Resultats de la cerca
Es mostren 80 resultats
cadira elèctrica

Cadira elèctrica
© iStockphoto.com/Subsociety
Tecnologia
Dret penal
Artifici en forma de seient emprat per a executar els condemnats a mort mitjançant una descàrrega elèctrica de més de 2.000 V.
Fou inventat per Tomas A Edison el 1888 És emprada en alguns estats dels EUA
Dearborn
Ciutat
Ciutat de l’estat de Michigan, EUA.
Fou formada entorn de la factoria Ford establerta el 1920 a la perifèria de Detroit Indústria siderúrgica i seu de l’institut tecnològic Edison
George Eastman
Industrial nord-americà, fundador de l’Eastman Kodak Company (1892).
D’ençà del 1878 preparà les primeres plaques de bromur d’argent i en començà la fabricació industrial el 1880 El 1889 inventà una pellícula transparent de nitrocellulosa que fou utilitzada per Edison en el seu cinematògraf
Joseph Wilson Swan
Física
Físic i químic anglès.
Ideà la làmpada d’incandescència, independentment d’Edison, i la donà a conèixer el 1878 El 1888 en substituí el filament primitiu per un de tàntal Investigà sobre fotografia, ideà el paper de carbó i el de bromur Introduí el sistema de les plaques alveolars en l’acumulador de plom
culot
Electrònica i informàtica
Peça metàl·lica d’una bombeta o d’altres tipus de làmpades que serveix per a fixar-la al seu suport i establir la connexió elèctrica.
És anomenat també guaspa o virolla Hi ha diversos tipus de culots emprats correntment els més coneguts són el de rosca culot Edison i el de baioneta culot Swan En casos especials hom n'empra d’altres tipus, com els bipolars, amb terminals de cable, de contactes laterals, els emprats en telefonia, etc
Crónica Científica
Revista quinzenal barcelonina de divulgació científica, en castellà, fundada el 1878 per Rafael Roig i Torres.
Publicava informacions, sovint per primera vegada al país, sobre els avenços científics més recents —fonògraf d’Edison, primeres experiències telefòniques a Catalunya—, bibliografia, estudis originals, etc Entre d’altres, hi collaboraren Laur Clariana, Jaume Almera, Artur Bofill i Poch, Narcís Freixa i Ramon Coll i Pujol Deixà de publicar-se el 1892
Clarence Brown
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà.
Realitzador preferit per Greta Garbo, amb qui realitzà Flesh and Devil 1927, A Woman of Affairs 1928, Anna Christie 1930, Anna Karenina 1935 i Maria Walewska 1937, entre d’altres Dirigí també biografies, com Edison, the Man 1940, i grans superproduccions The Rains Came 1939 El seu millor film, però, és Intruder in the Dust 1947, film aspre, inspirat en la novella homònima de William Faulkner
Black Maria
Cinematografia
Primer estudi americà de rodatge per al kinetoscopi.
Fou construït el 1894 a West Orange Nova Jersey per Thomas A Edison Era una mena d’hangar tot pintat de negre dins el qual els actors, vestits i maquillats de blanc, produïen sobre el fons negre la sensació de relleu La llum hi penetrava per les teulades obertes, i, pel fet d’ésser tot l’estudi muntat sobre raïls, n’era garantida l’orientació segons la direcció dels raigs solars
Émile Pathé
Cinematografia
Industrial francès, capdavanter de la indústria fonogràfica i cinematogràfica francesa.
Treballà amb el seu germà Charles Pathé Chevry-Cossigny, Sena i Marne, 26 de desembre de 1863 — Montecarlo, 25 de desembre de 1957, que havia iniciat l’explotació a França del fonògraf ideat per Edison Els germans Pathé fundaren el 1896 la societat Pathé frères , en la qual Émile s’encarregà dels fonògrafs, i Charles, de la cinematografia Aquesta societat, dedicada a la producció de pellícula verge i al perfeccionament del cinematògraf i del fonògraf, esdevingué aviat mundialment famosa
John Ambrose Fleming
Física
Físic anglès.
Estudià a Londres 1870 i a Cambridge 1877-80 Treballà com a professor de física i de matemàtica a l’University College de Nottingham 1881 i com a enginyer de l’Edison Electric Light Co Féu investigacions sobre les aplicacions pràctiques de la llum, amb les quals contribuí al desenvolupament de les bombetes elèctriques de l’enllumenament, del telèfon i de la telegrafia sense fils Descobrí el tub termoiònic díode i les anomenades regles de Fleming o dels tres dits