Resultats de la cerca
Es mostren 138 resultats
paradoxa d’Olbers
Astronomia
Paradoxa a la qual hom arriba si accepta la hipòtesi que l’Univers és infinit i és ocupat per infinites galàxies.
L’any 1826 Olbers demostrà que aquesta hipòtesi implica que tot el firmament és sempre illuminat, la qual cosa és en contradicció amb l’experiència quotidiana de la foscor del cel nocturn Tan bon punt Olbers presentà la paradoxa, hom intentà de cercar-hi alguna explicació per tal de poder mantenir la idea d’un univers infinit Actualment hom accepta que el fenomen del desplaçament cap al vermell de les ratlles dels espectres de totes les galàxies permetria d’explicar la fosca del cel nocturn, encara que l’Univers fos infinit i contingués infinites galàxies cosmologia
núvols de Magalhães

Els núvols de Magalhães
© Corel
Astronomia
Nom donat a dues galàxies irregulars del cel austral, descrites per primera vegada per F.Magalhães, el qual les observà l’any 1519.
Són les galàxies més pròximes a la Galàxia, observables a ull nu i en forma de dos núvols lluminosos, molt tènues, semblants a dos fragments aïllats de la Via Làctia La més gran de les galàxies, anomenada Gran Núvol de Magalhães , és situada a la constellació de l’Orada i a una distància de 170 000 anys llum, té un diàmetre aparent de 5°, la magnitud aparent és 1,2 i l’absoluta -17,4, té una massa de l’ordre de 2 x 10 9 masses solars i sembla que és una galàxia espiral barrada en formació La més petita, anomenada Petit Núvol de Magalhães , és situada a la constellació del Tucà i…
Gran Mur
Astronomia
Nom donat al conjunt de milers de galàxies amb una amplada de 500 milions d’anys llum o més que constitueix la major estructura coneguda de l’Univers.
La seva massa és equivalent a 20 000 bilions de vegades la del Sol i hom creu que s’ha format per l’atracció gravitatòria mútua de les galàxies al llarg del temps de vida de l’Univers
sistema de suport a la presa de decisions espacials
Astronomia
Projecte d’investigació astronòmic consistent en l’obtenció d’imatges multicolors i espectres del cel per tal de realitzar un mapa en tres dimensions de la distribució de galàxies a l’Univers.
Les imatges del SDSS foren preses durant més de vuit anys amb un telescopi de 2,5 metres de diàmetre a l’observatori d’Apache Point, Nou Mèxic EUA i cobreixen aproximadament una quarta part del cel La segona versió del projecte SDSS-II, feta pública a l’octubre del 2008, cobreix una tercera part del cel i conté més de 930000 galàxies, 120000 quàsars i 460000 estrelles La tercera versió SDSS-III serà publicada el 2014 El projecte SDSS està finançat per la fundació Alfred P Sloan, amb la participació d’altres institucions dels Estats Units, Alemanya, el Brasil, Espanya, França, el…
galàxia

Galàxia visible
© Corel
Astronomia
Cadascuna de les agrupacions d’estels que, vistes amb el telescopi, presenten un aspecte brillant, nebulós i generalment aixafat.
A causa de les immenses distàncies que separen la Terra de les galàxies, és gairebé impossible de distingir-hi cap estel individual Charles Messier, per tal d’evitar confusions a l’hora d’identificar cometes, confeccionà un catàleg que inclou nebuloses, cúmuls d’estels i galàxies exteriors Encara actualment tots els objectes catalogats per Messier són indicats amb la lletra M seguida del número d’ordre que els correspon al catàleg El primer observador que detectà l’estructura espiral d’una galàxia fou WP Rosse, l’any 1845 La prova experimental que les galàxies…
L’Univers extragalàctic
Els cúmuls de galàxies Consideracions generals L’Univers està format per galàxies i matèria fosca, una part important de la seva massa que no es detecta Entre els nombrosos cúmuls i grups de galàxies que comprèn l’Univers visible hi ha les galàxies Antena de la imatge NASA, ESA, SAO, CXC, JPL-Caltech i STScl Els elements constitutius de l’Univers visible a gran escala són les galàxies Al seu torn, les galàxies, com ara la Via Làctia, són compostes per estrelles, pols i gas Aquest darrer component pot ser atòmic o molecular, i en qualsevol dels dos casos es pot trobar ionitzat o en estat…
Milton Lasalle Humason
Astronomia
Astrònom nord-americà.
Membre del consell directiu dels observatoris Hale fins el 1957, és conegut pels seus treballs sobre el desplaçament cap al vermell de la llum de les galàxies El 1925 descobrí amb Hubble la relació entre desplaçament cap al vermell i la magnitud de les galàxies, que posteriorment ha esdevingut la relació distància-velocitat utilitzada per a mesurar la distància de les galàxies llei de Hubble El 1956 publicà, juntament amb NUMayall i ARSandage, un dels articles més importants de la cosmologia moderna, Redshifts and Magnitudes of Extragalactic Nebulae ,…
radiogalàxia
Astronomia
Galàxia de la qual hom detecta emissions d’ones radioelèctriques.
Les radiogalàxies poden ésser classificades en dos tipus les normals i les peculiars Les radiogalàxies normals són galàxies ordinàries que emeten una part de les radiacions en longituds d’ona corresponents al domini de les radioones En el cas de les galàxies normals més pròximes, l’origen d’aquestes radioemissions ha estat detectat generalment als discs i a les corones galàctiques, i algunes vegades també als nuclis Per terme mitjà la intensitat d’aquestes radioemissions és de 10 3 8 erg/s però algunes vegades pot arribar fins a un valor extrem de 10 4 1 erg/s En…
Edwin Powell Hubble
Edwin Powell Hubble
© Fototeca.cat
Astronomia
Astrònom nord-americà.
Demostrà que les nebuloses espirals eren objectes exteriors a la Galàxia i de forma, dimensions i estructura semblants a les d’ella El 1926 proposà una classificació de les galàxies, encara emprada actualment Juntament amb Milton L Humason, estudià les velocitats de les galàxies llei de Hubble
els Llebrers
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les de l’Ossa Major, el Bover i la Cabellera de Berenice.
El seu astre principal, α Canum venaticorum , anomenat també Cor Caroli , és un sistema binari situat a una distància de 130 anys llum, les components del qual tenen magnituds aparents 2,80 i 5,39, respectivament Conté un gran nombre de galàxies i, especialment, un cúmul de galàxies molt important