Resultats de la cerca
Es mostren 293 resultats
powerlifting
Powerlifting
Disciplina del fisioculturisme denominada també aixecament amb potència.
Presenta tres especialitats en funció que els aixecaments es realitzin amb les cames, els braços o l’espatlla
semicultisme
Lingüística i sociolingüística
Mot que per la seva introducció tardana en la llengua o per qualsevol altra causa (per exemple, l’influx del llatí eclesiàstic) no ha sofert una evolució fonètica completa i presenta un estadi més evolucionat que el cultisme i menys que un mot popular.
Per exemple, spatula ha conservat a mitges el grup secundari t'l en ‘espatlla’, que en vetula ha evolucionat a ‘vella’
omàlgia
Patologia humana
Dolor a l’espatlla, sovint d’origen reumàtic.
És anomenada també escapulàlgia
braç
Part compresa entre l’espatlla i la mà.
síndrome de Tietze
Patologia humana
Procés inflamatori crònic no supuratiu dels cartílags costals i les articulacions condroesternals.
Provoca dolor al tòrax, que pot irradiar cap al coll, l’espatlla i el braç Tot i que pot durar anys, evoluciona cap a la curació sense seqüeles
llançament de javelina
Atletisme
Prova atlètica que consisteix a projectar una javelina amb la mà agafant-la per l’encordat.
Després d’una correguda d’impuls, s’utilitza la potència del braç, l’espatlla i el tronc per tal d’assolir la distància més gran possible en el llançament
consonant geminada
Fonètica i fonologia
Consonant afectada pel fenomen de geminació.
Pel qual es formen dos moments successius de tensió separats per una distensió intermèdia que marca el límit sillàbic batlle bálle, espatlla espálllle, setmana semmáne, collegi kulléži, innoble innóbble
clàmide
Indumentària
Capa curta i lleugera utilitzada per grecs i romans.
Tenia forma oblonga i, a la part més estreta, era agafada sobre l’espatlla dreta, amb un afiblall, i deixava en llibertat el braç dret Molt usada per a muntar a cavall, era penjada sobre la túnica o l’armadura
espingarda
espingarda
© Fototeca.cat
Militar
Arma de foc portàtil que substituí la colobrina de mà a mitjan s XV i que hom emprà fins a la darreria del s XVI.
No introduïa cap novetat important en el mecanisme, però incorporava un encep de base plana, semblant al de les armes actuals, que permetia de recolzar l’espingarda a l’espatlla, en el moment de disparar, per tal d’aconseguir més bona punteria
llançagranades
Militar
Arma o dispositiu que serveix per a llançar granades, ja sia anticarros o contra persones.
En la seva forma d’arma, consisteix en un tub que, recolzat sobre l’espatlla, dispara un projectil coet Existeixen també llançagranades automàtics incorporats als helicòpters d’atac En la forma de dispositiu, és constituït per un petit llançador acoblat a la boca d’un fusell