Resultats de la cerca
Es mostren 258 resultats
ordidor
ordidor directe amb la fileta
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Màquina d’ordir.
Els ordidors més primitius consistien en unes posts clavades a la paret i proveïdes de clavilles, i l’ordidora anava passant amb la mà un grup de fils en ziga-zaga d’una clavilla a l’altra fins a arribar a l’última Aquesta longitud de fil era anomenada portada , i l’operació s’anava repetint fins a obtenir la quantitat de fils necessària Posteriorment existí un ordidor amb un gran tambor de llistons impulsat a mà, sobre el qual s’enrotllaven els fils Avui els ordidors són mecànics i poden ésser classificats en tres grans grups, segons la manera de fer l’ordit els directes, els seccionals i…
paisatge de camps oberts
Geografia agrària
Paisatge agrari, conegut també amb el nom d’open-field, propi de l’est de França, Bèlgica, Alemanya renana i central, Àustria, Txèquia, Eslovàquia i Polònia, i fins al segle XVIII predominant a la Gran Bretanya i Escandinàvia.
Es caracteritza per l’absència de tanques, la forma ordenada i geomètrica de les parcelles en llargues faixes juxtaposades i l’existència d’hàbitat concentrat El seu origen, prehistòric, sembla ésser una primitiva explotació collectiva destinada a la producció de cereals per això es troba en regions de relleu suau i clima temperat, i s’adaptaren al sistema senyorial de tinença de terra Generalment restaren sotmesos a la rotació de conreus de grans d’hivern blat, una sembradura de primavera i guaret Els rostolls de després de les collites eren aprofitats per la ramaderia com a pastura comuna…
vair

S'esquerra a dreta: vair, vair antic, vair ondant, vair en pal
Heràldica
Folre, anomenat també vair modern, format per quatre tires horitzontals d’unes peces en forma de campaneta, alternativament d’argent i d’atzur i capiculades.
Aquestes campanetes, dites peces de vair , apareixen en alguns escuts soles o en un nombre determinat A Catalunya fou molt emprat el vair antic , que era anomenat vair d’ondes , i la seva forma era molt semblant a la de les faixes entades entat Una variant del vair és el vair ondat , en el qual les peces de les tires segona i quarta han estat capgirades, i les peces d’igual esmalt han restat unides sense solució de continuïtat Hom parla de vair en pal quan les peces d’igual esmalt són arrenglerades en pal l’una al dessota de l’altra, la punta de l’una tocant el centre de la base…
tela
Indústria tèxtil
Estructura feta amb fils entrellaçats que té una llargada i una amplada considerables i un gruix molt petit, especialment la feta amb lli o cànem, preferentment amb lligat de tafetà, de la qual és sinònim tela.
Hom anomena tela a dues cares el teixit compost de dos ordits i una trama tela a dues cares per ordit o d’un ordit i dues trames tela a dues cares per trama Un dels ordits o trames produeix efectes de color o de lligat en una de les cares de la tela, mentre que l’altre ordit o trama, els produeix a l’altra cara Ambdues cares, doncs, poden ésser diferents Hom dóna el nom de tela de batan a la napa La tela de sedàs és el teixit utilitzat en sedassos de molineria, per a fer els motlles d’estampació a la lionesa, etc Pot ésser metàllica amb fils de bronze o coure, de seda natural, amb lligat…
bandera

