Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
gafa de canal
Construcció i obres públiques
Suport en forma de mitja lluna proveït d’una pota que hom encasta a la paret i que serveix per a subjectar una canal.
gafa de baixant
Construcció i obres públiques
Argolla proveïda d’una pota que, encastada a la paret, serveix de suport d’un baixant.
gafa de pala i punta
Construcció i obres públiques
Clau proveït d’una pala amb forats que serveix per a fixar peces de fusta (unides a la pala mitjançant cargols) a l’obra.
ballesta
ballesta de torn
© Fototeca.cat
Història
Arma ofensiva formada per un arc
(de fusta, banya o acer) amb la corda corresponent, col·locat transversalment damunt un mànec o suport de fusta anomenat arbrer
.
Tesant la corda fins a corbar l’arc, bé amb la mà o amb l’ajuda d’un croc, d’una gafa o d’un armatost, adquireix l’energia necessària per a impulsar el projectil cairell, passador, sageta o virató collocat en una canal longitudinal de l’arbrer i subjectat per la nou, una peça de banya o d’acer en forma d’ungla que manté la corda tibant i que hom pot moure per mitjà de la clau Modificant la corda i la nou, hom podia llançar també pedres de poc pes Armar o ballesta del segle XVI © Fototecacat parar la ballesta era l’acte conjunt de tesar la corda i de collocar el projectil a la…
grapa
Tecnologia
Gafa metàl·lica doblegada pels extrems per a unir papers, teixits, etc.
grapeta
Transports
Gafa de ferro fixada a les vares del carro per a enganxar-hi els reculants.
serra de Port del Comte
Vista de la serra de Port del Comte amb la vila de Sant Llorenç de Morunys
© Fototeca.cat
Serra
Massís orogràfic dels Prepirineus, partió d’aigües entre el Segre i l’alt Cardener.
Els materials, d’època triàsica i cretàcia, són generalment calcaris i molt durs, on només algunes capes margoses han estat clarament erosionades en els sectors triàsics Consta de diverses unitats L’angle sud-est és la serra de Querol, que es dreça bruscament damunt el coll de Jou, formant el cingle anomenat la Garganta, amb un desnivell d’uns 300 m a partir dels 1700 Un cop superada la cinglera, el relleu, bé que continua ascendint fins a 2212 m puig de Morreres, s’esplaia en un seguit de comes i prats, de la coma de Sant Guerau als prats de Bacies W, emmarcant els plans de la Bòfia…