Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
epigenètica
Biologia
Part de la biologia que estudia els canvis hereditaris d’expressió gènica que no comporten una modificació en la seqüència de l’ADN.
Aquests canvis inclouen la modificació de l’estructura de la cromatina mitjançant l’addició de grups metil i la modificació de les histones La formació de modificacions epigenètiques s’ha relacionat amb diversos factors ambientals, com l’alimentació i les experiències individuals, com un mecanisme d’adaptació individual a cada ambient concret La major part d’aquestes modificacions dinàmiques són eliminades durant la formació dels gàmetes, per la qual cosa no es transmeten a la descendència També n’hi ha que es transmeten als descendents i que condicionen llur expressió gènica i d’altres que s…
interferència de l’ARN
Biologia
Fenomen de regulació de l’expressió gènica per interferència de l’ARN, conegut com a ARNi.
L’ARNi és un tipus de silenciament gènic posttranscripcional que consisteix en la degradació selectiva d’ARNm específics Aquest fenomen, descrit per primer cop en el nematode Caenorhabditis elegans el 1995, fou descobert en observar que la introducció d’ARNds provoca el silenciament específic del gen que conté la informació genètica equivalent El fenomen d’ARNi s’ha detectat en tots els eucariotes analitzats En plantes rep el nom de cosupressió i en fongs, de silenciament El fenomen biològic d’ARNi és provocat per l’existència d’uns tipus concrets d’ARN, els ARN d’interferència petits, que…
sobreexpressió
Biologia
Expressió gènica anormalment elevada.
Es pot presentar de manera natural en l'organisme o bé pot ser provocada de manera experimental
subexpressió
Biologia
Expressió gènica anormalment baixa.
Es pot presentar de manera natural en l'organisme o bé pot ser provocada de manera experimental
transgènic | transgènica

L’obtenció de plantes transgèniques
© fototeca.cat
Biologia
Dit dels animals i les plantes que contenen algun gen aliè en totes les seves cèl·lules somàtiques i germinals, que ha estat introduït artificialment en alguna cèl·lula d’aquests dos tipus o en un embrió primerenc mitjançant un fag transductor.
Els organismes transgènics són particularment útils en l’estudi de la regulació de l’expressió gènica específica de teixits durant el desenvolupament
heterodúplex
Bioquímica
Conjunt de dues cadenes d’àcid nucleic totalment o parcialment complementàries, que inicialment no estaven unides.
Es poden formar de manera natural per la unió de cadenes que provenen de diferents cromosomes homòlegs durant la recombinació gènica de la meiosi
Paul Berg

Paul berg (1980)
Cortesia de la National Library of Medicine
Biologia
Genetista molecular nord-americà.
El 1980 compartí el premi Nobel de química amb F Sanger i W Gilbert , pels seus treballs sobre l’expressió gènica en la síntesi proteica dels bacteris, i molt especialment per l’impuls que donà a les pràctiques que conduïren a l’ enginyeria genètica
Seymour Benzer

Seymour Benzer
© The Franklin Institute
Bioquímica
Bioquímic nord-americà.
Autor de nombrosos treballs de biologia molecular, especialment entorn de l’estructura molecular dels gens, a partir dels seus estudis sobre mutants del fag T4 establí el concepte de cistró unitat de funció gènica i reeixí a obtenir per primera vegada el mapa detallat d’un gen
ARNds
Biologia
ARN de doble cadena, implicat en el procés d’interferència de l’ARN.
Pot estar codificat en el genoma i, per tant, pot ésser produït per la mateixa cèllula, formant part de la maquinària molecular de regulació de l’expressió gènica, o bé pot ésser incorporat des de l’exterior, com per exemple durant una infecció vírica o per manipulació humana
hibridació cel·lular
Biologia
Fusió de la membrana de diverses cèl·lules que dóna lloc a una gran cèl·lula dotada de tants nuclis com cèl·lules originals hi havia.
D’ençà de l’aparició del microscopi òptic, hom observà cèllules gegantines procedents d’hibridacions, en els teixits epitelials infectats per virus de la verola, de la varicella o de l’herpes simple, entre d’altres En el laboratori, la hibridació cellular induïda ha permès d’estudiar l’expressió gènica, la localització de molts gens en els cromosomes respectius i la producció d’hibridomes hibridoma