Resultats de la cerca
Es mostren 262 resultats
polonesa
Dansa i ball
Dansa nacional polonesa de caràcter alhora solemne i festiu.
De compàs 3/4 característic, s’originà al segle XVI, però no adquirí el ritme pronunciat que la feu famosa a Europa fins cap al 1795 Molts compositors n'inclogueren en suites i divertimenti d’altres n'escriviren d’específiques per a orquestra o piano, com Beethoven, Weber, Schubert, etc, i, sobretot, Chopin, amb caràcter de reivindicació nacionalista També fou freqüent d’incorporar àries amb ritme de polonesa en les òperes del segle XIX, com la cèlebre ària de Philine, a Mignon , de Thomas
Aplec del Caragol

Cartell de l’Aplec del Caragol 2017
Folklore
Aplec gastronòmic i festiu que se celebra a Lleida (Segrià).
Iniciat el 1980, té lloc durant un cap de setmana de maig a la ribera del Segre i als Camps Elisis Centrat en la cuina del caragol, també hi tenen lloc actes festius, com ara cercaviles, i concursos i demostracions, tant de gastronomia com d’altres activitats Hi tenen una gran importància les colles, formades a partir d’afinitats diverses veïnatge, amistat, professió, aficions, etc Ha esdevingut un dels esdeveniments ludicofestius més concorreguts de Catalunya L’any 2019 tingué més de 200000 visitants, hi participaren 107 colles que reunien uns 14000 membres, “penyistes” i s’hi…
Joaquín Benegasi y Luján
Literatura
Poeta castellà.
Conreà el gènere festiu Adquirí popularitat amb Vida de San Benito de Palermo ~1746 Escriví per al teatre peces breus i la comèdia Llámenla como quisieren ~1746
Catalunya es mou en defensa del foc
El Govern de la Generalitat de Catalunya, les diputacions i els municipis acorden demanar conjuntament al Ministeri d'Indústria del Govern espanyol que adapti la directiva europea sobre l'ús d'articles pirotècnics al patrimoni festiu català
José Manuel Marroquín
Literatura
Prosista i poeta colombià.
Fou el primer secretari de l’Academia Colombiana de la Lengua i vicepresident de la república Escriptor costumista i festiu, d’una gran perfecció formal, publicà El moro 1897 i Amores y leyes 1898 També fou autor d’obres de filologia
Francesc Xavier Godó i Llorens

Francesc Xavier Godó i Llorens
© Fototeca.cat
Periodisme
Teatre
Dret
Periodista, autor teatral i advocat.
Dirigí L’Aureneta i fou redactor en cap del Diario Mercantil Publicà més de trenta obres teatrals en català, d’arrel romàntica o de to festiu, com El túnel 1895, El cor i l’ànima 1894, Ànimes perdudes 1908 i Botifarres dolces 1906
Arkadij Timofejevič Averčenko
Literatura
Teatre
Narrador i autor teatral rus.
Des del 1908 fou redactor i collaborador de la revista humorística Satirikon , de tendència liberal i, desapareguda aquesta, de Novij Satirikon , fundada pels bolxevics Emigrà a París després de la revolució del 1917 Satiritzà la vida burgesa amb un humor festiu que contrasta amb l’amarguesa habitual de l’humor rus
Bonaventura Pons i Fuster
Literatura catalana
Poeta.
Ocupà diversos càrrecs municipals i figurà entre els dirigents d’entitats culturals i benèfiques manresanes És autor d’una Descripció i alabança de la vida campestre 1837, composta en monosíllabs, i d’unes Dècimes a una senyora dita Alberta , representatives dels gèneres bucòlic i festiu, incloses en la secció de “passatemps” de Los trobadors nous
,
Lluís Coll
Història
Lul·lista franciscà.
Ocupà càrrecs importants dins el seu orde i es distingí com a predicador Escriví poesies de caràcter festiu Fou un gran coneixedor de la Sagrada Escriptura i posseí una bona cultura musical Li fou encarregada la traducció al llatí de diverses obres catalanes de Ramon Llull, entre les quals el Llibre de contemplació , a fi d’enviar-les a Roma perquè en comprovessin l’ortodòxia
Hissada la nova campana de la catedral de Barcelona
Mitjançant una grua, i amb la collaboració dels bombers, la nova campana de la catedral de Barcelona és hissada al seu emplaçament definitiu al campanar La Montserrat nom que va ser elegit per votació popular, de 3800 kg, és la campana més gran de la seu L’acte, que coincideix amb la celebració eclesiàstica del dia dels Àngels Custodis, es fa en un ambient festiu, amb repicada de campanes i una cerimònia litúrgica