Resultats de la cerca

Fundà el Club de Bitlles COP 1994, i des d’aleshores n’és el president El mateix any impulsà la creació de la Lliga de Barcelona i del Campionat de Catalunya de clubs, i el 1999, del Campionat de Catalunya individual, que guanyà un any 2010 Per equips, guanyà diverses edicions de la Lliga de Barcelona, competició de la qual fou designat millor jugador, i assolí dos subcampionats catalans 1996, 1998 Formà part de la selecció catalana en el Gran Premi Catalunya 2011 Fou membre de la junta directiva de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling 2002-09

Fou campió d’Espanya en la modalitat de deu balls 2001, 2003-08 i en la d’estàndard 2003-09, i de Catalunya en la d’estàndard 2007, 2008, sempre fent parella amb Desirée Martin Dirigeix l’escola de ball de saló Dandi de Mollet del Vallès També és jutge estatal de ball i collaborador del comitè tècnic en l’àmbit de ball estàndard i llatí a la Federació Catalana de Ball Esportiu En aquesta mateixa federació és representant de jutges en estil internacional

Fou el primer president mecenes que tingué la Unió Esportiva Lleida 1962-67 Durant el seu mandat l’equip retornà a la segona divisió al final de la temporada 1964-65

Ocupà la presidència de la Federació Universitària de Judo durant els anys vuitanta fins el 1984 També presidí el Club de Judo Ventura de Barcelona

Començà a practicar el trampolí al Gimnàs Guinardó i després passà a l’escola Nostre Temps Fou medalla de plata per equips en el Campionat d’Europa júnior 1984 Es retirà a vint-i-un anys i es dedicà a entrenar Després de quatre anys a Madrid, obrí a Barcelona l’escola de trampolí de l’Associació Sant Martí Esport, que dirigí 1992-96 Posteriorment, obrí l’escola de trampolí del Collectiu Esport per a Tothom 10 Entre els gimnastes que entrenà destaquen els internacionals Iván Ontiveros, Cristina Hernández, Marc Piñol i Alejandro Milán

El 1964 passà a viure a Barcelona per a cursar el batxillerat L’experiència de l’adaptació a la gran ciutat és un dels elements centrals de la seva obra Llicenciada en filologia hispànica per la Universitat de Barcelona 1971, es dedicà professionalment a la docència al segon ensenyament Es donà a conèixer amb la novella Pedra de tartera 1985, premis Joaquim Ruyra 1984 i Crexells 1985, història d’un desarrelament que té com a punt de referència el seu Pallars nadiu, on ambientà la seva obra fins a la dècada de 1990 En una elegia d’un món perdut, la seva prosa sòbria i continguda descriu la…

Deixeble de l’Escola de Llotja i dels Vallmitjana, a Barcelona Típic representant de l’escultura anecdòtica vuitcentista aplicada a l’arquitectura treballà a la cascada del parc de la Ciutadella, a l’hospital clínic, al palau de justícia, a la façana de la catedral, de Barcelona La seva obra més famosa és l’estàtua de Cristòfor Colom 1883 del monument del portal de la Pau de Barcelona Treballà també per a Madrid i Amèrica del Sud

Llicenciat en art dramàtic per l’Institut del Teatre i germà del també actor Alfred Lucchetti , s'inicià en el teatre independent amb grups com La Pipironda, el TEC o el GTI Intervingué en un gran nombre d’obres, com Marat Sade , de Peter Weiss  El balcó , de Jean Genet  El cafè de la marina , de Josep M de Sagarra  Maria Rosa , d’Àngel Guimerà  Damunt l’herba i Titànic 92 , de Guillem-Jordi Graells  El manuscrit d’Alí Bei i  Ai, carai , de Josep Maria Benet i Jornet  Els set contra Tebes/Antígona 2002, sobre textos d’Èsquil i Sòfocles, dirigida per Hadi Kurich Lear , d’Edward Bond, dirigida…

Violinista autodidàctic i ferrer d’ofici Director del Terceto Farré, on tocava amb els seus fills Josep Maria acordionista i Joan percussionista i interpretava els Llanceros de Tuixén i altres tonades tradicionals de la serra de Cadí Alt Urgell i Berguedà i de la comarca del Solsonès, així com el repertori de ball popular vals, polca, masurca, pasdoble, xotis, etc L’any 1962 es traslladà a la Seu d’Urgell i el 1972 a Barcelona Enregistrà cançons i balls en els discs de l’Associació Arsèguel i els acordionistes del Pirineu

Mestre d’escola 1945, s’exilià el 1946 a Veneçuela, on mentre treballava de mestre, estudià filosofia a la Universitat Central de Veneçuela UCV Doctorat a la Universitat de Friburg Alemanya i catedràtic de l’Escola de Filosofia de la UCV 1956-79 Publicà Historia y totalidad 1968, Ensayos sobre Sartre 1968, Tres fundamentaciones del marxismo 1976, Historia y vida en Ortega y Gasset 1984 En morir, la UCV creà una càtedra sota el seu nom i, a Caracas, s’hi constituí una fundació