Resultats de la cerca
Es mostren 186 resultats
Francesco di Cristofano Franciabigio
Pintura
Pintor florentí.
Molt influït per Adel Sarto, amb qui collaborà en els frescs del claustre dels Scalzi de Florència Pintà també frescs a Santa Maria Novella i a l’Annunziata 1513 Obres seves són Madona del pou Galleria degli Uffizi, Florència, de tema religiós, i el retrat d' Home jove Musée du Louvre, París, temàtica en la qual excellí
Giovanni Bardi
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Humanista florentí.
Es dedicà al mecenatge de poetes i músics contemporanis Fundà la Camerata Fiorentina, on fou conreat l’estil, aleshores naixent, del melodramma per musica Escriví un Discorso sopra la musica antica e'l cantar bene ~1592
Corso Donati
Història
Política
Polític florentí.
Dirigent del partit dels Negres, fou desterrat el 1300 El 1301, tornat a Florència amb l’ajut del papa i de Carles de Valois, hi instaurà una dictadura Combatut per l’oligarquia mercantil, morí en un atemptat
Iacoppo Nardi
Literatura
Escriptor florentí.
Participà activament en els conflictes polítics de la seva època, sempre en defensa de la llibertat fou partidari de Savonarola, de qui també seguí l’ideari Escriví comèdies, discursos polítics i una Istoria della città di Firenze Traduí Tit Livi
Nanni d’Antonio di Banco
Escultura
Escultor florentí.
El seu estil, antecedent del de Donatello, uneix la inspiració clàssica a la línia i la gràcia gòtiques Treballà a la catedral de Florència, on féu per a la Porta della Mandorla un Profeta 1407-8 i, a partir del 1414, l' Assumpció i, per a la façana, un Isaïes 1408, avui a l’interior de la catedral i un Sant Lluc 1413, avui al Museo dell’Opera del Duomo Per als nínxols exteriors d’Orsanmichele esculpí les estàtues de Sant Elies, Sant Felip i el grup dels Quatre sants coronats
Giovanni Bonaventura Viviani
Música
Compositor florentí.
Fou mestre de capella de la cort imperial d’Innsbruck 1673, de San Marcelo, a Roma 1678, i de la catedral de Pistoia 1690 Estrenà tres òperes, a Venècia i a Nàpols, i publicà obres instrumentals, entre les quals es destaquen Capricci armonici , per a violí sol i música coral sobresurten Salmi, motetti e litanie, Cantate a voce sola i Veglie armoniche
Farinata degli Uberti
Història
Gibel·lí florentí.
Cap dels gibellins 1239, fou exiliat de Florència amb tots els membres del partit després de la mort de l’emperador Frederic II 1250 S'alià amb Manfred, fill natural de l’emperador i pretendent al tron de Sicília 1258 Vencé les forces güelfes a Montaperti 1260 i s’apoderà de Florència, la qual no permeté que fos saquejada Pòstumament 1283 fou condemnat per la inquisició com a heretge
Maquiavel
Filosofia
Història
Política
Nom amb què és conegut als Països Catalans el polític i escriptor florentí Niccolò Machiavelli.
Fou canceller de la república florentina 1498 Resten relacions de la seva activitat diplomàtica, fonamentals en la maduració de la seva reflexió teòrica Descrizione del modo tenuto dal duca Valentino nello ammazzare Vitellozzo Vitelli 1503, Ritratto delle cose della Magna 1508 i Ritratto delle cose di Francia 1510 El 1512, essent novament Florència sota l’autoritat dels Mèdici, fou apartat dels càrrecs públics i fou exiliat a aquesta època pertanyen les seves obres més importants Il principe, els Discorsi sulla prima deca di Tito Livio i La mandragola , peça cabdal del teatre italià El 1519…
any de l’Encarnació
Cronologia
Història
Any de l’era cristiana, que començava el dia 25 de març.
En aquest sistema de còmput cal distingir dos estils l’anomenat florentí , perquè fou usat a Florència i en una bona part de la Toscana fins l’any 1749, que consistia a comptar els anys a partir del 25 de març posterior a Nadal, és a dir, 2 mesos i 24 dies més tard que el nostre cap d’any i l’estil pisà , que feia retrocedir el començament de l’any al 25 de març anterior a Nadal, o sigui 9 mesos i 7 dies abans del nostre El concili de Tarragona del 1180, amb aprovació reial, va ordenar que a Catalunya els documents fossin datats pels anys del Senyor, segons l’estil florentí…
Jeroni Cristòfol
Escultura
Escultor florentí també conegut per Girolamo Cristoforo.
És autor de la làpida sepulcral de l’ardiaca Lluís Desplà catedral de Barcelona contractada l’any 1539 per Guillem Ramon Desplà i Gabriel Portella És una contribució puntual però remarcable a l’escultura renaixentista catalana, resolta amb relleu sintètic que recorda models florentins