, el PPC fou, malgrat les seves migrades dimensions, membre de l’Assemblea de Catalunya i del Consell de Forces Polítiques, i publicà irregularment el periòdic Nova Catalunya Paladí d’un socialisme eclèctic, democràtic i autogestionari capaç d’interessar un ampli bloc de classes populars, s’acostà a Convergència Socialista de Catalunya i, el 1976, es dissolgué en el Partit Socialista de Catalunya-Congrés

Realitzà una intensa activitat cultural, de caràcter eclèctic en les matèries i en la ideologia, i entre els seus socis figuraren alguns dels qui després foren escriptors importants del final del s XIX valencià Vicent W Querol, Teodor Llorente, Vicent Blasco Ibáñez Publicà un “Boletín-Revista” 1870 i 1876 La radicalització política, produïda entorn de la guerra carlina del 1872-76, hi suscità diverses escissions que en provocaren la decadència Encara subsistia vers el 1920

Fou l’intent d’endegar el moviment obrer a les Illes Ideològicament eclèctic a l’inici, es dedicà sobretot a l’educació dels obrers Des del 1884, derivà cap a un pur i simple mutualisme assistencial També impulsà el feminisme mallorquí, que despertà un ampli ressò polèmic En 1885-86 s’encarregà de respondre al qüestionari social de la Comissió de Reformes Socials El seu òrgan de premsa fou Unión Obrera Balear 1882-86

Format a Llotja 1881-83, a les escoles oficials de Madrid 1883-86 i, autodidàcticament, en freqüents sortides a pintar tot sol la natura A París estudià a l’acadèmia Colarossi 1887-88 Fou un dels primers artistes que valorà el paisatge de Tossa, vila on residí sovint i que donà a conèixer Paisatgista d’un realisme eclèctic, exposà a Sant Feliu de Guíxols 1892, Barcelona, Madrid i Londres, on fou distingit 1894

Fou nomenat arquitecte municipal de València el 1864 és autor de les façanes dels teatres Principal i de la Princesa de València, i de les places de toros de Yecla i de Requena Dirigí les obres de conducció d’aigües potables de València de la séquia de Morvedre, dels plans dels ferrocarrils de València a Almansa i de València al Grau, i de diverses carreteres i installacions industrials El seu estil és, en general, eclèctic, basat en un neoclassicisme lliure

Membre de la Comuna, se n'allunyà després i acabà entre els moderats i reialistes Professor a la Sorbona 1811-14, fou restaurador de la filosofia espiritualista després de la caiguda del règim napoleònic Formulador del doctrinarisme, s’oposà a la ideologia de la Illustració —sobretot del sensualisme de Condillac— i elaborà un sistema eclèctic amb elements de l’espiritualisme francès clàssic i de l’escola escocesa del sentit comú A Catalunya influí sobre RMartí i d’Eixalà i XLlorens i Barba