Resultats de la cerca
Es mostren 165 resultats
Josep Fontserè i Domènech
Arquitectura
Arquitecte.
És autor de la plaça de toros de la Barceloneta 1834, a Barcelona —ja desapareguda—, i de les esglésies de Vallbona de les Monges 1835 i de Pallejà 1862 Fou arquitecte municipal de Barcelona i autor d’un projecte d’eixample per a la ciutat
Antoni Ribot i Fontserè
Literatura
Escriptor i polític.
Féu estudis d’humanitats, matemàtiques, física, botànica i es llicencià en medicina, a Barcelona Fou director del Collegi de Medicina i Cirurgia de Barcelona Milità en el partit progressista i, arran de les seves idees, fou objecte de persecucions Amb Fontcuberta, Raüll, etc, collaborà a “El Vapor” 1833 i “El Propagador de la Libertad” 1835-38, que també edità Influït per Lamennais, escriví Palabras de fraternidad 1837 i defensà el Romanticisme liberal a Emancipación literaria didáctica 1837 Pel seu lligam amb el progressisme radical barceloní i les seves collaboracions a “El Constitucional”…
Joaquim Guitert i Fontserè
Historiografia
Medicina
Metge i historiador.
Publicà diverses obres històriques, principalment referides al monestir de Poblet Fou membre de la Comissió de Monuments de Tarragona 1928, directiu de la Societat Arqueològica d’aquella ciutat 1932 i primer president de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus 1947
Ramon Fontserè i Sidera
Teatre
Actor.
Estudià al Centre Dramàtic d’Osona, i formà part de la companyia de teatre La Gàbia de Vic, encara que la major part de la seva trajectòria com a actor queda estretament vinculada a Els Joglars Des del seu ingrés a la companyia d' Albert Boadella , amb l’espectacle Teledeum 1983, n'ha participat en tots els muntatges, tant televisius com teatrals Els treballs que l’han consolidat com un dels actors més sòlids i creatius han estat els papers protagonistes en la famosa trilogia que Els Joglars dugueren a terme sobre personatges catalans moderns Jordi Pujol Ubú President , 1996, Josep Pla La…
Josep Ribot i Fontserè
Literatura catalana
Poeta i novel·lista.
Estudià dret a la Universitat de Cervera i després a la de Barcelona, on es llicencià 1839 i hi fou professor 1840-43 Collaborà amb narracions i poemes a “El Guardia Nacional” 1836 i “El Vapor” 1837, entre els quals dos de catalans dedicats a l’actriu Matilde Díez Traslladat a Madrid, collaborà a les revistes “El Dómine Lucas” 1845 i “El Áncora” 1851, i publicà la novella Crónica de Don Juan I de Castilla, o Las dos coronas 1852 Tornat a Barcelona, es dedicà a la carrera jurídica i política i arribà a ser jutge de primera instància i tinent d’alcalde de Barcelona, i collaborà al diari “La…
Carles Fontserè i Carrió
Literatura catalana
Cartellista, dibuixant i memorialista.
Durant la Guerra Civil Espanyola sobresortí com a cartellista Dibuixà per al Comissariat de Propaganda de la Generalitat i els seus cartells estan entre els més reconeguts i celebrats de l’època S’exilià el 1939 Després de passar per camps de concentració, s’intallà a París, on continuà la seva tasca artística Posteriorment, anà a Mèxic A partir del 1949, però, fixà la seva residència a Nova York Des de Nova York feu nombrosos viatges per Europa i Amèrica i desenvolupà la seva activitat d’artista polifacètic També practicà la fotografia com a document social captant imatges de Nova York, Roma…
Eduard Fontserè i Riba, nomenat president de l’Ateneu Barcelonès
El meteoròleg i sismòleg Eduard Fontserè i Riba és nomenat president de l’Ateneu Barcelonès
Eixample de Lleida, amb el pla geomètric de Josep Fontserè i Cornet
Eixample de Lleida, amb el pla geomètric de Josep Fontserè i Cornet
Eduard Fontserè i Riba crea la xarxa pluviomètrica de Catalunya i les Balears
El meteoròleg i sismòleg Eduard Fontserè i Riba crea la xarxa pluviomètrica de Catalunya i les Balears
Servei Meteorològic de Catalunya
![](/sites/default/files/2021-03/Servei_meteorologic_de_Catalunya.png)
Meteorologia
Organisme creat el 31 de març de 1921 pel consell permanent de la Mancomunitat de Catalunya, a proposta de l’Institut d’Estudis Catalans i sota l’impuls i la direcció d’Eduard Fontserè.
Inicialment s’hi refongué el Servei Aerològic de Barcelona, fundat el 1913 pel mateix Fontserè Rafael Patxot hi sostingué un centre d’estudi de núvols, el qual donà origen a la Secció Nefològica, de renom internacional El 1922 el servei inaugurà a la península Ibèrica la previsió diària del temps arreu de Catalunya, aprofitant la xarxa telefònica de la Mancomunitat per a rebre les informacions, i el 1927 s’amplià amb informacions públiques per radiofonia El 1929 organitzà a Barcelona la reunió de la comissió internacional per a l’estudi dels núvols, on hom decidí la publicació de…