Resultats de la cerca

És alimentat pel riu Adda , que també li fa d’emissari Ocupa una depressió que s’obre entre massissos calcaris i s’estenia antigament fins a Chiavenna ocupant l’extensió actual del llac Mezzola A les seves vores hi ha diversos nuclis turístics i comercials, els més importants dels quals són Lecco i Como

S'estenia per l’alta vall del Main i per les valls baixa i mitjana del Regnitz, possessions que foren acumulades per la seu exempta de Bamberg durant el s XIII, mentre que Villach, a la Caríntia, fou venut el 1759 a Àustria El principat fou secularitzat i incorporat a Baviera l’any 1803

Ultra els grups berber i cuixític, comunament admesos, encloïa també en algunes classificacions els pobles txadians, fulbes, nilòtids i àdhuc hotentots, i s’estenia així a poblacions ramaderes de pell clara, per diferenciació racial i cultural amb les poblacions veïnes de raça negra Hom feia derivar aquests pobles dels suposats descendents de Cam llengües camítiques

S'estenia extramurs, prop del barri cristià de Sant Vicent de la Roqueta, davant la porta de la Boatella , a l’extrem meridional del cardo de la ciutat romana l’actual carrer de Sant Vicent La mesquita fou convertida, després de la conquesta catalana, en parròquia dels Sants Joans L’horta era regada per un ramal del Túria

Fundada al s XIII, s’estenia per la vall del Rin des de Coblença fins a Aar, a la vall de Colònia Li pertanyien 15 circumscripcions, una de les quals era a Malines Coblença era la seu del Landkomtur i una de les comunitats teutòniques més importants regia l’hospital des del 1216 Subsistí fins el 1805, que fou annexada a França

Consta ja com a venda el 1775

Consta des del 992 i reemplaçà el veí castell de Sant Llorenç del Munt La seva jurisdicció s’estenia pels termes de Sant Julià de Vilatorta i de Sant Sadurní d’Osormort, i més antigament pels de Folgueroles i Espinelves El seu domini pertangué als Queralt i a la mitra de Vic Més tard s XIV passà als Centelles, senyors del casal de Bellpuig de Sant Julià de Vilatorta

Cap vestigi aparent no és visible d’aquesta església d’un llogaret, anomenat també Terrats, situat en un planer, a l’oest d’Elna L’església és consignada des del segle X en endavant Sanctus Martinus , el 981 S Martino sive in villa Terrad , el 1028 ecclesia S Martini de Ripa , el 1101 El seu terme s’estenia per les terres de l’actual mas de Lazerme Depenia del capítol d’Elna

Un document del 23 d’abril de 1133 parla de la forciam de Spinalbes, illam quam dicunt Podium de Castellar, cum eiusdem castrum, domorum et forciarum , que el cavaller Bertran de Merola i els seus varen cedir a Pere Udalard de Sentfores Devia ésser un castell o fortalesa subsidiari del de Meda, que estenia la seva jurisdicció fins a Espinelves No es parla ja d’aquest castell o fortalesa en la documentació del segle XIV

S'estenia pels Midlands, on era situada la seva capital, Liccifeld, i a l’E, des del Fens fins a l’Humber En lluita contra els altres regnes de l’heptarquia anglosaxona, imposà la seva preponderància a partir del s VIII Arribà al seu apogeu amb el rei Offa 757-796 després de la mort d’aquest, Mèrcia decaigué en benefici de Wessex i s’enfonsà definitivament a conseqüència de les lluites contra els invasors danesos