Resultats de la cerca
Es mostren 344 resultats
Figuerola d’Orcau
Portalada romànica de l’església de Santa Maria de la vila de Figuerola d’Orcau (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Vila
Vila (552 m alt.) del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), aturonada, prop de la carretera d’Artesa de Segre a Tremp; comprèn tres ravals: el del Comte, el de la Faidella i el del Ferrer.
El castell de Figuerola , esmentat ja el 1141, de la jurisdicció de la baronia d’Orcau, passà a la corona en època de Joan II segle XV L’església parroquial Santa Maria, bastida el 1524, fou refeta el 1692 Formà municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia el santuari de la Mare de Déu del Prat Al juny del 2017 s’hi realitzà la primera de les exhumacions de fosses comunes de la Guerra Civil de 1936-39 previstes pel Pla de fosses aprovat per la Generalitat de Catalunya al gener del mateix any La fossa contenia les restes de disset soldats, probablement franquistes, morts a l’abril…
Figuerola de Meià
Figuerola de Meià
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Camarasa (Noguera), als vessants W de la serra de Sant Mamet.
L’església parroquial és dedicada a santa Eulàlia Era de la jurisdicció del priorat de Meià Al segle XIX formava municipi independent, agregat posteriorment al de Fontllonga, fins el 1970 en què ho fou al de Camarasa
Claret de Figuerola
Sarcòfags de Claret de Figuerola
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Torà de Riubregós (Segarra), al voltant de l’església parroquial de Santa Maria (de la qual depèn l’església de Sant Serni del Bosc).
L'església, d'origen romànic, conserva sarcòfags dels senyors feudals D’aquest poble anaren algunes famílies a repoblar Lleida des del 1150
comtat de Figuerola
Història
Títol concedit el 1718 per l’emperador Carles VI al general Josep de Figuerola i Argullol, gendre de Ramon de Vilana-Perlas i Camarasa.
En fou segon titular, des del 1884, el seu besnet Manuel de Figuerola i Agustí mort el 1891, mariscal de camp 1869 El títol continua en la mateixa família
Joan Martí Figuerola
Cristianisme
Beneficiat de la seu de València i doctor en teologia.
Sostingué disputes i controvèrsies amb els alfaquins, una de les quals a Saragossa, que inclogué en la seva obra, escrita cap al 1519, Lumbre de la fe contra la secta mahometana
Honorat de Figuerola
Cristianisme
Teòleg.
De la família dels barons de Nàquera Es graduà en teologia i en cànons a València Canonge 1583, fou inquisidor dels tribunals de Múrcia, València i Saragossa Publicà Roma, 1579 unes notes al tractat De haereticis que havia estat publicat el 1568, del jurista i defensor de la inquisició s XIV Zanchino d’Ugolino, juntament amb unes addicions fetes per l’inquisidor de Ferrara C Campeggio i unes advertències de J Simancas