Resultats de la cerca
Es mostren 218 resultats
cafè concert
Música
Terme derivat del francès café-concert i que es refereix a un cafè o restaurant on tenen lloc espectacles diversos, des de música fins a dansa.
Tot i que és una institució típicament francesa, cal cercar els seus orígens a Anglaterra, i concretament als Pleasure Gardens londinencs, que, ja al segle XVII, oferien beguda, música i espectacles d’entreteniment variats També a París hi havia tradició d’artistes que actuaven als cafès, antecedent dels cafés-chantants , nascuts durant el darrer terç del segle XVIII, com ara el Café d’Apollon, el Café des Muses o el Cadran-Bleu, que es multiplicaren durant els anys de la Revolució En aquests locals es presentaven espectacles d’entreteniment i també se celebraven…
Acord per a la compra de 21st Century Fox
Les multinacionals de la comunicació i l’entreteniment The Walt Disney Company i 21st Century Fox, del magnat Rupert Murdoch, acorden la venda de 21st Century Fox, d'entretenimement d’aquest darrer El preu acordat és de 52,4 bilions de dòlars i inclou el 39% del satèllit Sky La compra inclou la pellícula original d’ Star Wars , la sèrie de superherois Marvel i programes d’èxit com The Simpsons L’acord resta pendent de l’aprovació dels reguladors
mots encreuats
Jocs
Acròstic en forma de diagrama, regular o irregular, format per una quadrícula amb espais blancs i negres, els primers destinats a rebre lletres i els segons a assenyalar el començament o l’acabament dels mots que cal compondre, a partir d’unes definicions degudament numerades.
Les lletres dels mots disposats en fileres horitzontals serveixen també per a formar-ne d’altres d’arranjats en sentit vertical, i la lectura es fa d’esquerra a dreta o al revés, i de dalt a baix o al revés, segons hom indica en cada cas El 21 de desembre de 1913 el New York World , publicà el primer model de mots encreuats del món, entreteniment que cuitaren a popularitzar els periòdics i les revistes principals
Columbia Broadcasting System
Emissora de ràdio i televisió nord-americana creada el 1928 per William Paley.
Pionera en l’establiment d’una programació televisiva estable a partir del 1940 i impulsora de serveis informatius propis i de qualitat El 1966 es creà la CBS/Broadcast Group, formada per departaments dedicats a la televisió, l’entreteniment, les notícies, els esports, la gestió d’emissores, la ràdio, l’operativitat i enginyeria i la producció El 1986 passà a ser controlada pel magnat Laurence Tisch i nou anys després fou adquirida per l’empresa Westinghouse
Engelbert Humperdinck
Música
Compositor alemany.
Deixeble d’FHiller a Colònia, Wagner el féu ajudant seu per posar en escena Parsifal 1882 En 1885-87 fou catedràtic de teoria musical al conservatori del Liceu de Barcelona Com a entreteniment, posà música a un text traduït al català per Maragall amb el títol Ton i Guida de la seva cunyada AWette basat en un conte infantil en resultà l’òpera Hänsel und Gretel 1893 Escriví altres òperes, en un estil influït per Wagner
Josep Maria Bachs i Torner
Periodisme
Locutor i presentador de ràdio i televisió.
S’inicià professionalment a Radio Juventud i als estudis de Miramar de Radiotelevisión Española a Catalunya, i es va fer molt popular en programes d’entreteniment de TV3, especialment Tres i l’astròleg 1984 i Filiprim 1985-89, amb el qual va rebre un premi TP d’Or Des del 1993 va treballar a TVE, on va succeir Jordi Estadella en el programa concurs Un, dos tres … responda otra vez , i després novament a Televisió de Catalunya, a RAC1, Ràdio4 i Barcelona Televisió
Josep Estorch i Siqués
Història del dret
Literatura catalana
Advocat i poeta.
Es doctorà en dret a Cervera 1829 El 1837 fou diputat a corts Fou alcalde i promotor fiscal d’Olot 1855-68 Deixà poesies i escrits inèdits, alguns en català, i practicà la literatura d’entreteniment, relacionable segurament amb la del seu germà Pau , de la qual es coneix un títol La vida i la mort del pobre mendicant de la muntanya , escrit en català ‘sicut sonat’ És germà també de l’escriptor Miquel Estorch i del compositor Francesc Josep Estorch
,
flauta de pistó
Música
Instrument de vent, semblant a una flauta sense forats, que se serveix d’un pistó o èmbol que es desplaça per l’interior del tub cilíndric, amb l’objectiu de modificar l’altura de so.
En la classificació Hornbostel-Sachs, flauta de forma ajustable, que pot ser de buf directe al cantell del tub o amb conducte d’aire Amb una mica d’habilitat s’hi poden tocar melodies senzilles Una de les seves variants, la flauta mussolera , era utilitzada antigament per a caçar mussols permet imitar el so d’aquest animal Actualment, les flautes de pistó són utilitzades, bàsicament, com a entreteniment o com a joguina infantil, construïdes de manera artesanal -de canya- o industrial -de metall o de plàstic
Viktor Gertler
Cinematografia
Director cinematogràfic hongarès.
Començà la seva carrera a l’UFA Alemanya, el 1927 Més endavant treballà a Viena i a Londres Després del 1945 dirigí l’estudi Hunnia de Budapest Amb Állami árúház ‘El magatzem nacionalitzat’, 1952 creà el film més característic de l’era de MRákosi Realitzà versions cinematogràfiques d’obres literàries i fou autor de pellícules d’entreteniment D’entre els seus films es destaquen Díszmagyar ‘El vestit de gala’, 1949, Gázolás ‘L’atropellament’, 1955, Vörös tinta ‘Tinta vermella’, 1959 i Az aranyember ‘Un home d’or’, 1962
serenata
Música
Composició vocal -sovint amb acompanyament d’un instrument de corda polsada o d’un reduït grup instrumental- destinada originalment a ser cantada al vespre i a l’aire lliure amb el propòsit d’expressar els sentiments de caràcter amorós de l’intèrpret -o de qui l’hagi encarregada- cap a la persona festejada.
Popular ja des del Renaixement, la seva forma més representativa és la de l’enamorat cantant sota la finestra de la seva estimada, tal com posteriorment exemplificà Mozart en l’ària "Deh, vieni alla finestra" de l’òpera Don Giovanni Des del segle XVIII, el terme serenata designa també una obra instrumental amb diversos moviments -habitualment entre cinc i set, tot i que n’hi ha de més- a cavall entre la suite i la simfonia, ja que els diferents moviments que la formen alternen els propis de la suite , és a dir, temes de dansa -sovint alegres i d’entreteniment-, i els de la sonata clàssica…