Resultats de la cerca
Es mostren 142 resultats
Fe i Constitució
Història
Moviment ecumènic protestant nascut en ocasió de la conferència d’Edimburg (1910).
Celebrà la primera conferència mundial a Lausana 1927, i el 1948, a Amsterdam, fou integrat com a departament autònom dins el Consell Ecumènic de les Esglésies
Vida i Acció
Organisme ecumènic, d’origen protestant, precursor de l’ecumenisme actual, sorgit de la conferència d’Edimburg (1910).
Promogut per Nathan Söderblom , es reuní a Estocolm 1925 hom hi definí la posició i l’acció del cristianisme davant els problemes socials motivats per la Primera Guerra Mundial S'incorporà al Consell Ecumènic de les Esglésies el 1948
Nikos A. Nissiotis
Religions orientals
Cristianisme
Teòleg laic ortodox grec.
Estudià teologia a Atenes, Zuric i Basilea, i filosofia a Lovaina Fou observador del Consell Ecumènic de les Esglésies al concili II del Vaticà 1963-64 Director adjunt 1958-66 i director 1966-74 de l’Institut Ecumènic de Bossey, fou professor a la facultat de teologia d’Atenes i moderador de la comissió “Fe i Constitució” del Consell Ecumènic Escriví nombroses obres sobre filosofia, filosofia de la religió i teologia ortodoxa
Geoffrey Francis Fisher
Cristianisme
Arquebisbe de Canterbury i primat d’Anglaterra (1945).
Amb esperit ecumènic i reformador, impulsà la renovació de l’Església anglicana, presidí les conferències de Lambeth 1948 i 1958 i animà la creació del Consell Ecumènic de les Esglésies
Lukas Vischer
![](/sites/default/files/media/FOTO2/vischer.jpg)
Lukas Vischer
© Consejo Mundial de Iglesias
Cristianisme
Teòleg i ecumenista suís.
Pastor de l’Església evangèlica, fou un gran impulsor de la unió dels cristians des del Secretariat “Fe i Constitució” 1961 del Consell Ecumènic de les Esglésies, del qual fou director 1966-79 Assistí com a observador a les quatre sessions del concili II del Vaticà i, més tard, fou cosecretari del Grup Mixt de treball entre l’Església catòlica i el Consell Ecumènic Director de l’Oficina protestant per a l’Ecumenisme a Suïssa 1980, dels seus escrits cal citar Oekumenische Skizzen ‘Esbossos ecumènics’, 1972, Neues Glaubensbuch ‘Nou llibre de la fe’, 1973, Fürbitte ‘Intercessió’, 1979, Gottes…
germà separat
Cristianisme
Entre els catòlics, cristià que no pertany a l’Església catòlica.
Aquesta expressió fou encunyada a partir del moviment ecumènic
Karl Adam
Cristianisme
Teòleg alemany.
Professor a Tübingen, és autor, entre d’altres obres, de Das Wesen des Katholizismus ‘L’essència del catolicisme’, 1924 Fou collaborador del moviment ecumènic Una Sancta
Adrià II
Cristianisme
Papa (867-872).
Convocà el concili IV de Constantinoble , VIII ecumènic 869-870, que condemnà el patriarca Foci i rehabilità Ignasi Aprovà la versió eslava de la litúrgia romana feta pels sants Ciril i Metodi
ecumenisme
Cristianisme
Acció desplegada als diversos nivells per gairebé totes les denominacions cristianes amb el desig de restablir la unitat, fins i tot visible, que Crist volia per a la seva Església, dividida primer per l’anomenat Cisma d’Orient, i posteriorment per la Reforma.
El moviment que en resulta, amb la renovació de l’actitud espiritual, suposa una visió positiva del món i de l’home El moviment ecumènic comporta una ideologia, un sistema i fins i tot una organització, bé que cap d’aquestes dimensions no sigui una finalitat No cerca el retorn d’una confessió a l’altra ni tampoc les confronta amb la pruïja del triomf d’una d’elles Creu en les possibilitats de creixença de la unitat que ja existeix i, mai que arribés a acomplir del tot la seva tasca, com a mitjà que és, el moviment ecumènic hauria de desaparèixer Tot i algunes temptatives com els concilis…
Geórgios Akropolítēs
Historiografia
Historiador bizantí.
Preceptor del futur emperador Teodor II Làscaris, del qual fou també gran logoteta, sota Miquel VIII Paleòleg fou legat al concili II de Lió XIV ecumènic, 1274, per a la unió de les Esglésies Autor de diverses obres poètiques i teològiques, és conegut per la Crònica de l’imperi llatí d’Orient