Resultats de la cerca
Es mostren 569 resultats
comptador elèctric
Comptador elèctric monofàsic, el funcionament del qual és idèntic al del motor d’inducció; consisteix a fer girar una massa metàl·lica mitjançant l’aplicació d’un camp magnètic rotatiu
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Aparell per a mesurar l’energia elèctrica que és transmesa per un circuit o línia elèctrica.
El seu principi de funcionament és el següent el comptador té un element mòbil per exemple, un disc fixat a un eix que gira a una velocitat proporcional a la potència que en aquell moment passa per la línia on és connectat si la potència no varia, el comptador girarà a velocitat fixa si la potència augmenta o disminueix, la velocitat augmentarà o disminuirà en la mateixa proporció Aquest element que gira té acoblat un comptavoltes anomenat integrador L’energia produïda, transmesa o consumida en un cert espai de temps T és el producte de la potència suposada constant per aquests temps T , o…
vòrtex quantificat
Física
En un superfluid, vòrtex que apareix en fer-lo girar amb una velocitat per sobre de certa velocitat crítica.
A causa del caràcter univaluat de la funció d’ona que descriu el superfluid d’acord amb la mecànica quàntica, un vòrtex tan sols pot existir en un superfluid si, en girar al seu voltant, el fluid adquireix un moment angular que és un múltiple enter de ħ, la constant de Planck dividida per 2π S'han observat vòrtexs quantificats en heli superfluid, en metalls superconductors i en gasos atòmics ultrafreds, la qual cosa ha servit per a demostrar-ne inequívocament el caràcter superfluid
arada de pala giratòria
Agronomia
Arada moderna de pala, capaç de girar entorn del dental o de la cama.
Permet de tombar la terra cap a un costat o cap l’altre, la qual cosa, sobretot si hom vol evitar els cavallons, facilita la llaurada El tipus més senzill d’arada de pala giratòria té la pala, que és simètrica respecte a l’eix de gir, amb una vora que fa de rella o de ganiveta, i una altra que fa de ganiveta o de rella, segons la posició triada La forma que en aquest cas ha de tenir la pala fa que la llaurada no sigui del tot perfecta, i per això algunes arades de pala giratòria, com l' arada de pala giratoria doble , tenen, de fet, una doble pala cilíndrica, capaç de girar en…
antípoda òptic
Química
Cadascun del parell d’estereoisòmers òptics que fan girar en direccions contràries, d’un mateix angle determinat, el pla de la llum polaritzada plana.
El dextrogir el fa girar cap a la dreta + i el levogir cap a l’esquerra - Cada antípoda òptic o enantiomorf és individualment asimètric, essent cadascun la imatge especular de l’altre La mescla a parts iguals d’una parella d’antípodes és denominada racèmica i no presenta activitat òptica
falleba
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Barreta de ferro cilíndrica que hom col·loca en una porta, un finestró, etc, de manera que pugui girar al voltant del seu eix longitudinal per tal que els seus extrems, colzats, s’introdueixin en uns forats, unes anelles, etc, del bastiment o se’n desprenguin.
A l’indret més a mà, hi va unida una balda per a fer-la girar La falleba serveix per a mantenir tancada la porta, la finestra, etc
eolípila
Tecnologia
Primitiva turbina de reacció, descrita per Heró d’Alexandria, que consisteix en una esfera buida que pot girar al voltant del seu eix vertical i que és suportada per un tub que la comunica amb un recipient on hom produeix vapor d’aigua.
L’esfera és proveïda de dos becs situats als extrems del diàmetre perpendicular a l’eix de rotació en direccions tangencials oposades El vapor, en sortir a pressió pels becs, fa girar l’esfera pel principi d’acció i reacció
revòlver
Esquema del revòlver
© Fototeca
Militar
Arma de foc curta, portàtil i lleugera, que permet d’ésser apuntada i disparada amb una mà sola, proveïda d’un cilindre, susceptible de girar sobre el seu eix, amb diversos allotjaments a manera de diverses recambres per al mateix nombre de cartutxos, capaç d’engegar ininterrompudament tants trets com cartutxos continguin els allotjaments del cilindre.
En el revòlver, els cartutxos són posats als allotjaments d’un a un, i en prémer el gallet amb el dit és disparat el del que és en línia amb el canó i el cilindre gira i posa un nou cartutx en disposició d’ésser disparat en tornar a prémer el gallet Encara que hom pot considerar com a antecedents històrics del revòlver l’arma coneguda al s XVI proveïda de diversos canons que hom feia girar amb la mà i la pistola de roda del s XVII, no fou fins el 1835 que el nord-americà Samuel Colt patentà el primer revòlver, al qual donà nom
remontoir
Tecnologia
Dispositiu que permet de donar corda als rellotges, sense l’ús de cap clau auxiliar i sense obrir-los, mitjançant el moviment de rotació d’una rodeta o corona, solidària amb un eix que substitueix la clau, efectuat amb els dits.
Fou ideat per l’enginyer suís Abraham-Louis Breguet al començament del s XIX El remontoir permet també de fer girar les busques per canviar l’hora, en prémer un piu lateral o concèntric amb la corona, o bé accionant-lo enfora i fent-lo girar
mecanisme de garrot
Indústria tèxtil
Mecanisme d’impulsió de la llançadora constituït per un arbre vertical que porta a l’extrem superior el garrot i a l’inferior un rodet cònic que és en contacte amb l’excèntrica.
En girar l’excèntrica, aparta bruscament el rodet i fa girar sobre el seu eix l’arbre vertical i, amb ell, el garrot, l’extrem del qual descriu un arc de circumferència i fa moure, per mitjà d’una corretja anomenada tiratac , el tac a dins del calaix , i projecta, així, la llançadora a l’altre extrem de les taules Actualment aquest mecanisme ha estat substituït pel d'espasa