Resultats de la cerca

Sembla que la seva veneració fou importada de terres llunyanes Sol ésser representada dreta, amb els pits descoberts i les mans sobre el ventre, amb el cap cobert amb una gorra cònica També figura en pectorals, juntament amb el déu del foc, Mixcoatl

El seu nom significa ‘Nostre senyor escorxat’ Era representada en forma d’home nu cobert d’una pell humana escorxada, amb gorra cònica i dues borles fins a les espatlles portava anelles d’or i penjolls de cargol Li eren sacrificats éssers humans Hom li atribuïa les malalties de la pell i dels ulls els malalts, per tal de guarir, feien vot de vestir les pells de les víctimes sacrificades

Els més importants són sa Bleda Plana 18 m alt i sa Bleda Redona 39 m alt L’anomenat na Gorra , el més pròxim a la costa, en dista uns 4,3 km Hom distingeix també  es Vaixell , na Bosc , els esculls d’en Ramon i na Plana  Formen part dels anomenats illots de Ponent , i des del 2002 s’inclouen en les reserves naturals des Vedrà, es Vedranell i els illots de Ponent

És la que té els estels de més feble lluminositat entre totes les del zodíac, cosa que en dificulta la identificació Té 102 estels visibles a ull nu Entre els seus components són remarcables l’α-Cancri, estel doble, a una distància de 99 anys llum de la Terra, i els cúmuls M 44 el Pessebre, que a ull nu és com una taca nebulosa, i M 67 la Gorra Frígia, considerat un dels més antics de la Galàxia

Fou membre fundador del Grup d’Alta Muntanya del Club Muntanyenc Barcelonès l’any 1940 Durant la dècada de 1940 obrí nombroses vies a Montserrat, com les vies del Ninot, l’Ou Colom, el Serrat de les Barretines o la Nana La major part de la seva activitat escaladora la dugué a terme per separat del seu germà Raimon Tot i això, els dos germans i Jordi Casassayes Haus obriren les vies Haus-Estrems a l’aresta nord de la Gorra Frígia i a la cara sud de la Mòmia, i la via Haus-Estrems a la paret nord del Margalida 1947

Deixà l’ofici familiar d’argenter, com el seu germà Marçal, i treballà en una empresa editorial de Barcelona Dirigí La Gorra de Cop  i altres publicacions És autor del drama Amor i gratitud 1868 i de comèdies en què es fa evident la dinàmica social del moment, com Sistema Raspail 1866 i La qüestió són quartos 1867, que tracta de les estafes d’un advocat Bibliografia Sunyer i Molné, M 2006 “El teatre costumista de Marçal i Modest Busquets”, dins Diversos autors Pensament i literatura a Reus al segle XIX Reus, Centre de Lectura, p 53-81

Ha estat la peça més típica de la indumentària tradicional masculina catalana, especialment entre els pastors, la gent de mar i els pagesos del Principat, al nord de l’Ebre, però també a les Balears a Mallorca i, especialment, a Eivissa Durant la segona meitat del s XVIII el seu ús s’estengué entre els pagesos del País Valencià on era coneguda amb el nom de barret i del País de Foix on era anomenada tet , països en els quals perdurà fins a mitjan s XIX És anomenada també gorra en diverses comarques, com l’Urgell, Andorra, els Pallars, la Ribagorça, el Penedès i el Camp de…

Derivat directament del Pedrolino de la Commedia dell’Arte, el seu nom i la seva indumentària foren divulgats i adquiriren celebritat gràcies a GGiaratoni a París el 1673 Després de la supressió del teatre italià de París, Pierrot, amb el mateix vestuari casaca blanca llarga amb botons blancs o negres, pantalons de vellut llargs, amb una gorra de vellut al cap i amb el rostre emblanquinat, passà a la pantomima francesa, on adquirí el caràcter trist d’enamorat patètic i infortunat Més modernament, i com a rèplica, fou creada Pierrette , la seva antítesi femenina, coqueta i vivaç Als Països…

Format a la Junta de Comerç i al seminari de Barcelona, fou empresari tèxtil Reuní una nodrida biblioteca, amb incunables i llibres antics, i de gran publicà obres de tipus erudit i divulgatiu Lo joc de naibs, naips o cartes 1886, El ajedrez 1890, La gorra catalana 1887 i sis volums d’assaigs amb el títol general d’ Erros històrics 1887-98  Ni iberos ni fenicis 1887, Ni arios ni indoarios 1889, La Creu Los monuments megalítics 1892, Els grecs Els etruscos 1895, L’escriptura Lo gravat L’impremta Lo llibre 1898 i De la pretenguda i malentesa civilització arabe 1899 A Egipte,…