Resultats de la cerca
Es mostren 409 resultats
esperó
Instrument de metall compost d’una punxa o una rodeta amb algunes punxes que es porta a la part posterior de la bota de muntar i serveix per a punyir el ventre de la cavalcadura i estimular-la a caminar.
rodeta d’esperó
rodeta d'esperó
©
Heràldica
Moble que representa el disc de l’esperó, ordinàriament amb sis raigs (en cas contrari, cal indicar-ne el nombre) i perforat.
esperó d’apicultor
Esperó d’apicultor
Apicultura
Eina de metall proveïda d’una roda dentada amb una osca al mig de cada dent, la qual, prèviament escalfada, serveix per a incrustar a la cera estampada els filferros muntats en els quadres del rusc per tal que les bresques restin sòlidament fixades.
esperó de cavaller
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les ranunculàcies, de fulles molt dividides i de tija poc ramificada, terminada en un raïm de flors blaves, roses o blanques, proveïdes d’un llarg esperó.
És espontània a les terres mediterrànies, però és coneguda sobretot com a planta de jardí, amb diverses varietats ornamentals
punta de s’Esperó
Cap que constitueix l’extrem oriental del promontori de la Mola, a l’entrada del port de Maó (Menorca).
Forma un important penya-segat
orde de l’Esperó d’Or
Orde instituït pel papa Pius IV el 1559 per recompensar el mèrit civil.
Gregori XVI el substituí 1841 per l’orde de Sant Silvestre
batalla de la Manolada
Història
Militar
Fet d’armes esdevingut el 5 de juliol de 1316 al camp de la Manolada (o de l’Esperó), prop de Clarença (Morea), entre les forces de Ferran de Mallorca i les de Lluís de Borgonya, que vencé i decapità el capitost català i pogué emparar-se, així, del principat de Morea.
galera
Galera reial francesa de la fi del s XVII: 1, esperó; 2, tamboret; 3, canons; 4, arrumbada; 5, trinquet; 6, curulla; 7, arbre mestre; 8, cambra de voga; 9, trast; 10, contrafileret; 12, falconet; 13; cossia; 14 corredor; 15, carrossa; 16; timó; 17; carena
© fototeca.cat
Transports
Vaixell de guerra típicament mediterrani, de línies molt fines, ras, ormejat de veles, però mogut principalment amb rems, i armat de rostre o esperó.
En sentit ampli, hom anomena galera qualsevol dels bastiments de la sèrie evolutiva formada, entre altres, per la nau minoica, l' arco fenici, la birrem i la tirrem gregues, la navis longa romana, el dromó bizantí, les galeres de l’edat mitjana i les galeres de l’edat moderna Cal cercar l’origen d’aquesta sèrie al Nil cap a l’any 3000 aC, amb el trànsit de la guiona al rem, i la seva fi fou determinada per la colonització d’Amèrica, puix que les galeres, per manca d’autonomia i de condicions marineres, ja no pogueren entrar en el procés de la navegació transatlàntica Rèplica de la galera…