Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Ribera de Cardós
Ribera de Cardós
© Xevi Varela
Vila, i cap administratiu, del municipi de Vall de Cardós (Pallars Sobirà) situada a 898 m d’altitud, a la dreta de la Noguera de Cardós en una plana oberta a la vall, a migdia de la desembocadura de la ribera d’Estaon.
El nucli més antic és a ponent de la carretera que segueix la vall, mentre que les noves construccions segueixen per migdia l’eix de la carretera En un extrem de la població, una mica separada, es destaca la notable església parroquial de Santa Maria de Ribera, romànica però modificada i ampliada al segle XVIII La façana conserva la part central antiga, amb el portal amb arquivolta i fris en dent de serra, sobre tres arcuacions també en dent de serra i un fris recte damunt escacat enmig s’obre una gran rosassa L’absis, modificat, és pintat de blanc i es conserva l’absidiola de la banda N, amb…
bobina
Indústria tèxtil
Conjunt format per una ànima de fusta, de cartó, d’acer inoxidable, etc, desproveïda de valones, i pel fil enrotllat damunt d’ella, generalment en sentit encreuat.
En les bobines, el fil pot ésser desenrotllat en sentit axial, i és per això que són aptes per a alimentar moltes màquines tèxtils de gran velocitat o de consum intermitent Segons llur forma exterior, són classificades en bobines cilíndriques i bobines còniques , en les quals els extrems poden ésser plans o també cònics Les bobines de poca longitud i de gran diàmetre són anomenades bobines planes o formatges L’enrrotllament pot ésser dur i compacte, per a ús general, o bé flonjo, per a ésser tenyides, i en aquest darrer cas les ànimes són perforades o bé de fil d’acer Un tipus especial, usat…
fre

Part del fre
© Fototeca.cat
Tecnologia
Dispositiu capaç d’absorbir l’energia cinètica d’un sistema mecànic en moviment per tal de produir una disminució de la velocitat, provocar l’aturada completa o impedir l’acceleració.
Segons el principi de funcionament hi ha frens de tres classes de fregament, de fluid i elèctrics Els frens de fregament transformen l’energia cinètica en energia calorífica per fregament entre dues superfícies, l’una fixa i l’altra mòbil Els més simples són formats per un o dos socs o una cinta que frega l’element mòbil una roda, un tambor, un eix, etc El fre de tambor , emprat principalment en els automòbils, consta de dues parts l’una, el tambor , va fixada a la roda, i l’altra, solidària a l’eix fix, és formada per dues peces articulades socs o mordasses recobertes de folre de fre, les…
centener
Indústria tèxtil
Fil resistent generalment retort, emprat en l’aspiatge per tal de conservar l’encreuat del fil en les madeixes, lligar-hi els dos caps i facilitar-ne el debanat posterior evitant que s’embulli.
cinta de Reil
Anatomia animal
Fascicle de fibres sensitives que neix en els nuclis terminals dels nervis sensitius espinals i bulboprotuberancials i ascendeix fins al cerebel i el cervell, després d’haver-se encreuat amb l’homòleg del costat oposat en el bulb.
aparell de bombarda
Transports
Aparell l’arboradura del qual, a més del bauprès, consta de dos arbres d’una sola peça sense cofes, en què el major és encreuat, i el de mitjana no, aquest últim amb una botavara i un pic per a hissar-hi l’aurica i l’escandalosa.
bota
Indústria tèxtil
Debanadora grossa formada per regles de fusta on, en alguns ordidors, s’enrotllen els fils en forma de faixes; un dels seus extrems és de forma cònica per tal que el fil, en desplaçar-se, resti encreuat i no s’emboliqui en desenrotllar-se per a passar al plegador.
bergantí goleta
Transports
Vaixell de vela, que arborava, a més del bauprès, dos pals o més, dels quals el trinquet era de tres peces, encreuat i amb cofa, i l’altre o els altres eren de dues peces, sense encreuar i amb una botavara i un pic, en cadascun dels quals eren hissades una aurica i una escandalosa.
De formes més fines que el bergantí, aparegué al s XVIII, en la marina de guerra i en la mercant, com una evolució d’aquest, i subsistí mentre perdurà la navegació de vela
Races autòctones de mamífers domèstics
Les races autòctones de mamífers domèstics mereixen, si més no, una menció aquí En primer lloc, pel seu evident interès pel que fa al sosteniment de l’home, en segon lloc, per la seva condició de patrimoni biològic com a reserva genètica, palesada a través de la diversificació en ecotipus locals, i finalment perquè el bestiar de peu forcat i de peu rodó, especialment en règim extensiu, és un important modelador del paisatge i, per tant, un factor ecològic de primer ordre en determinades zones les àrees de muntanya, per exemple Els artiodàctils i els altres ungulats en general s’han manifestat…
Vil·la dels Ametllers (Tossa de Mar)
Estructura de la villa Aspecte de la part urbana d’aquesta villa A López Aquest jaciment es troba al nucli urbà de Tossa de Mar la Selva S’estén pel vessant oriental del turó de Sant Magí, limitat a llevant per l’avinguda del Pelegrí i flanquejat per edificacions recents La part urbana ocupa una terrassa, gairebé del tot artificial, situada a mitja muntanya, i les restes conservades de la part rústica —que degué ser força més gran— es troben al peu Actualment, el conjunt, propietat de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Ajuntament de Tossa, resta tancat i protegit, tot i que fa molt de temps…