Resultats de la cerca
Es mostren 1106 resultats
Orquestra Reial Filharmonia de Galícia
Música
Orquestra amb seu a l’Auditori de Galícia, fundada l’any 1996.
En el seu debut, fou dirigida per l’alemany Helmuth Rilling, que es mantingué al capdavant de l’orquestra fins al desembre de l’any 2000 Directors de la talla de R King, K Penderecki, J López Cobos, N Marriner, PM Davies, E García Asensio, E Colomer o D Shallon, entre molts altres, hi han actuat com a directors convidats L’Orquestra Reial Filharmonia de Galícia ORFG ha tingut també la inestimable collaboració dels millors solistes, entre els quals figuren els violinistes FP Zimmermann i UA Mahté, el violoncellista M Rostropovič, la mezzosoprano T Berganza o les pianistes Alícia…
Arquivo do Reino de Galicia
Dipòsit documental de titularitat estatal i sota la gestió de la Xunta de Galícia que constitueix la capçalera del sistema d’arxius de Galícia.
Situat a la Corunya, aquest arxiu rep la documentació generada pel conjunt dels òrgans de les administracions públiques gallegues Fou creat el 1775 pel rei Carles III d’Espanya a partir de l’arxiu de l’Audiència de Galícia que existia des del segle XVI Actualment inclou més de 250 fons diferents, que ocupen uns 23000 m lineals de documentació El document més antic és de l’any 867
Expulsió dels musulmans de Galícia
Expulsió dels musulmans de Galícia
Revolta dels irmandiños a Galícia
Revolta dels irmandiños a Galícia
Almansor saqueja Sant Jaume de Galícia
Almansor saqueja Sant Jaume de Galícia
Estatut d’Autonomia de Galícia del 1981
Dret
Llei orgànica promulgada el 28 d’abril de 1981 que atorga a Galícia un règim d’autonomia.
Al juliol del 1978, Antonio Rosón, president de la Xunta de Galícia i membre d’UCD vinculat al galleguisme històric, convocà els parlamentaris per tal d’elaborar un projecte d’estatut La comissió redactora formada per vuit representants d’UCD, dos del PSOE, dos d’AP, un del PCG i tres extraparlamentaris presentà a Rosón per l’abril de l’any següent un text consensuat Al juny del 1979 el plenari de la Xunta elegí president José Quiroga en substitució de Rosón, la qual cosa representà el triomf dins la UCD del corrent no galleguista i la revisió de plantejaments del projecte d’…
Estatut d’Autonomia de Galícia del 1938
Dret
Llei d’autonomia atorgada a Galícia per la República Espanyola l’1 de febrer de 1938 en sessió de corts celebrada a Montserrat.
En foren avantprojecte les “Bases per a l’Estatut de Galícia”, elaborades per la Federació Republicana Gallega maig del 1931, i el projecte definitiu sortí d’una assemblea regional dels ajuntaments reunida a Santiago de Compostella pel juliol del 1932 i fou ratificat per plebiscit pel juny del 1936, després que els principals grups galleguistes s’uniren amb la Izquierda Republicana L’estatut, però, no arribà a tenir vigència
Expedició de Brutus Dècim Juni a Galícia
Expedició de Brutus Dècim Juni a Galícia, que obre l’accés de Roma a les mines del nord-oest hispànic i al control de les rutes marítimes atlàntiques
La Galícia sueva s’incorpora al regne visigot
La Galícia sueva s’incorpora al regne visigot
Eleccions als parlaments del País Basc i de Galícia
Se celebren eleccions als parlaments basc i gallec, amb resultats similars als de l’anterior legislatura A Galícia, el Partit Popular manté els 41 diputats majoria absoluta que asseguren la continuïtat d’Alberto Núñez Feijóo al capdavant de la Xunta En segon lloc, empaten amb 14 diputats En Marea, confluència de Podem, Izquierda Unida i Anova, l’escissió del Bloque Nacionalista Galego BNG, encapçalada per l’històric Xosé Manuel Beiras, i el PSOE, que perd quatre escons El BNG en perd un 6 La participació és del 63,7% Al País Basc, la força més votada segueix sent el Partit…