Resultats de la cerca
Es mostren 1391 resultats
Cristina Cabrejas Mata
Gimnàstica
Gimnasta rítmica i estètica.
Practicà la gimnàstica rítmica fins a quinze anys al CE Montjuïc, l’AE Eixample, el CM Sant Cugat i el CR Penedès Formà part de la selecció catalana i aconseguí dos subcampionats d’Espanya per equips L’any 2005 fou fundadora de l’equip de gimnàstica estètica del CE INEFC, amb el qual guanyà cinc títols estatals consecutius 2005-09 Participà en tots els Campionats del Món i en quatre Copes del Món entre el 2005 i el 2011, any que es retirà
Tània Santolaria Sanz
Gimnàstica
Gimnasta especialitzada en gimnàstica estètica.
S’inicià al CR Barcelona, passà al Club Muntanyenc de Sant Cugat i ingressà al Centre d’Alt Rendiment de la mateixa localitat Fou dos cops campiona d’Espanya individual i de conjunts Es retirà el 2002, però reaparegué el 2004 amb el grup de gimnàstica estètica de l’INEFC de Barcelona L’any 2008 passà a l’equip Alcón Cusí Participà en dotze edicions de la Copa del Món
Candela Busso Vinagre

Candela Busso Vinagre (dalt de la figura)
Arxiu Candela Busso
Gimnàstica
Gimnasta especialitzada en gimnàstica estètica.
S’inicià en gimnàstica rítmica Fou membre del Club Muntanyenc Sant Cugat, amb el qual participà en diversos Campionats d’Espanya El 2003 formà part de la selecció catalana, any que abandonà la gimnàstica per dedicar-se a la dansa El 2004 s’interessà per la gimnàstica estètica i entrà a formar part de l’equip del CE INEF Barcelona Fou membre del primer equip espanyol que participà en el Campionat del Món d’aquesta especialitat 2004 i competí en tots els mundials entre el 2004 i el 2010
Isabel Tapias Fernández
Gimnàstica
Gimnasta especialitzada en gimnàstica rítmica i entrenadora de gimnàstica estètica.
Al principi de la dècada de 1980 formà part del Gimnàs Mitre i poc després ingressà a l’Escola Gimnàstica Rítmica Barcelona, amb la qual competí al Campionat d’Espanya de conjunts Aconseguí diversos podis al Campionat de Catalunya Al final del segle XX i principi del XXI entrenà la selecció catalana de l’especialitat La temporada 2010-11 s’incorporà com a entrenadora de la secció de gimnàstica estètica del Club Esportiu INEF de Barcelona
Atelier 5
Arquitectura
Grup d’arquitectes suïssos que practicaren un estil molt influït pels plantejaments brutalistes i l’estètica de les darreres etapes de l’obra de Le Corbusier.
Format inicialment per Erwin Fritz, Sammuel Gerber, Rolf Hesterberg, Hans Hostettler, Niklaus Morgenthaler i Alfredo Pini, cal destacar-ne l’ús del formigó vist com a sistema constructiu i d’expressió estètica, que es manifesta al llarg de les seves obres Es destaquen, entre d’altres, l’Escola d’Alts Estudis de Sankt Gall, i la Colònia Halen de Berna, model d’organització d’habitatges unifamiliars agrupats
esteta
Afeccionat a l’estètica.
minimalisme
Música
Expressió inventada pel pianista i compositor Michael Nyman per a designar l’estètica musical basada en la repetició sistemàtica d’una petita estructura melòdica i rítmica tonal que es va transformant gradualment.
Tanmateix, el minimalisme no pot definir-se amb claredat, per tal com els que en són considerats representants solen desvincular-se'n gairebé sempre Hom considera Philip Glass el pioner d’aquest estil, sobretot en les òperes Einstein on the beach , Satyagraha i Akhenaten Posteriorment, molts compositors han estat influïts més o menys directament per aquesta estètica, des del mateix Nyman a les seves bandes sonores de películes de Peter Greenaway i a l’òpera The Man Who Mistook his Wife for a Hat , fins a John Adams a les òperes Nixon in China i The death of Klinghoffer
esteta
Persona que estudia l’estètica.
art pobre
Art
Utilització estètica d’una certa classe d’objectes extrets de l’ús de la vida quotidiana, amb una finalitat dominantment estètica.
Tanmateix, el que és definidor no és la condició pobra dels objectes, sinó la seva sintaxi dins el conjunt obra d’art Un exemple típic a Catalunya podria ésser la major part de l’obra de Tàpies Cal diferenciar-lo de l' arte povera , terme formulat pel crític italià Germano Celant, amb el qual hom entén la presentació i intervenció mínima de materials diferents animals, vegetals, minerals, objectes amb la finalitat de mostrar les seves propietats plàstiques en relació amb les seves propietats físiques
Enrico Fubini
Música
Musicòleg italià.
Estudià música i filosofia a la Universitat de Torí, de la qual és catedràtic d’estètica musical Estudia la tradició musical occidental en un context ampli, influït per l’historicisme L’estetica musicale dal Settecento ad oggi 1964, Empirismo e classicismo 1965 i Gli enciclopedisti e la musica 1971 i L’estetica musicale dall’antichità al settecento 1976, Musica e pubblico dal Rinascimento al Barocco 1984 La musica nella tradizione ebraica 1994 i Estetica della musica 1995 Membre del consell editorial 1992 i editor 1998 de la Rivista Italiana di Musicologia