Resultats de la cerca

Un camp magnètic és caracteritzat pel vector intensitat de camp magnètic H , o pel vector d' inducció magnètica B , anomenat també densitat de flux magnètic En absència de corrents elèctrics, el camp magnètic engendrat per una distribució d’imants permanents immòbils és anomenat camp magnetoestàtic Un camp magnètic també pot ésser originat per una distribució de corrents elèctrics o per un camp elèctric canviant En el marc de l’electrodinàmica clàssica, el camp magnètic és només una de les components del camp electromagnètic, concepte físic més real per tal com les dinàmiques del…

El seu símbol és S Formalment és expressat per S = E∧H i representa la quantitat d’energia del camp electromagnètic que travessa la unitat de superfície per unitat de temps

Segueix unes normes estàndard quant a les seves dimensions i els sistemes de fixació dels diferents mòduls, que permeten combinar i substituir els mòduls d’una forma ràpida i senzilla, alhora que proporcionen una adequada ventilació i blindatge electromagnètic al conjunt

Es poden classificar en funció del tipus de senyal que utilitzen per al seu guiatge com filoguiats, optoguiats i radioguiats Els vehicles filoguiats reben les ordres relatives al seu recorregut mitjançant un cable soterrat al paviment, els optoguiats segueixen una marca òptica i els radioguiats un senyal electromagnètic

Pot ésser constituït per un paper impregnat d’una sal dissociable i d’un indicador químic tornassol, fenolftaleïna, etc o bé per un sistema electromagnètic consistent en una bobina i un element mòbil proveït d’una agulla indicadora que permet d’identificar la polaritat cercada segons el seu sentit de desviació

El funcionament dels més senzills és basat en la combinació d’una hèlix per a mesurar la velocitat i un penell que orienta l’aparell en la direcció del corrent i que va referit a un indicador magnètic També n'hi ha de funcionament electromagnètic Poden anar combinats amb radiotransmissors que comuniquen les dades que obtenen

La motorització i l’ús universal dels electrodomèstics, els aparells electrònics i les telecomunicacions han generalitzat el problema dels sorolls elèctric i electromagnètic i han obligat a adoptar normes internacionals de compatibilitat per a la fabricació de material elèctric i electrònic, com és ara el cas de la normativa definida pel CENELEC i aplicada per la Unió Europea del 1996 ençà

Fou professor a Halle i Göttingen Són especialment importants els seus estudis sobre l’electricitat i el magnetisme Amb Gauss estudià el magnetisme terrestre i inventà un telè- graf electromagnètic 1833 Construí també un electrodinamòmetre i proposà, amb Gauss, un sistema d’unitats en electricitat També féu estudis sobre acústica i elaborà un sistema de compensació de temperatura per als tubs d’orgue Germà de germà d’ Ernst Heinrich Weber

Atès que la càrrega elèctrica elemental pot ésser positiva o negativa, la càrrega elèctrica d’un sistema pot ésser també positiva o negativa En un sistema material, l’excés o el defecte d’electrons determinen que la càrrega sigui negativa o positiva, respectivament Un cos en què la càrrega elèctrica és nulla és dit neutre , i en cas contrari és dit carregat o electritzat conducció els àtoms són neutres i els ions són carregats La càrrega elèctrica és la font o causa del camp electromagnètic

En dues memòries presentades el 1845 i el 1848, elaborà la teoria del potencial d’inducció mútua entre dos circuits i fixà matemàticament el valor de la força electromotriu engendrada pel moviment d’un conductor dins un camp electromagnètic En contraposició a Fresnel, enuncià la teoria que considerava les ones lluminoses paralleles al pla de polarització En el terreny de la cristallografia, comprovà la influència de la temperatura en l’estructura dels cristalls del bòrax i del guix i investigà també la conductibilitat tèrmica i elèctrica en els cossos sòlids