Resultats de la cerca
Es mostren 612 resultats
farina de galeta

Farina de galeta
farina de falla
Geologia
Roca de gra molt fi i poc consolidada produïda per processos fràgils (fracturació i fricció) en zones de falla.
Les farines de falla contenen menys del 30% de fragments de roca visibles, envoltats per una matriu fina de mida de gra entre 0,1 i 100 µm Aquest fet les diferencia de les bretxes de falla, que contenen més del 30% de fragments grans En alguns casos, les farines de falla poden presentar foliació, definida per plans de lliscament secundaris repetitius o per fillosilicats orientats
Giovanni Maria Farina
Economia
Químic i comerciant italià.
Establert a Colònia l’any 1709, es dedicà a la fabricació i a la venda d’una aigua perfumada que anomenà aigua de reina o aigua admirable , la recepta de la qual sembla que adquirí d’un venedor ambulant, i que és coneguda mundialment amb el nom d' aigua de Colònia
Giuseppe La Farina
Historiografia
Política
Polític i historiador italià.
Exiliat dos cops a Florència per motius polítics, hi fundà el diari L’Alba 1847 El 1848 tornà a Messina, on fou coronel de la guàrdia nacional, diputat dels comuns i ministre de la guerra Després d’un exili a París 1849-53, residí a Torí i hi fundà la Rivista Contemporanea Sostingué Cavour a través de la Societat Nacional Italiana, que creà, i fou membre 1860 del consell d’estat i diputat del parlament Escriví llibres d’història i articles polítics
maduració de la farina
Alimentació
Millorament de les propietats reològiques de la farina destinada a panificació, aconseguit durant l’emmagatzematge i degut a oxidació.
Va acompanyat de pèrdua de color També pot ésser aconseguit amb additius àcid ascòrbic, bromat potàssic i persulfats
pasta

Pasta de galetes estirada
© Istockphoto
Alimentació
Massa plàstica feta amb farina i aigua.
Segons el tipus de blat emprat, serveix per a fer pa, galetes o pastes alimentoses És anomenada també pasta de farina
prova de Pekar
Alimentació
Assaig d’orientació per a avaluar les impureses i la parasitació d’una farina.
Consisteix a prémer una mica de farina sobre una tauleta negra, en sec, amb aigua o en solució de pirocatequina, i observar-la a ull nu o amb lupa
roux
Gastronomia
Preparat fet de farina i mantega que s’utilitza per a lligar salses, brous, sucs, etc.
Pot ésser blanc, ros o fosc, segons el punt de torrat de la farina
coca

Coca de Sant Joan
© Marta Dòria
Gastronomia
Massa de farina i diversos ingredients, de forma generalment ovalada i plana, cuita al forn.
Amb una mateixa base farina, oli o mantega, ous, hom fa una gran varietat de coques, generalment ensucrades, com la coca bamba , la coca de pa o de forner sense ou, la coca d’aire grossa i estufada, típica de València, la coca fina amb aiguardent, i amb guarniment de fruita coca d’albercocs, de poma, de cireres , de confitura, d’ametlles i pinyons, etc Sovint hom confecciona també coques guarnint-les amb carn, peix, verdures o amb aquests ingredients barrejats, com la coca enramada botifarra, cansalada, pebrot i ceba, que rep també el nom genèric de coca amb recapte o coca amb…