Bandera Nacional Mexicana
© Fototeca.cat-Corel
Història
Tros de tela, ordinàriament rectangular, fixat per un costat a un pal o asta i que serveix com a símbol o insígnia d’una nació, d’un estat, d’una ciutat, d’una dinastia, d’una autoritat, d’un partit, d’una associació, etc, o com a signe per a identificar situacions jurídiques, militars, tècniques, etc.
La bandera és d’origen relativament recent als països occidentals segle XII, però el seu ús és relacionat amb l’estendard, el penó i d’altres insígnies de molta tradició, que han servit per a indicar la presència d’un alt càrrec o per a identificar en la guerra les partides amigues i enemigues Els antics faraons, per exemple, es feien precedir de quatre estendards sagrats, i l’àguila era l’ensenya de les legions romanes Sobre els altres distintius la bandera té l’avantatge d’ésser identificable a una gran distància, perquè flameja vistosament, desplegada pel vent o pel moviment de qui la…
cap de la Nau
El cap de la Nau
© Fototeca.cat
Gran promontori de la costa de la Marina Alta que constitueix l’extrem més oriental del País Valencià; és l’avançament dins la mar de les serralades prebètiques.
Situat dins el municipi de Xàbia Marina Alta, correspon al Promontorium Ferrarium , que separava el sinus Sucronensis i el sinus Illicitanus dels antics Els materials geològics, cada cop més vells vers el S, componen faixes paralleles des del Miocè al Cretaci inferior, que cabussen al NE La toponímia, no gaire unànime, té una versió marina, més senzilla, que només conté el cap de Sant Martí i el de la Nau pròpiament dit 116 m alt, al S del sector més oriental del promontori, on hi ha un far, i una altra de terra, on se succeeixen, de N a S, el cap Prim, la platja i l’illa del Portitxol, el…
Aiguafreda de Dalt

Aiguafreda de Dalt
Ajuntament d’Aiguafreda
Conjunt monumental
Antic nucli
Antic centre del municipi d’Aiguafreda (Osona) format per l’antiga església parroquial de Sant Martí d’Aiguafreda (anomenada aleshores Sant Martí del Congost), la rectoria i algunes masies properes, aigua amunt del torrent del Martinet, a l’extrem occidental del massís del Montseny.
L’església el nom d’Aiguafreda fou, de primer, només el del proper castell anomenat després de Cruïlles, amb el seu territori, fou donada el 875 pel comte de Barcelona Guifré el Pelós al monestir de Sant Joan de les Abadesses L’any 898, repoblada la vall del Congost, fou consagrada la nova església parroquial Refeta el 1105, es conserven actualment d’aquesta època la nau amb volta de canó, l’absis, decorat a l’exterior amb una cornisa d’arquets i amb faixes llombardes, i la finestra de la façana de ponent Aquesta parròquia fou traslladada el 1868 a les Ferreries o Aiguafreda de Baix, l’actual…
Sant Martí de Guixers o de la Trinitat o de Velianes
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des de migjorn, mur en el qual hi ha oberta la porta d’entrada Hom pot apreciar els senyals inequívocs que indiquen que el temple fou sobreaixecat L Prat L’església de Sant Martí de Guixers, que dona nom al municipi, anomenada també de la Trinitat o de Velianes, és situada vora uns camps al peu del camí, entre la rasa del Sastre a llevant, i el torrent de Castelltort a ponent, les aigües del qual donen al riu l’aigua de Valls, que corre 1 km més avall, parallel a la carretera Mapa 292M781 Situació 31TCG881659 Als 6 km de la carretera de Sant Llorenç a…
pista
Esport
Lloc cobert o a l’aire lliure emprat temporalment o permanentment per a manifestacions esportives, especialment curses.
En l’atletisme les pistes són dues faixes de terreny paralleles i de la mateixa mida, unides per dues corbes simètriques el sòl, horitzontal i anivellat, és de terra batuda, cendra o tartan Les pistes són dividides en 6 carrers o 8 en algunes pistes olímpiques i tenen una llargada aproximada d’entre 200 i 400 m En l’automobilisme, ultra els autòdroms autòdrom, les pistes poden ésser un traçat de carretera habilitat especialment per a curses circuit En el ciclisme, les pistes específiques són anomenades velòdroms velòdrom i per als exercicis eqüestres hom utilitza els hipòdroms hipòdrom En l’…
Josep Iglésias i Guizard
Literatura catalana
Poeta, assagista i comediògraf.
Es llicencià en dret a Barcelona Assidu participant en Jocs Florals i certàmens literaris diversos, on obtingué nombrosos premis Es donà a conèixer amb el recull poètic Del meu verger 1905 És autor de poemes centrats a descriure els costums populars de la Segarra, que anà recollint en els volums Poesies , de la collecció “Lectura Popular” s d, Segarrenques 1917, Corrandes segarrenques 1925 i Picarols i randes 1926 Estrenà diverses obres teatrals, com ara La mania d’un notari 1896, una comèdia en un acte i en vers El pandero de les mosses, o la venjança del sagristà 1927, amb música del mestre…