Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
Benet XI
Cristianisme
Nom que adoptà Nicolò Boccasini
en esdevenir papa (1303-04).
Religiós dominicà, general del seu orde 1296-98, fou nomenat cardenal i bisbe d’Òstia 1298 Elegit papa en morir Bonifaci VIII, del qual fou partidari, es mostrà pacificador entre les faccions del pontificat anterior absolgué els cardenals Colonna i perdonà Felip IV de França, però excomunicà Guillaume de Nogaret Protegí els ordes mendicants Fou beatificat per Climent XII el 1736
Galceran Cadell
Història
Militar
Militar, cap de la bandositat dels cadells.
El 1581 entrà a la Cerdanya i amenaçà la Seu d’Urgell amb un cos armat El bisbe, Hug Ambròs de Montcada, l’excomunicà Batut a Lles Baixa Cerdanya, es refugià a França, però tornà a Catalunya 1582 per acollir-se a l’amnistia concedida pel lloctinent, duc de Terranova, gràcies a la qual ell i els seus bandolers passaren a Itàlia a servir l’exèrcit
Urbà V
Cristianisme
Nom adoptat per l’antic monjo benedictí i abat de Sant Víctor de Marsella Guilhèm de Grimoard en ésser elegit papa (1362-70).
Promogué una croada contra Xipre i Alexandria 1365, i retornà d’Avinyó a Roma durant un curt període 1367-70 El 1364 excomunicà el rei Pere III de Catalunya-Aragó i el privà del títol de rei de Sardenya per haver-se apoderat dels béns de la cambra apostòlica i de les rendes dels beneficis eclesiàstics per a pagar la lluita que el rei menava amb Castella
Felip I de Germània
Història
Rei de Romans i de Germània (1198-1208), duc de Suàbia (1196) i marcgravi i vicari imperial de Toscana (1195).
Fill cabaler de l’emperador Frederic I Fou bisbe de Würzburg 1190, però renuncià l’estat eclesiàstic Elegit rei pels gibellins, es trobà en oposició amb Otó IV de Brunsvic, cosa que provocà una guerra civil El 1201 Innocenci III reconegué Otó IV i excomunicà Felip aquest, però, guanyada la guerra 1208, fou reconegut rei pel papa Fou assassinat la vigília d’ésser coronat emperador
Flavià
Cristianisme
Patriarca de Constantinoble (446-449).
Excomunicà el monofisita Eutiques i n'informà el papa Lleó I, el qual respongué amb el famós Tomus ad Flavianum Al sínode conegut com a lladronici d'Efes Flavià fou deposat per l’emperador Teodosi II per instigació de Diòscor d’Alexandria, i morí camí de l’exili El concili de Calcedònia el rehabilità És venerat com a sant La seva festa se celebra el 18 de febrer
Barnabò (I) Visconti
Història
Senyor de Milà (1354-85).
Fill de Stefano Visconti, senyor d’Arona, i de Valentina Doria Heretà, amb els germans Matteo II i Galeazzo II, la senyoria de Milà de l’oncle Giovanni I, la qual acabà tota a les seves mans El 1355 fou nomenat vicari imperial Lluità contra el papa, que l’excomunicà El 1371 fou destituït del vicariat imperial El 1385 fou capturat pel seu nebot Joan Galeàs I, comte de Vertus, que l’empresonà
Bernat Cotoner i d’Olesa
Història
Cristianisme
Arquebisbe d’Oristany a Sardenya (1664-71) i bisbe de Mallorca (1671-84); germà dels grans mestres de Malta.
Des del 1644 era canonge de la seu de Mallorca El 1671, arran de l’atemptat contra Josep de Vilallonga fet dins el temple de Sant Francesc, afrontà la inquisició, la qual l’excomunicà Fou rehabilitat per la Sagrada Congregació el 1678 el papa li conferí la dignitat de bisbe de Santa Justa, el féu prelat domèstic i li encomanà el procés de canonització de la beata Catalina Tomàs Morí en el curs d’una visita pastoral
Eugeni III
Cristianisme
Nom que adoptà Bernardo Paganelli en esdevenir papa (1145-53).
Fou cistercenc, deixeble de Bernat de Claravall i abat del monestir de Sant Anastasi, a Roma Elegit papa durant les lluites entre el senat romà i el papat, fou desterrat el 1145 i en els períodes 1147-49 i 1150-53 Excomunicà Arnaldo da Brescia, cap de les revoltes romanes, i predicà la segona croada Pactà amb l’emperador Frederic Barba-roja 1153, el qual li atorgà protecció El seu culte com a beat fou aprovat el 1872 La seva festa se celebra el 9 de juliol
Lluís IV

Lluís IV
DP
Història
Emperador romanogermànic (1328-47), duc de l’Alta Baviera (1294-1347), rei de Romans i de Germània (1314-16) i rei d’Itàlia (1327-47).
Fill de Lluís II el Sever, duc de l’Alta Baviera, en morir l’emperador Enric VII disputà la corona al duc FredericI d’Àustria, el qual derrotà i empresonà a Mühldorf 1322 El 1325 l’alliberà, després d’obtenir la seva renúncia al tron Però el papa Joan XXII no acceptà l’acord i excomunicà Lluís Aquest féu elegir l’antipapa Nicolau V, el qual coronà a Roma 1328 Tornat a excomunicar per Climent VI 1346 i enemistat amb els prínceps i electors alemanys, fou destronat el 1346 Morí d’una caiguda de cavall quan preparava el contraatac
Anna Bolena
Història
Reina d’Anglaterra, segona muller d’Enric VIII.
Filla de Thomas Boleyn i dama d’honor de la primera muller d’Enric VIII, Caterina d’Aragó El seu matrimoni fou un element d’ordre personal que intervingué en les tensions i la ruptura d’Enric VIII amb l’església de Roma Enric VIII, cap de l’església anglesa des del 1531, obtingué, dos anys després, de l’arquebisbe de Canterbury Thomas Cranmer , l’anullació del seu primer matrimoni i feu públic el seu casament amb Anna La Santa Seu declarà vàlid el primer matrimoni i excomunicà el rei anglès 1534 Anna Bolena, mare de la futura reina d’Anglaterra Elisabet I , acusada d’adulteri,…