Resultats de la cerca

Prevere de Vic, participà com els seus germans Francesc de Paula , també poeta, Francesc d’Assís, professor de filosofia, i Ramon , botànic en les activitats del Círcol Literari, almenys des del 1868, i en la fundació de l’Esbart de Vic Collaborà també en l’organització del Museu Episcopal i fou redactor en cap de La Veu del Montserrat , on publicà, així com en revistes com La Renaixença , estudis històrics i filosòfics, ressenyes literàries i poemes, dos dels quals foren inclosos a La garba muntanyesa Publicà, entre altres monografies, El monasterio de Ripoll Reseña histórica…

Es titulà de practicant en medicina i cirurgia 1896 i més endavant s’hi llicencià a la Universitat de Barcelona 1901 Participà en les activitats més tardanes de l’Esbart de Vic i dos poemes seus foren inclosos a La garba muntanyesa llegí també poemes al Círcol Literari de Vic Collaborà en la revista “L’Almogàver”, promoguda per Narcís ↑ Verdaguer i Callís , i a “L’Arc de Sant Martí”, amb el pseudònim Mossèn Borra , en què substituí Josep-Narcís ↑ Roca i Farreras com a articulista polític Publicà la novella Mary Joana La filla del crim , i la segona part, Mary Joana Lo secret , i el breu…

Estudià dret i dirigí algunes revistes universitàries Durant la guerra participà activament en les activitats del grup literari Oasi, especialment en recitals de poemes Els seus primers llibres són d’aquesta època — Clarors mediterrànies 1936 i Infant 1938— i denoten una certa influència de la poesia moralitzadora de Josep M López-Picó Publicà a Meridià  una desena de poemes i diverses cròniques de guerra També collaborà a Ressorgiment En la postguerra publicà un tercer llibre de versos — Poemes 1947— en una línia poètica similar i collaborà escadusserament en revistes com El Pont Els seus…

El vocalisme comprèn unes vocals obertes, provocades per l’aspiració de la - s del plural, oposades fonològicament a les tancades péso pes pésǫ pesos El consonantisme es caracteritza per l’aspiració de la f- en l’andalús occidental, l’alternança del ceceo amb el seseo amb s coronal o predorsal, l’extensió del ieisme , la confusió de - l i - r implosives sarto , salto olol , olor, la pèrdua freqüent de - d-, -g i -r- có , codo, l’aspiració de s implosiva fiehta , fiesta i una certa nasalització Els elements constitutius del lèxic són diversos a la base castellana sovint arcaïtzant hom…

Germà de Joaquim Residí a l’Argentina Fou catedràtic del seminari menor de Girona Fundà amb Rafael Masó la revista Studi  1908 i collaborà a Revista de Gerona , La Illustració Catalana , La Revista , D’Ací i d’Allà , La Mainada i Canigó , entre d’altres Bona part de la seva obra és de tema religiós i conté alguns elements de to modernista És autor dels reculls poètics Athenea 1912, Les flors poètiques i Poesies “Lectura Popular”, s d També publicà la novelleta El bruc sagrat L’esmena 1924 i els reculls de proses Estampes de l’Empordà 1926, De tot vent Proses dels camins de la vida s d i…

En foren membres fundadors Jacint Verdaguer, Jaume Collell, Francesc Febrer, els germans Antoni i Joaquim Espona i de Nuix, Francesc Cuadros, Josep Serra i Campdelacreu, Martí Genís i Aguilar, Magí Verdaguer i Callís i els germans Francesc, Joaquim, Josep i Ramon Masferrer i Arquimbau Tingué vida molt activa en 1867-69, i persistí encara més de deu anys, bé que no amb les reunions i el caràcter primigeni El 1879 publicà La garba muntanyesa, recull de poesies de l’Esbart de Vic , antologia poètica dels esbartistes Josep Bach, Josep Camp, Marià Campà, Joan Cendra, Jaume Collell,…

Titulat a Barcelona el 1942 Les seves relacions amb l’avantguarda artística dels anys trenta i el seu treball amb RDuran i Reynals influïren molt en la seva obra Fou arquitecte municipal de Terrassa 1944-62 i de Centelles 1953-59, però les seves obres més representatives són a la Costa Brava —habitatges unifamiliars— Mas Vidal 1958, Mas Garba 1959 a Vall-llòbrega, Casa Cantarell 1962 a Sa Riera, Casa Ortínez 1971 a Mont-ras, Casa Enric 1973 a Begur, Casa Berini 1983 a Calonge A Barcelona l’edifici d’habitatges al carrer de la Manigua núm 250 1966 és un dels seus pocs exemples d’…

En les societats agràries les acaballes de la sega acaballes eren celebrades amb diversos ritus d’acció de gràcies i de fertilitat El camp era considerat com un ésser viu al qual amb les collites dels fruits hom llevava la vida Sacrificis d’animals boc, ofrenes i ritus diversos, li tornaven la vida i n'asseguraven la collita següent Molts símbols de substitució apunten cap a un sacrifici humà originari Hom reservava sovint part de l’ofrena per barrejar-la amb la llavor La sega de l’última garba revestia una solemnitat especial era considerada l’esperit del gra, la mare Era…

Es doctorà en dret 1875 i fou diputat provincial 1878 Participà, amb els seus germans Francesc d’Assís, Josep i Ramon Masferrer , en les activitats del Círcol Literari de Vic, on durant un quant temps ensenyà alemany i anglès Fou un dels fundadors de l’Esbart de Vic Collaborà amb poemes, ressenyes, articles literaris, narracions o estudis jurídics a la Revista Europea  i altres periòdics de Madrid, i a La Veu del Montserrat , el Diario de Vich , del qual fou redactor, Lo Gai Saber  i La Renaixença , entre d’altres Un dels seus poemes fou inclòs a La garba muntanyesa , que…

Exerceix a la UB la docència universitària, que inicià fent de lectora a la universitat de Birmingham del 1980 al 1983 En la mateixa dècada, i en l’àmbit de l’ensenyament, publicà amb M Llanas, L Soldevila i R Pinyol i Torrents un manual de literatura Solc , una antologia literària Garba i edicions de textos amb finalitat didàctica que assoliren una gran difusió Codirectora de diferents colleccions editorials—“El Garbell”, “Textual”— i membre del consell de redacció de la revista Llengua & Literatura , com a investigadora treballa en l’àmbit de la literatura contemporània…