Resultats de la cerca

Recollí materials per a dues obres monumentals pòstumes Historiae plantarum 1619 i Historia universalis plantarum 1650-51

El cap de la conspiració, Godefroi de Barri de La Renaudie, noble hugonot del Périgord, amb la complicitat de l’almirall Gaspard de Coligny i de Lluís I, príncep de Condé, es proposava de sostreure Francesc II de la influència del partit catòlic capitanejat per Francesc I de Lorena, segon duc de Guisa El complot fou denunciat, i el duc de Guisa traslladà la cort de Blois a Amboise, on fou mort La Renaudie i desfeta la conjuració

Tingué repercussions arreu de França des del 25 d’agost al 3 d’octubre Actuà la plebs parisenca, fanàticament catòlica, guiada pels homes del duc de Guisa Ordenà la matança Carles IX, d’acord amb Caterina de Mèdici i amb els Guisa, i en fou el pretext un complot protestant Hi moriren més de tres mil hugonots, entre ells l’almirall Gaspard de Coligny Enric de Navarra el futur Enric IV i Condé se salvaren gràcies a una ràpida abjuració Aquest fet comportà la represa de la guerra entre catòlics i hugonots

Fill d’Enric II i de Caterina de Mèdici —la qual exercí la regència en 1560-63 i tingué una gran influència sobre ell—, succeí el seu germà Francesc II Després de la pau de Saint-Germain 1570, que posà fi a la lluita entre catòlics i hugonots, protegí aquests d’acord amb el seu favorit Gaspard de Coligny Però, induït per Caterina de Mèdici, ordenà la matança de la nit de sant Bartomeu 24 d’agost de 1572, fet que sembla que l’obsedí la resta de la seva vida Protegí la Pléiade i l’acadèmia de Baïf, i ell mateix escriví poesia i un Traité de la chasse royale 1625

Després d’abandonar el seu país d’origen, una part dels seus membres s’installaren a Itàlia, on el seu nom adoptà les variants Dieffopruchar i Dieffoprukhar, i la resta visqué a França De la branca francesa destacà sobretot Gaspard Tieffenbruck, Baviera 1514 - Lió 1571 El 1553 se n’anà de Tieffenbruck i viatjà cap a França per establir-se a Lió, on fou inscrit en el registre d’artesans com a Duiffoprougcar o Dufautbrocard De la seva obra sobreviuen quatre violins i violes da braccio molt ben construïts i adornats, amb una figura humana esculpida al cap, i també alguna viola de…

Es formà amb el seu pare, Bernardo, decorador de teatre El 1719, a conseqüència de la seva estada a Roma i sota la influència de Luca Carlevaris, Gaspard van Wittel i Marco Ricci, inicià la temàtica de paisatges urbans o vedute , sobretot de Venècia, que assoliren un gran èxit, especialment a Anglaterra El seu estil inicial és dins una tradició cromàtica i lumínica caravaggista Rescloses de Dolo, Ashmolean Museum d’Oxford Taller de marbrista a San Vitale , National Gallery de Londres a partir del 1727 aclarí definitivament la paleta En 1730-46, el gran augment de producció…

S'establí definitivament a Roma a vint anys S'especialitzà en la pintura de vedute , aleshores en voga però a les vistes italianes amb ruïnes oposà les de tipus nòrdic, exactes i minucioses, que resulten uns documents nítids i vius de l’ambient i la vida quotidiana de les ciutats on residí o que visità És considerat el precursor principal d’Il Canaletto, i fou copiosament imitat Obtingué distincions, com la d’acadèmic de San Luca 1711, i gaudí de la simpatia d’alts personatges d’ambient vaticà i de les corts de París i Madrid Les seves vistes, gairebé totes italianes, són a més de quinze…

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona i diplomat en teoria i crítica del teatre per la mateixa universitat i l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona Després de presentar nombroses direccions d’escena a l’Aula de Teatre de la UAB, debutà a la Sala Beckett amb Àfrica 30 1998, de Mercè Sàrrias Dotat de l’habilitat per a detectar els millors textos teatrals contemporanis, la seva carrera s’ha caracteritzat per un compromís explícit amb les noves dramatúrgies Ha dirigit, entre altres muntatges, El gos del tinent 1999, de JMBenet i Jornet…

Transformà molts canals i ports i construí el port de la Concòrdia, de París És conegut sobretot pel fre dinamomètric que ideà, anomenat fre de Prony

Era fill de l’organista Gaspard Corrette, que el formà musicalment i li transmeté la tradició musical de J Titelouze, J Boyvin i F Dagincour El 1726 obtingué la important plaça d’organista de Sainte-Marie-Madeleine-en-la-Cité de París, el 1737 fou nomenat organista del gran prior de França i el 1750 ocupà la plaça d’organista del Collegi dels Jesuïtes Nou anys més tard fou organista del príncep de Conti i, finalment, el 1780 entrà al servei del duc d’Angulema Compongué una extensa producció de llibres d’orgue per als cerimonials litúrgics de l’ofici -versicles fugats, ricercari amb temes de…