Resultats de la cerca
Es mostren 84 resultats
Toni Arbonès Escoda
Escalada
Escalador.
Oberturista que ha escalat en estil lliure diferents massissos del món Cal destacar l’obertura de les vies Jamiro al Taghia Mar-roc, 1997, Mundo perdido al Tepuy Roraima Veneçuela, 1998 i Clandestina a les Torres del Brujo, Patagònia xilena 1999 Escalà la Free Rider, al Salathé Wall d’El Capitan, EUA 2002, la via Eternal flame de la Torre Sense Nom a la regió del Baltoro, Karakoram 2003 i el Salto Angel a Veneçuela 2006, integrat en un equip internacional d’escaladors A Catalunya ha obert vies a Siurana, Montsant i muntanyes de Prades i fou guarda del refugi Ciríac Bonet a…
Santiago Esteva i Escoda

Santiago Esteva i Escoda
© CN SABADELL
Natació
Nedador.
S’inicià al Reus Deportiu amb el seu pare, que el 1963 el portà al Club Natació Sabadell El 1967 es proclamà campió d’Europa júnior dels 1500 m lliure i tot seguit millorà el rècord d’Espanya absolut d’aquesta distància Considerat el nedador més complet en la història de la natació catalana i estatal, entre el 1968 i el 1976 aconseguí divuit Campionats de Catalunya i vint-i-dos d’Espanya en proves individuals absolutes tan diverses com 100, 200, 400 i 1500 m lliure 100 i 200 m papallona 100 i 200 m esquena, i 200 i 400 m estils A més, establí trenta-dos rècords estatals en 100 m lliure dos…
,
Manel Maria Esteva Escoda
Natació
Nedador.
Començà a competir amb el Club Natació Reus Ploms, el Club Natació Tarraco i, des del 1979, amb el Club Natació Sabadell, amb el qual assolí el títol de campió de Catalunya absolut de 400 m estils individual El 1980 tornà al Tarraco i conquerí dos campionats més el de 100 m papallona i el de 200 m estils individual També guanyà dues vegades la Travessia del Port de Tarragona 1979, 1980
cova de l’Escoda
Cova
Cova del municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp).
fou de l’Escoda
Font
Font del municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp).
Bloc Català Treballista
Partit polític
Partit creat al gener de 1936 per nuclis del Partit Català Proletari [PCP] que intentaren aprofitar el buit creat en l’àmbit nacionalista radical per l’evolució obertament marxista d’aquest i per la desaparició del Bloc Obrer i Camperol en el nou Partit Obrer d’Unificació Marxista.
Fou liderat per Joan Escoda i Vives i Josep Capdevila Ambrós i pretengué “assolir la llibertat nacional de Catalunya i establir una nova ordenació econòmico-social” que comportés “major justícia i benestar” Configurà un succedani polític més moderat del PCP d’escassa importància Semblà desaparèixer amb l’esclat de la revolució el 1936