Resultats de la cerca

Germà de Jordi Fernández i Díaz , es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona Militant d’Alianza Popular Partido Popular  a partir del 1989 des del 1980, fou president de Noves Generacions 1983-91, les joventuts del Partido Popular Substituí Aleix Vidal-Quadras com a president del PP a Catalunya en el congrés de setembre del 1996 Fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona des del 1989, president del grup municipal popular i membre del consell general de la Fira de Barcelona fins el 1999 En les eleccions al Parlament de Catalunya del 17 d’octubre de 1999 fou elegit diputat i passà a…

Es formà com a nen cantor de la catedral de la seva ciutat natal Continuà els seus estudis a la universitat amb Diego de Fermoselle Fou un dels principals responsables en la creació del teatre renaixentista en llengua castellana Les seves primeres obres dramàtiques, escrites per a la cort del duc d’Alba, daten del 1495 L’any 1514 es publicaren a Salamanca les seves obres teatrals amb el títol Farsas y églogas al modo y estilo pastoril y castellano Fou catedràtic de música a la Universitat de Salamanca entre el 1522 i el 1542 En el Cancionero Musical de Palacio es conserva el seu villancico…

Clergue de la diocèsi de Màlaga Succeí Juan de Valdolivos com a mestre de capella de la catedral de Màlaga Es mantingué actiu a la seu de Màlaga en 1507-51 i hi exercí diversos càrrecs musicals, entre d’altres el de capellán contralto 1513 L’any 1537 veié rebutjada la seva decisió de preparar només sis chanzonetas per a la missa de la nit de Nadal i el capítol catedralici li exigí que en compongués nou En canvi, però, en atenció a la seva edat avançada li permeteren tenir un mestre substitut per a ensenyar els nens del cor de la seu El seu successor com a mestre de capella fou Cristóbal de…

Fitxà pel RCD Espanyol 1934-36 procedent de l’equip del seu municipi Disputà 34 partits durant dues temporades, com a interior esquerre La Guerra Civil Espanyola el deixà mutilat Formà part d’una selecció catalana que jugà contra Andalusia l’1 de gener de 1936

El seu primer contacte amb el tamborí fou al Fòrum de les Cultures 2004, on aprengué les normes d’aquest esport Participà en la Copa d’Europa el 2005, la primera vegada que un equip representà a Catalunya en una competició internacional

Fou un dels cofundadors del Club Natació Barcelona 1907 Participà en el primer partit de waterpolo disputat a Catalunya el 12 de juliol de 1908 Jugà la major part de partits de waterpolo fins l’any 1913, entre els quals destaca el primer Campionat d’Espanya 1912

Receptor iniciat al Club de Beisbol Siemens, destacà al cap de poc al Picadero Jockey Club, amb el qual guanyà dues Copes d’Europa 1963, 1968, dues Lligues estatals 1962, 1964, vuit Campionats de Catalunya i dues Copes del Mediterrani L’any 1975, després de la desaparició del Picadero JC, fundà el Club Catalunya de Beisbol, on fou jugador i entrenador Guanyà la Copa del Rei 1977 i dos Campionats d’Europa de clubs B Més endavant fou jugador entrenador al CBS Cinc Roses de Sant Boi Es retirà l’any 1982, però el 1987 reaparegué com a entrenador del CB Viladecans, que aconseguí la Lliga i la Copa…

Arribà al FC Barcelona 2002-08 procedent del Montpeller com un dels millors laterals del món Amb el Barça guanyà una Copa d’Europa 2005, dues Lligues 2003, 2006, dues Copes del Rei 2004, 2007, tres Supercopes d’Espanya 2003, 2006, 2008, una Supercopa d’Europa 2004 i una Copa EHF 2003 També conquerí tres Lligues dels Pirineus 2004, 2006, 2007 Amb la selecció francesa ha estat campió olímpic 2008, mundial 2001, 2009, 2011 i d’Europa 2006, 2010

A vuit anys arribà a Barcelona i feu la seva carrera esportiva com a pilot de la fàbrica Pegaso Entrà a treballar a l’empresa estatal ENASA com a provador de vehicles, entre els quals hi havia els Pegaso El 1948 debutà en una cursa automobilística, la Pujada a la Rabassada, que guanyà al cap de dos anys Al volant dels Pegaso Bisiluro establí els rècords estatal i internacional d’un quilòmetre i una milla, tant en l’especialitat de sortida parada com de llançada Participà en la cursa de Le Mans 1953 i en la panamericana

Membre de l’AA Baix Empordà, guanyà dos Campionats d’Espanya 1992, 1996 i dos de Catalunya d’arc compost a l’aire lliure Durant la dècada de 1990 fou dues vegades campiona d’Espanya i una de Catalunya d’arc compost en sala