Resultats de la cerca

Propugnà l’ecumenisme espiritual i creà 1935 la Setmana Universal d’Oració per la unió dels cristians 18-25 de gener, celebrada actualment per totes les esglésies cristianes

D’origen protestant, ha tingut sempre una preocupació per l’ecumenisme La seva difusió per tot el món és molt considerable actualment té més de dos milions de membres i desenvolupa tota mena d’activitats culturals, assistencials, recreatives, educatives, religioses Hi ha una branca femenina, amb el nom de Young Women's Christian Association YWCA

Estudià a Leiden, i des del 1924 prengué part activa en els moviments de joventuts protestants, en els quals ocupà diverses vegades càrrecs dirigents Secretari del Consell Ecumènic de les Esglésies 1948-1966, ja hi havia pres part en els treballs preparatoris Membre de la comissió de Fe i Constitució , publicà diverses obres sobre ecumenisme i teologia calvinista i, el 1973, les seves Memòries

Doctor en teologia per la Universitat Gregoriana de Roma 1937, fou canonge de la catedral de València i rector 1945-70 del Collegi Major de Sant Tomàs de Villanueva Delegat diocesà d’ecumenisme, fou el fundador del Centre Ecumènic Interconfessional de València Publicà Falsejaments i veritats cristianes 1969, i feu de redactor religiós del setmanari La Marina , d’Alacant Ha estat considerat com un dels principals promotors del moviment d’obertura de l’Església valentina arran del concili II del Vaticà

Anomenat oficialment per l’Església Obra de Maria, viu l’espiritualitat de la unitat i treballa especialment en l’ecumenisme i el diàleg entre religions i cultures S'articula en divuit branques en què s’apleguen una gran varietat de persones nens, famílies, religiosos, sacerdots, etc Els seus membres promouen l’Escola Abbá per a la formació d’una cultura renovada, el projecte Economia de Comunió per a la pràctica d’una economia amb valors evangèlics, el moviment Polítics per la Unitat i les anomenades Mariàpolis, llocs on es tracta de viure una societat nova basada en la comunió…

Estudià a Barcelona i a Roma, on es doctorà en teologia Ordenat el 1950, exercí diversos càrrecs parroquials i acadèmics, fou rector del Seminari Conciliar de Barcelona 1963 i canonge de la catedral 1964 Bisbe d’Astorga 1967, dugué a terme una tasca de divulgació teològica Fou cap de redacció de la revista Orbis catholicus 1958-64, i publicà articles sobre ecumenisme i les obres La gloria y su relación con la gracia según las obras de san Buenaventura 1957, El tiempo de la Iglesia según la teología de Cullman 1958, Colegio episcopal e Iglesia particular 1959

Sacerdot 1819, professor a Tübingen 1826-35 i a Munic 1835-38, fou un dels màxims representants de la teologia catòlica alemanya del s XIX Elaborà el concepte catòlic de tradició com a desenvolupament orgànic del dogma a través de la història i el concepte d’Església com a cos místic A la seva obra fonamental, Symbolik ‘Simbolisme’, 1832, estudià les oposicions doctrinals del protestantisme i del cristianisme i obrí el camí al Modernisme Entre les seves altres obres cal esmentar Die Einheit der Kirche ‘La unitat de l’Església’, 1825, que el féu un dels precursors de l’ecumenisme

Impulsà la Comunió Anglicana mitjançant el reforçament de la Conferència de Lambeth, que es reuneix cada deu anys per a afavorir la comunió interna de les esglésies locals També encoratjà la renovació de l’espiritualitat i de la reflexió ètica en el si de l’anglicanisme Treballà per l’ecumenisme Fou el primer primat de l’Església anglicana que acudí a l’entronització d’un papa Joan Pau II Durant la seva jubilació fou bisbe auxiliar de Canterbury i Winchester Entre el 1994 i el 1997 escriví una vintena de llibres, el darrer dels quals és Meet Paul An Encounter With The Apostle 1998

Pastor de l’Església evangèlica, fou un gran impulsor de la unió dels cristians des del Secretariat “Fe i Constitució” 1961 del Consell Ecumènic de les Esglésies, del qual fou director 1966-79 Assistí com a observador a les quatre sessions del concili II del Vaticà i, més tard, fou cosecretari del Grup Mixt de treball entre l’Església catòlica i el Consell Ecumènic Director de l’Oficina protestant per a l’Ecumenisme a Suïssa 1980, dels seus escrits cal citar Oekumenische Skizzen ‘Esbossos ecumènics’, 1972, Neues Glaubensbuch ‘Nou llibre de la fe’, 1973, Fürbitte ‘Intercessió’,…

Fill d’un bibliotecari arxiver, estudià al Seminari de Girona Fou ordenat prevere el 1957 Es traslladà a Roma, on es llicencià en història de l’Església a la Pontifícia Universitat Gregoriana i en teologia a la Universitat del Laterà El 1966 es llicencià en història a la Complutense de Madrid i anys més tard obtingué el títol de doctor 1993 en història a la Universitat Autònoma de Barcelona amb una tesi sobre Catalunya i l’Església al segle XVII La Catalunya del Barroc vista des de Girona La crònica de Jeroni de Real,1626-1683 1994 A la seva ciutat natal, compaginà les tasques pastorals amb…