Resultats de la cerca
Es mostren 145 resultats
mixospora
Biologia
Nom que rep la cèl·lula de repòs dels mixobacteris.
Es forma a l’interior d’un cos fructífer a partir de cèllules vegetatives en condicions favorables Després de la germinació, cada mixospora origina una cèllula vegetativa
Rudolf Jacob Camerarius
Botànica
Metge i botànic alemany.
Publicà, entre altres obres, Epistola de sexu plantarum 1694, on recollí nombroses observacions sobre la germinació i sobre el sexe de les plantes, qüestions que fou el primer a estudiar experimentalment
Noël Bernard
Botànica
Botànic francès.
Estudià les relacions simbiòtiques entre els fongs de les micorrizes de les orquídies i les plantes hostes, i descobrí que la germinació de les llavors de les orquidàcies només es produeix en presència del fong
glioxisoma
Biologia
Peroxisoma que inclou els enzims del cicle del glioxilat (cicle de Krebs modificat).
S'esdevé només en alguns microorganismes, algues i plantes superiors, en regions de ràpid consum de lípids, com són ara les llavors que emmagatzemen lípids, i que durant la germinació i mitjançant aquest cicle, es transformen en glúcids
oogènesi
Biologia
Formació i desenvolupament de les cèl·lules sexuals femenines en els metazous.
Comprèn tres fases la germinació , fase en la qual les oogònies es multipliquen i donen lloc als oòcits de primer ordre, el creixement , acumulant vitel nutritiu, i la maduració , en què per meiosi dóna dues cèllules, una de les quals degenera i l’altra es divideix i dóna l’òvul i una altra cèllula que degenera
endosperma
Botànica
Teixit de reserva de les llavors.
L' endosperma primari és haploide i correspon a la generació gametofítica megaprotallus no té cap significat sexual i és propi de les gimnospermes L' endosperma secundari és triploide i es forma a partir de la unió del nucli secundari del sac embrionari amb un nucli espermàtic del tub pollínic És digerit per l’embrió abans o al moment de la germinació
ziram
Agronomia
Compost químic que pertany al grup dels ditiocarbamats i que actua com a fungicida d’aplicació foliar d’ampli espectre d’acció.
Té caràcter preventiu sobre la germinació d’espores d’endoparàsits en conreus de fruiters, flors, maduixes, plantes hortícoles i ornamentals Pot presentar problemes de fitotoxicitat, sobretot si hom el barreja amb altres matèries actives Catalogat com de baixa perillositat per a l’home, el seu termini de seguretat és de 7 dies Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació pols mullable i l’empresa que la comercialitza
anticriptogàmic
Fitopatologia
Substància química aplicada en el tractament de les malalties de les plantes produïdes per criptògames paràsites (generalment, fongs) i per bacteris.
Atesa la natura i la forma de propagació d’aquests paràsits, són més freqüents les malalties que cal prevenir que no les que admeten lluita curativa Els anticriptogàmics, emprats en tractaments curatius, destrueixen el paràsit extern de les plantes els emprats en tractaments preventius impossibiliten la germinació de les espores dels fongs i d’altres paràsits interns Entre els productes de més alt valor anticriptogàmic hi ha el sofre i el coure i els fungicides sintètics
cristal·logènia
Mineralogia i petrografia
Part de la cristal·lografia que estudia la formació dels cristalls o aparició d’una fase sòlida en un medi fluid.
És un fenomen encara no ben conegut Von Tammann definí el poder germinador pel nombre de cristallets que en un temps, en un volum i a una temperatura donats apareixen en una solució, i per la velocitat de creixement, que per a una mateixa espècie cristallina no té cap relació amb la germinació Actualment té un gran interès industrial per a l’obtenció de cristalls grossos i perfectes piezoelèctrics, ferroelèctrics i per a l’òptica de l’infraroig, l’ultraviolat i el làser