Resultats de la cerca

Després d’uns inicis com a pintor, se centrà en la crítica d’art i el periodisme Publicà monografies, com Santpere, l’home i l’artista 1931, Las calles de Barcelona desaparecidas 1945, Efemérides barcelonesas del siglo XIX 1946, i collaborà en la redacció del Diccionario biográfico de artistas de Cataluña , que dirigí JFRàfols

Confeccionà taules astronòmiques d’efemèrides 1630-1700, basades en les de Tycho Brahe A l’obra Astronomicorum libri tres 1629, inclosa dins Novae coelestium motuum ephemerides , proposà un sistema geocèntric semblant al de Marcià Capella Mercuri i Venus orbitant al voltant del Sol i Mart, Júpiter i Saturn orbitant al voltant de la Terra

Vida Orfe de mare des dels dos anys, estudià música a Santa Maria del Mar, on Francesc Andreví el tingué sota la seva tutela dels set als deu anys Després anà a Santa Maria del Pi, fins que el 1818 fou admès a l’Escolania de Montserrat Allí estudià humanitats, harmonia i composició El 1822, arran dels aldarulls liberals, abandonà el monestir i marxà a Barcelona, on continuà els estudis amb Francesc Queralt i Mateu Ferrer, que li ensenyà orgue i piano Dos anys després concursà a la plaça d’organista de Santa Maria del Mar D’aquells primers anys data la composició d’una petita òpera, El triunfo…

Als Països Catalans, el costum de la nadala s’ha estès darrerament, parallel a la divulgació del christmas , i constitueix una tradició Diversos autors JVFoix, TGarcés, JOliver, Francesc Garriga, etc han excellit en la seva realització A Catalunya, des de fa uns quants anys alguns prohoms han editat com a nadales autèntics volums de tema monogràfic commemoratius d’efemèrides nacionals

Arxiver municipal d’Igualada, fou vicepresident del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada i corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Publicà Efemèrides igualadines 1904, Monografia del culte dels igualadins a la Mare de Déu 1920, Vocabulari de l’ofici d’adobar pells 1932, Biografia de sor Rita Mercader 1935 i la transcripció del Llibre de la Mostassaferia d’Igualada 1954

Fou catedràtic dels instituts de Maó i de Reus i president del Centre de Lectura de Reus Autor de diverses obres de caràcter didàctic, de diversos estudis d’història local gironina i de collaboracions a la “Revista de Gerona” Prengué part, més tard, en el moviment renaixentista barceloní i fou un dels fundadors i president de la secció de literatura de la Jove Catalunya Deixà inèdits uns volums d’efemèrides reusenques i de biografies de fills illustres de Reus

Lluità contra l’alçament republicà de Sarrià 1874 i contra els carlins a Navarra i a Catalunya Passà a Cuba 1876-79, i en tornar fou professor de l’acadèmia d’artilleria de Segòvia i, més tard, cap del dipòsit de reserva d’artilleria de Barcelona El 1907 es retirà amb el grau de coronel Autor d’un Prontuario de artillería 1882, molt apreciat, i d' El año militar español tres volums, 1887-92, collecció d’efemèrides

Convertit al cristianisme, fou preceptor de Paulí de Nola i de l’emperador Gracià, durant el regnat del qual assolí el consolat 379 Gràcies a la seva facilitat versificadora ha deixat un gran nombre de poesies Liber eglogarum ‘Les èglogues’, Ephemeris ‘Efemèrides’, Parentalia ‘Les parentals’, etc La seva obra més important és el poema Mosella , narració en hexàmetres d’un viatge a través d’aquest riu, que per la riquesa de les seves descripcions fou comparat amb l’obra de Virgili pels contemporanis

Es llicencià en dret i fou oficial de l’Arxiu de la Corona d’Aragó Entre 1859-66 dirigí el diari barceloní El Telégrafo , on escriví crítica musical i sobre política estrangera També hi publicà una sèrie de treballs sota l’epígraf Efemérides de la historia de Cataluña Collaborà amb Antoni de Bofarull en la versió castellana de la crònica de Jaume I 1848 Fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres des del 1852 i mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona el 1860 

De formació autodidàctica, s’interessà per temes històrics i artístics collaborà molts anys a El Dia , de Terrassa, i publicà obres com El poble de Sant Pere de Terrassa 1910, Terrassa, Historials i efemèrides 1929, Terrassencs del mil vuit-cents 1933, El catalanisme a Terrassa 1935, La industria tarrasense a través de los tiempos 1942, etc, que li valgueren el títol de cronista oficial de Terrassa Hom ha publicat pòstumament el dietari Terrassa 1936-1939 tres anys difícils de guerra civil 1972 Emprà sovint el pseudònim de B de la Galera