Resultats de la cerca
Es mostren 357 resultats
mode subjuntiu
Gramàtica
Mode verbal, marcat per l’actitud subjectiva del parlant davant l’acció del verb.
En oracions subordinades és regit per verbs que expressen incertesa, dubte, temor, possibilitat, desig, voluntat i d’altres de semblants Els temps del mode subjuntiu són el present i l’imperfet, amb els corresponents temps composts indicatiu
tarot

Cartes de tarot
© Nathalie Dulex - Fotolia.com
Esoterisme
Joc de cartes simbòliques que agrupa 78 làmines, les quals són consultades per una tiradora de cartes amb el propòsit d’endevinar l’avenir.
Les figures principals, anomenades arcans majors, són 22 i expressen la història de l’evolució del món i dels progressos humans Cada tarot té alhora un número que permet de combinar-los entre ells d’acord amb unes tècniques molt complicades i una numerologia secreta
kathākali
Teatre
Forma de teatre indi sorgida cap al segle XVII a Kerala.
Es tracta d’una dansa dramàtica, d’origen aristocràtic, sobre temes mitològics i d’esperit religiós, en què els actors s’expressen únicament a través dels moviments, particularment els gestos de les mans o mudres , i de vegades a través de sons estilitzats de fúria, sorpresa o por
símbol cultural
Antropologia
Segons C.Geertz, qualsevol tipus d’objecte, acte o esdeveniment que serveix per a vehicular idees o significats.
Es tracta de construccions mitjançant les quals creences i idees s’expressen més concretament, resisteixen més els canvis i són més fàcils de comunicar Per altra banda, els símbols constitueixen una font d’informació que l’individu utilitza per a organitzar la seva experiència i les seves relacions socials
Joan-Antòni Verdièr
Literatura
Poeta occità.
Conegut amb el nom de Mèste Verdièr Truculent, sovint groller, fa aparèixer en escena personatges populars que s’expressen en un gascó molt saborós, bé que a vegades molt afrancesat Les seves sàtires polítiques i socials, d’una incontestable força còmica, assoliren un gran èxit i foren reimpreses repetidament
Federigo Tozzi
Literatura italiana
Escriptor italià.
Les seves novelles, d’un estil eixut, àrid i fins i tot pesat, representen el rebuig conscient de la novella concebuda com a narració literària Cal esmentar-ne Il podere 1921 i Tre croci 1920 Són típics els seus personatges, que expressen una total apatia i incapacitat de viure
François Béroalde de Verville
Literatura francesa
Escriptor francès.
Conreà la poesia Les appréhensions spirituelles, 1586 i la narració La pucelle d’Orléans , 1593 És conegut sobretot per Le moyen de parvenir 1610, obra que li és atribuïda, recull de contes satírics on els personatges s’expressen a través d’un diàleg sovint cínic i llicenciós que recorda Rabelais
El bes
Escultura (1886) d’Auguste Rodin.
Destaca pel seu realisme naturalista És un grup compost pels cossos nus d’un home i una dona abraçats, que expressen vigorosament, però amb tendresa, llur amor És esculpit en marbre blanc, i el seu autor hi cercà, com en altres obres de la seva producció, els perfils i l’expressió dels sentiments humans
adjectiu qualificatiu
Gramàtica
Adjectiu que expressa una qualitat del nom substantiu al qual es refereix (blanc, alt, petit, bonic, etc.), en oposició a l’adjectiu anomenat adjectiu determinatiu, que en limita l’extensió, sense qualificar-lo.
Els adjectius qualificatius poden ésser qualificatius pròpiament dits que expressen una qualitat i de relació o relacionals , els quals són derivats de substantius i expressen una relació entre el nom qualificat i el nom d’on deriva l’adjectiu, relació que és precisada per l’ús situació universitària , problema lingüístic, crisi econòmica Aquests darrers adjectius poden donar lloc a usos sinònims o complementaris dels del complement del nom introduït per la preposició de crisi econòmica o crisi de l’economia L’adjectiu qualificatiu pot ésser epítet , quan modifica…
esperpent
Teatre
Modalitat teatral creada per R.M. del Valle-Inclán (esperpento) que consisteix en una deformació grotesca i caricaturitzada, i alhora tràgica, de la realitat, com si aquesta oferís la seva imatge reflectida en un mirall còncau.
Els personatges, antiheroics, s’expressen en un llenguatge resultant d’una recreació estilística de la parla popular i colloquial, i l’acció, sovint feta de situacions extremes, ofereix allusions constants a la realitat social i política del moment, com en Luces de Bohemia 1920, Tirano Banderas 1926, la trilogia d' El ruedo ibérico 1927 o Martes de carnaval 1930