Resultats de la cerca

Posà en escena, fins el 1969, any de la seva dissolució, noranta obres, gairebé sense excepció, d’autors balears Continuà en certa manera la tasca de la companyia Catina Estelrich 1927-38 Comptà amb figures de gran vàlua i popularitat com Cristina Valls i Xesc Forteza Si bé prodigà el teatre de costums, en els darrers anys inicià una renovació amb autors de les noves generacions com GJaner Manila, ABallester i BPorcel

Fou dirigit primer per Baltasar Champaus, i a partir del 1895 per Joan Lluís Estelrich, que el convertí en periòdic d’informació, literari i artístic, de caràcter castellanista, amb suplements i amb números extraordinaris interessants Més tard, dirigit per Pere A Serra i integrat en el Grupo Serra, s’ha caracteritzat pel seu to lleugerament radical, independent i sensacionalista A partir del 1976 publica una secció setmanal en català Des del 1997 fa una edició per a Eivissa i Formentera i, des del 2000, una atra per a Menorca

N'aparegueren 32 números, bé que el darrer a penes es distribuí Dirigida per Josep Maria Junoy, feia pendant amb Revista de Catalunya , bé que volia ésser més cosmopolita i amb un punt esnob que li encomanava el director Dedicà una atenció especial a les arts plàstiques i inserí illustracions També publicà alguns capítols de novelles famoses, com Camins de França , de Puig i Ferrater En foren collaboradors, entre altres, Pompeu Fabra, JMCapdevila, Carles Riba, Carles Soldevila, Joan Estelrich, Joan Sacs, etc Introduí a Catalunya GKChesterton i publicà una curta collecció de…

Era doctor en dret i en filosofia i lletres, i exercí d’advocat Guanyà la càtedra de dret marítim a Barcelona, branca en la qual esdevingué una autoritat Militant de la Lliga Regionalista, fou elegit diputat a corts 1932 Publicà La branca nua 1927, L’ombra dels marbres 1947, amb data del 1936, Estances 1957 i Poema de Rut La seva poesia, plenament parnassiana, es complau a evocar temes mitològics humanitzats S’exilià el 1936 i collaborà amb Joan Estelrich en la propaganda de la causa de Franco

S'installà a París 1905, on hagué de comercialitzar el seu art Exposà a la Société Nationale des Beaux Arts 1917 i al Salon d’Automne, entitats de les quals esdevindria sociétaire Retornà el 1927 a Barcelona, on l’Exposició Internacional del 1929 li oferí interessants encàrrecs monumentals Reeixí en les figures petites i esdevingué un excellent retratista Josep Ynglada, Josep Pla, Joan Estelrich, Pompeu Fabra, Xavier Nogués, Ricard Canals, Alexandre Plana Formà part de l’associació Les Arts i els Artistes El seu art classicista amb tocs realistes l’inclou de ple en l’etapa…

Debutà al Saló Mallorca, juntament amb la seva germana Catalina que emprà el nom artístic Catina Valls, on es destacà en la interpretació de tipus populars, en obres d’autors mallorquins, com Bartomeu Ferrà i Pere d’Alcàntara Penya Formà part de la companyia Catina-Estelrich, que actuà de l’any 1927 al 1938 al Teatre Principal Després d’uns quants anys d’absència —per la manca de teatre en català—, reaparegué amb la Companyia Artis, el 1948, amb El tio de l’Havana , de JMTous i Maroto, i Nit de Nadal , de Guillem Colom El 1970 la ciutat de Palma li dedicà un homenatge

A la dècada del 1930 fou membre destacada de la Secció Femenina de l’Associació i Joventut Catalanista de Terrassa adscrita a la Lliga Regionalista Collaborà al diari terrassenc El Dia i fou membre del consell de direcció del setmanari “Després” 1934 i secretària de Joan Estelrich Durant la postguerra continuà culturalment activa fent conferències i als anys setanta i vuitanta collaborà a Ràdio Terrassa També escriví al principi dels seixanta algunes lletres per a cançons de Francesc Pi de la Serra, el seu nebot Publicà l’assaig L’ambient cultural a Terrassa 1877-1977 1978, el…

Es doctorà en lleis i fou passant de Jaume Bofill i Mates Regidor de Barcelona per la Lliga Regionalista 1920, formà part de la comissió de cultura que inicià la construcció de grups escolars, i com a president de la junta municipal d’exposicions d’art organitzà les exposicions de pintura catalana a Lisboa, amb la collaboració de Joan Estelrich 1920, i a Amsterdam, en collaboració amb Feliu Elias 1922 Participà en la constitució d’Acció Catalana 1922, contribuí econòmicament a la fundació de “La Publicitat”, fou sotssecretari d’economia del primer govern de la República Espanyola…

Dirigit successivament per Joan Estelrich, que en fou fundador, Joaquim Domènech i Nicolau Brondo, la seva línia liberal s’oposà sovint a la Dictadura i a la premsa conservadora local, amb la qual polemitzà Defensà un regionalisme moderat, que anà minvant amb la Segona República Hi collaboraren, entre altres, Josep Pla, Gabriel Alomar, Miquel Ferrà, Llorenç Villalonga i Bartomeu Rosselló-Pòrcel, sovint en català Parallelament, els seus principals redactors —Joan Alomar, Miquel AColomar, Ernest MDethorey— i Jacob Sureda hi propugnaren un art i una literatura d’avantguarda…

En el primer decenni del segle XX, coincidint amb la moda d’Isadora Duncan i l’esteticisme classicitzant, cultivà unes danses — anomenades cants plàstics — que volien reviure la dansa grega Des del 1920, any en què debutà a Madrid, féu gires per diversos països d’Europa i d’Hispanoamèrica Tingué molt d’èxit a Itàlia, Grècia i també a Egipte Celebrada per les famílies reials britànica i egípcia, plagué a Mussolini El dictador grec Pàngalos la distingí amb l’Orde del Fènix el 1926 i el poeta nacional Kostís Palamàs li dedicà poemes A Catalunya, li foren organitzats festivals al Teatre Grec de…