Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Pietro Mascagni
Música
Compositor i director d’orquestra italià.
Vida Estudià a Liorna amb E Bianchi piano i A Biagini orgue, i posteriorment amb A Soffredini a l’Institut L Cherubini El 1882 entrà al Conservatori de Milà, on fou alumne de Ponchielli i M Saladino i es feu amic de G Puccini El 1885 abandonà els estudis per a fer de director d’orquestra en una companyia d’opereta Posteriorment s’installà a Cerignola i es dedicà a la composició i a la direcció El fet més transcendental de la seva vida arribà el 1889, any en què guanyà el premi de l’editor Sonzogno amb Cavalleria rusticana , obra considerada normalment com la iniciadora del moviment verista L’…
Pasquale Anfossi
Música
Compositor italià.
Vida El 1744 es traslladà a Nàpols, on perfeccionà els estudis de violí i estudià composició amb Piccinni i A Sacchini al Conservatori de Santa Maria di Loreto Acabats els estudis musicals, des del 1752 exercí de violinista en nombrosos teatres de la ciutat La seva primera composició fou la Serva spiritosa , presentada a Roma el 1763 L’estrena, el 1773, de L’incognita perseguitata al Teatre Alibert de Roma li valgué el reconeixement internacional, i li obrí les portes de París A partir del 1781, el canvi en la seva producció i l’aversió pel mètode de cant francès el dugueren a triomfar encara…
Johann Baptist Schenk
Música
Compositor austríac.
Vida Un dels seus primers mestres fou el director de cor A Stoll, i més tard fou alumne de GCh Wagenseil, amb qui estudià contrapunt i composició Abans d’iniciar-se com a operista, Schenk obtingué un cert ressò amb obres corals religioses, que veié estrenades a la catedral de Sant Esteve de Viena Entre el 1780 i el 1802 compongué més d’una desena d’obres per a l’escena -òperes, operetes i nombrosos singspiele -, que gaudiren d’un èxit notable i que s’estrenaren als principals escenaris vienesos, com el Kärntnerthortheater i el Freihaus-Theater d’E Schikaneder El seu triomf més destacat arribà…
Egidio Romualdo Duni
Música
Compositor napolità actiu especialment a París.
Vida Format als conservatoris de Nàpols, sembla que, amb Francesco Durante, començà la seva carrera, fet habitual a l’època, com a compositor d' opere serie Catone in Utica 1740, Ipermestra i Ciro riconosciuto 1748, etc L’any 1735 estrenà a Roma Nerone , que eclipsà Olimpiade de GB Pergolesi i, arran d’aquest fet, es bastí la llegenda romàntica segons la qual Duni hauria estat el responsable indirecte de la mort prematura del seu collega, traspassat l’any següent Malgrat l’èxit de les seves obres de tema seriós, el 1756 es trobà a Parma amb C Goldoni i compongué la seva primera…
carnestoltes

La festa de carnestoltes a Solsona
© Fototeca.cat
Folklore
Nom habitual del carnaval als Països Catalans.
En sentit estricte comprèn els tres dies anteriors al dimecres de Cendra, primer dia de quaresma originàriament, el dia anterior a l’inici de la quaresma En sentit més lat s’inicia el dijous anterior, el Dijous Gras , bé que en molts llocs comença per l’Epifania al País Valencià i a les Balears el dia de Sant Antoni abat A Barcelona assolí una esplendor que eclipsà el d’altres localitats fins al segle XVI la noblesa solia fer paròdies dels jocs cavallerescs En aquesta època ja era generalitzat el ball de màscares o de disfresses, malgrat les reiterades prohibicions…
Vicent Calvo i Acacio
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor i polític.
Estudià la carrera de lleis a les universitats de València i Salamanca, però no exercí d’advocat sinó que es dedicà al periodisme Primer treballà a Madrid, en el diari La Época i l’agència Mencheta L’any 1894 començà les seves collaboracions a La Correspondencia de Valencia , El Correo de Valencia , El Clamor Setabense , Las Provincias i en l’ Almanaque d’aquest diari, on sovint exercí la crítica literària Des del 1901 la seva tasca de publicista es vinculà a la política La seva militància al Partido Liberal restauracionista l’aproximà a la figura de Segismundo Moret, i es convertí en un dels…
, ,
Thomas Augustine Arne
Música
Compositor anglès, figura principal de la música escènica anglesa del segle XVIII.
Vida Procedent d’una família de tapissers, fou educat a l’Eton College per voluntat del seu pare, que volia fer-ne un procurador No obstant això, des de molt petit manifestà la seva vocació per la música, que aprengué de manera autodidàctica i d’amagat del seu pare, fins a l’extrem que empenyorà la lliurea d’un criat per poder accedir a la galeria de la Italian Opera Probablement fou allà on conegué Michael Festing, membre de l’orquestra del teatre, que es convertí en el seu mestre de violí Fou Festing qui convencé el pare de ThA Arne per tal que autoritzés el seu fill a dedicar-se a la…
Partit Nacionalista Català
Partit polític
Formació ultracatalanista de caire electoral, activa entre el 1931 i el 1936.
Aglutinà els diversos sectors nacionalistes radicals que per a la dreta s’oposaven al maridatge entre separatisme i republicanisme dins d’Esquerra Republicana de Catalunya ERC La seva constitució fou anunciada al juliol de 1931, amb la creació d’Elements d’Estat Català EEC, plataforma que reuní els sectors més contraris a la dinàmica electoral i estatutària impulsada per Macià, i encapçalada per Josep Casals i Freixes, un sastre que havia estat el tresorer de l’organització interior clandestina d’ Estat Català durant la Dictadura Al març de 1932, diverses entitats, incloses EEC i Nosaltres…
Anvers

Anvers
Dan (CC BY-SA 2.0)
Ciutat
Capital de la província d’Anvers, a Flandes (Bèlgica), situada al fons de l’estuari de l’Escalda.
La geografia Forma una autèntica conurbació amb Brusselles, amb una complexa aglomeració de prop de 4 milions d’habitants entre els 40 km que separen les dues ciutats El pla d’Anvers és radial, tallat per avingudes concèntriques El nucli antic és comprès dins un recinte emmurallat del segle XVI, limitat actualment per bulevards que formen semicercle respecte al riu La ciutat s’estén riu amunt, amb barris industrials al costat de l’Escalda, i barris residencials cap a l’est Aigües avall, s’estén el port, un dels més importants del món, tant pel seu tràfic com per les seves installacions Grans…
generalitat
Convocatòria als tres estaments de la generalitat de Catalunya (20-VI-1713)
© Fototeca.cat
Història
Delegació permanent de les corts al Principat de Catalunya i als regnes de València i d’Aragó des de la segona meitat del segle XIV, coneguda també, a l’edat mitjana, per diputació del general o bé per diputació del regne a València i a Aragó.
La generalitat de Catalunya tingué l’origen en les comissions que les corts nomenaren des de la cort del 1289 perquè, dissolta l’assemblea, reunissin el subsidi concedit al rei mitjançant personal i administració independent dels del fisc reial Durant el regnat de Pere el Cerimoniós, les corts es reuniren amb tanta freqüència, a causa de les contínues guerres, que sovint la comissió nomenada per una cort no havia acabat encara la seva tasca quan ja era convocada la cort següent S’arribà, així, a la creació d’una comissió permanent Hom dona com a primera la de dotze membres, quatre per braç …