Resultats de la cerca

Situació Imatge de la Mare de Déu procedent probablement de la capella de Sant Pere i guardada actualment al Museu Episcopal de Vic Ingressà al museu l’any 1923, és catalogada amb el núm 7488 i pertany al darrer terç del segle XII Museu Episcopal de Vic Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Orís al clos del mateix castell Sempre fou una capella castellera fins que deixà de tenir culte Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-12 294 x 35,3 —y 56,6 31 tdg 353566 APF-ABC Història El castell d’Orís es documenta a partir…

El seu camp d’activitats inclou el projecte, la construcció pròpiament dita, el manteniment i, en el seu cas, la demolició de les construccions Entre els diversos tipus d’obres que són objecte de l’enginyeria de la construcció cal esmentar els edificis —incloses les torres de gran alçària o les cobertes de gran llum o superfície—, els ponts, els túnels, els canals, els ports, els pantans i les preses, les carreteres i les línies ferroviàries Un element bàsic de l’enginyeria de la construcció rau en l’elecció, la preparació i el manteniment dels materials resistents utilitzats a les obres…

El sistema de varetes desenvolupat pels guitarrers espanyols del segle XVIII evolucionà des dels models amb tres varetes convergents en direcció a la boca de F Sanguino i J Benedid fins a la disposició en forma d’estel d’A de Torres del 1854

Els elements constituents de l’avió són l’ala, el buc, el grup propulsor, els empenatges i el tren d’aterratge, els quals solen ésser disposats simètricament en relació al buc, llevat d’algun cas en què, per consideracions molt especials, la configuració de l’avió ha estat radicalment asimètrica avió d’observació alemany Blohm Voss BV-141 Els moviments d’un avió tenen lloc a l’entorn de tres eixos que passen pel seu centre de gravetat l’ eix longitudinal o de balanç , que va de proa a popa del buc l’ eix lateral o de capcineig , que és perpendicular al pla de simetria de l’avió, i l’ eix…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del grup de les arpes arpa Les cordes, fixades per un extrem a una caixa de ressonància i per l’altre a un mànec corbat, poden vibrar lliurement entre els dos punts de subjecció Polsades generalment amb els dits o amb un plectre, cadascuna produeix, en principi, un únic so, afinat per mitjà de clavilles i amplificat per la ressonància de la caixa En les arpes modernes, però, les cordes poden donar més d’un so mitjançant mecanismes especials que modifiquen la llargària de vibració El mànec, que surt de la mateixa caixa i no té batedor, s…

Segons la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon del tipus cítara de taula amb teclat Tot i ser un dels instruments més freqüents ja des del Classicisme, té un origen relativament recent, ja que es basa en el principi de la percussió de les cordes per mitjà d’un mecanisme de martells, que no s’aplicà a un instrument de teclat fins cap al 1700 En la seva forma actual, consta d’una caixa de proporcions i posició diferents segons que es tracti d’un piano de cua o vertical, però amb uns elements comuns les cordes metàlliques, tesades dins d’un bastiment o ’arpa’ que consolida l’estructura, el…

El gravat noble durant el Modernisme Des de la invenció de la impremta fins a començament del segle XIX, les úniques tècniques de reproducció gràfica van ser la xilografia i la calcografia Per aconseguir estampes amb aquestes tècniques és imprescindible la figura d’un gravador que treballi la superfície del bloc de fusta ζύλον, en el cas de la xilografia, o de la planxa de coure χαλκός, en el de la calcografia En tots dos casos, el resultat és l’obtenció de matrius «gravades» de manera manual Per bé que la major part dels gravadors del segles XV al XIX van ser d’ofici, dedicats a reproduir…

Sistemes d’escriptura Els mètodes, els mitjans i els suports de l’escriptura han canviat amb el pas del temps Originàriament, l’escriptura era pictogràfica, és a dir, composta de dibuixos simples que illustraven una part del que significaven així, un sostre volia dir ‘casa’ i una roda, ‘carro’ Posteriorment, els signes van anar adquirint un valor ideogràfic un ull, per exemple, significava ‘veure’ i una orella, ‘sentir’ Finalment, van arribar les lletres de l’alfabet, un conjunt limitat de signes amb què era possible representar el llenguatge i, per tant, la realitat Amb l’aparició i la…