Resultats de la cerca
Es mostren 205 resultats
Edward Osborne Wilson

Edward O. Wilson
© University of North Carolina Wilmington
Biologia
Biòleg nord-americà.
Graduat a la Universitat d’Alabama 1950, el 1955 es doctorà a la Harvard University, on des del 1956 exercí la docència i fou catedràtic de zoologia del 1964 al 1976 Autoritat mundial en formigues, descobrí el sistema de comunicació d’aquests insectes, basat en la transmissió de feromones A partir de l’estudi de les formigues i altres insectes deduí diverses teories sobre especiació, equilibri i evolució de poblacions, i explicà molts tipus de comportament social mitjançant mecanismes de transmissió genètica, que exposà el 1971 en The Insect Societies A Sociobiology…
mirmeleònids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels neuròpters formada per individus que atenyen fins a uns 30 cm de longitud, amb les ales grosses i els tarsos pentàmers.
Les larves tenen unes mandíbules potents, amb nombroses dents, i es nodreixen de formigues El gènere més representatiu és la formiga lleó
mirmecòfag | mirmecòfaga
José de Villaviciosa
Literatura
Poeta castellà.
Es féu famós amb el poema epicoburlesc La Mosquea 1615, adaptació lliure de l’homònim de TFolengo, en llatí macarrònic, que narra la guerra entre les mosques i les formigues
Èac
Mitologia
Fill de Zeus i de la nimfa Egina.
Desitjós de tenir un poble damunt el qual regnar, aconseguí de Zeus que convertís en homes les formigues de l’illa Enone D’Enèide tingué els fills Peleu i Telamó, i de Psàmate, Foc
sírfids

Eristalis tenax
Cheryl Moorehead (CC BY 2.0)
Entomologia
Família d’insectes pterigots de l’ordre dels dípters, de talla mitjana o grossa, de coloració fosca, però alguns, com els eristalis, de coloracions brillants (molt semblants a les abelles), potes marxadores i, alguns, saltadores.
S'alimenten sobretot de líquids ensucrats nèctar de les flors i aigua, però hi ha espècies de règim sapròfag, fitòfag, simbiont amb formigues i depredador Els gèneres Eristalis, Volucella i Syrphus són abundants als PaïsosCatalans
tetigomètrids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels homòpters, d’aspecte característic, amb les ales anteriors endurides, rugoses o llises i brillants, les tíbies amb crestes, petites dents o bé llises, i les posteriors amb corones d’espines a l’extrem.
Les femelles tenen un oviscapte rudimentari Inclou unes 100 espècies, sobretot d’Europa i Àsia, algunes de les quals viuen en simbiosi amb les formigues El gènere més representatiu és Tettigometra , amb moltes espècies comunes als Països Catalans
reina
Entomologia
Individu fèrtil del sexe femení, propi dels insectes socials.
Algunes societats animals, com les de les abelles, les formigues, les de la majoria de vespes i els tèrmits, posseeixen una sola reina, de la qual descendeixen tots els altres individus, mentre que unes altres, com algunes espècies de vespes, tenen diverses reines