Resultats de la cerca
Es mostren 106 resultats
flocós | flocosa
balandra
Transports
Veler d’un sol pal i veles de ganivet, amb coberta, que hom emprà antigament tant per al transport de cabotatge com per a la pesca, i que avui constitueix el tipus de iot més difós entre els de vela.
Les balandres clàssiques hissen vela aurica i escandalosa d’altres, vela guaira, però les de vela bermudiana són les que han prevalgut Totes les balandres hissen també flocs la que només en té un és anomenada sloop, i la de dos o més, cúter La balandra de línies fines construïda especialment per a regates és anomenada balandre
reflectivitat radar
Meteorologia
Magnitud que indica l’eficiència d’un blanc de radar per a interceptar i retornar l’energia radioelèctrica.
Les gotes de pluja, els flocs de neu o els grans de calamarsa blancs meteorològics retornen part de l’energia ecos que reben quan són sotmesos als polsos d’ones electromagnètiques del radar meteorològic La reflectivitat indica l’eficiència en retornar la potència incident als blancs i depèn del nombre i la grandària de les partícules de precipitació per tant, està relacionada amb la seva intensitat
precipitació estratiforme
Meteorologia
Precipitació procedent de núvols estratiformes.
És una precipitació d’intensitat relativament feble, però persistent i sovint abraça una gran extensió Els núvols que la generen generalment del tipus nimboestrats i estratocúmuls formen capes d’una gran extensió horitzontal però amb corrents d’ascens febles, que permeten la caiguda de les partícules de precipitació gotes d’aigua o flocs de neu sense assolir notables grandàries, produint pluges o nevades persistents
floc
Transports
Nom genèric de totes les veles triangulars que hom fa fermes entre l’arbre de proa i el bauprès o els botalons.
Generalment hom empra només tres flocs, el floc gros , el floc segon i el floc petit o menjavents Circumstancialment hom hissa el floc volant , en temps de bonança, i el floc de capa , d’unes reduïdes dimensions i molt resistent, en cas de mal temps en les regates, hom empra el veló o espinàquer Hom ha emprat, a vegades, focs quadrilaterals, que no s’han generalitzat
Miquel de Renzi i de la Fuente
Geologia
Paleontologia
Literatura catalana
Geòleg, paleontòleg i poeta.
Catedràtic de la Universitat de València, ha fet contribucions al coneixement dels molluscs de l’eocè, estudis teòrics sobre morfologia a partir de l’anàlisi de les conquilles de foraminífers i, mitjançant tècniques matemàtiques i informàtiques, ha elaborat models de l’evolució d’organismes fòssils Com a poeta, és autor dels reculls Tres fan la centena 1978, Les sales d’espera 1981, Descripció d’un riu 1983, la plaquette Un projecte pictòric 1983, L’assalt al jardí 1986, El missatger i les ciutats 1990, La nuesa del basament Obra poètica 1971-1973 1999 i Flocs de temps 2001
,
Miquel Bota i Totxo
Teatre
Literatura catalana
Poeta i autor teatral.
Fou corresponsal de l’Agència EFE a Madrid 1955-65 En tornar a Pollença fou designat cronista oficial de la vila i president del Club Pollença 1969-1974 És autor d’estudis sobre la història i les tradicions de la vila de Pollença Publicà els reculls de poesia Vorera de mar 1952, Pollença i poesia 1955, Cursa de braus 1966, A ritme d’hores madures 1966, premi Ciutat de Barcelona 1965, Dionís Bennàssar El fons de la mar 1979, Torxes de pau 1979 i Amb la pau dins l’ànima 1994 Escriví també el poema escènic Vós regnau damunt l’altura 1949, les obres teatrals d’influència costumista Sense voler…
,
enflocar
Adornar (algú o alguna cosa) amb flocs, llaços, etc.
palma

Palmes
Etnografia
Cristianisme
Fulla de palmera, engroguida a l’arbre com els palmons i treballada segons l’art de cistelleria per tal de donar-li un aspecte decoratiu, que hom acostuma a dur en la benedicció dels rams el diumenge de Rams.
Hom hi afegeix, generalment, cintes i flocs i diverses menes de figuretes fetes de sucre i de pastisseria És costum que els padrins regalin les palmes i els palmons a llurs fillols Arreu dels Països Catalans se celebren fires i mercats de palmes i palmons els dies anteriors al diumenge de Rams a Barcelona, a la rambla de Catalunya i a la plaça de la Sagrada Família a València, a la plaça de la Seu, etc Per les dimensions i la projecció, ha adquirit una gran importància el Mercat del Ram de Vic Originàriament sorgit de la venda de palmes i palmons a la plaça Major, aviat se centrà…
agregat
Química
Material constituït per la mescla o juxtaposició macroscòpica de dos o més components, que difereixen per llur forma o composició, i que són essencialment insolubles l’un en l’altre.
Els agregats poden ésser de cinc tipus estratificats , formats de components laminars agregats de partícules eventualment amb un medi continu intercalar agregats de fibres eventualment amb un medi continu intercalar agregats de flocs eventualment amb un medi continu intercalar i agregats amb esquelet , formats per un medi continu, amb cavitats regularment distribuïdes, que omple un segon material El comportament i les propietats dels agregats depenen de la forma i disposició estructural dels components, de llur natura i de llurs interaccions Segons els casos s’obté una suma de…