Resultats de la cerca

Vida i obra Visqué en temps d’Alfons el Magnànim Possible traductor de les Antiquitats judaiques de Flavi Josep, editades a Barcelona el 1482, i que van precedides per una introducció històrica basada en sant Jeroni Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

Les seves Memorias del reinado de los Reyes Católicos editades el 1856 i el 1962 són la crònica contemporània més completa que existeix del regnat, la qual arriba fins l’any 1513 Utilitza Hernando del Pulgar, fonts legals, el Talmud , etc, però, sobretot, fonts orals i directes, com els papers de Cristòfor Colom, de qui fou amic personal

Diputat a les corts de Cadis, defensà la llibertat del seu país i l’abolició de la mita Escriví poesies de tipus neoclàssic, però també impregnades d’un cert Romanticisme, de les quals cal destacar La victoria de Junín, Canto a Bolívar 1825 i Al general Flores, vencedor de Miñarica 1835 El 1947 foren editades les seves Poesías Completas

Convers del judaisme, fou dominicà i provincial de l’orde a Castella 1417 Teòleg papal al concili de Basilea 1432 i mestre del Palau Pontifici 1435, fou bisbe de Palestrina, Sabina, Cadis, Ourense i Lleó Partidari de la reforma eclesial, la seva eclesiologia fou fonamentalment primacial Escriví unes quaranta obres, vint-i-set de les quals foren editades Al concili de Florència influí en la postura de Bessarió

Inicià la carrera professional a les revistes Kiss Comix  i El Víbora , per a la qual dibuixà la sèrie "Road Cartoons" És autor de les sèries "Gog", "El juego lúgubre", "Las aventuras de Alexander Ícaro hijos de la Alambra" i "El Faro" La majoria de les seves obres han estat editades també a França, Itàlia i Holanda El 2008 guanyà el premi nacional de còmic del ministeri de cultura espanyol per la història La arruga

Escriví unes vint-i-cinc peces de diversos gèneres teatrals, no totes estrenades ni editades Destaquen la sarsuela Agafar-ho al punt 1879, el sainet líric Lo jueu de l’arraval de Reus 1889, la comèdia Buscar l’agulla 1876 i el drama L’infern 1882, en què reflecteix segurament la seva experiència personal d’empleat d’una entitat econòmica barcelonina Collaborà en diversos periòdics reusencs, entre els quals L’Escut de Reus

Segon marquès de Castellnou i de Ponts Fou gentilhome de cambra de Joan-Josep d’Àustria i majordom de Carles II Membre del Consell d’Aragó, participà activament en les corts de Saragossa del 1677 Vidu de Teresa del Milà, que li aportà la baronia de Massalavés, fou ordenat sacerdot Escriví diverses comèdies, algunes de les quals foren representades i editades Lo mejos es lo mejor, Más es servir que reinar o El más heroico silencio

Frare carmelità, residí primerament al convent de Girona i, entre el 1380 i el 1387, assistí com a definidor de la província en capítols generals de l’orde És autor d’obres piadoses que restaren inèdites i de dues obres en llatí sobre els orígens de l’orde carmelità i sobre els seus membres i escriptors més importants que foren editades a Venècia el 1507 De institutione et gestis Carmelitarum peculiaribus libri X i De Viribus Illustribus Ordinis Carmelitarum

Defensà l’art teatral dels atacs dels jesuïtes en Teatro de los teatros de los pasados y presentes siglos, treball publicat fragmentàriament el 1901 El 1722 li foren editades les Obras Líricas, influïdes per Góngora, i les obres dramàtiques, en les quals seguí l’escola de Calderón i entre les quals destaquen La piedra filosofal, derivada de La vida es sueño, El esclavo en grillos de oro i l’acte sacramental El gran químico del mundo

Aparegueren al segle XVII, i són freqüents al segle XVIII Nenias reales i Lágrimas amantes , editades el 1701 a Barcelona a la mort de Carles II, amb composicions en català, castellà i llatí Als segles XIX i XX abunden les dedicades a imatges marianes corones poètiques de la Mare de Déu de Lluc 1882, 1934, de Montserrat 1888, 1931, 1956, de Ripoll 1895 i dels Desemparats 1885, o dedicades a diversos sants, com la corona poètica de sant Vicent Ferrer 1955