Resultats de la cerca
Es mostren 93 resultats
Stefanie Maria Graf
Tennis
Tennista alemanya.
Professional des del 1982, fou la número u mundial durant la xifra rècord de 3,5 anys, fins el març del 1991, quan cedí el lloc a la tennista sèrbia M Seles L’any 1988 esdevingué la sisena dona de la història que guanyava el Grand Slam i alhora fou el tennista més jove 22 anys en conquerir la victòria, la número 500, el 1991 Altres triomfs han estat l' open d’Austràlia 1988, 1989 i 1990, Roland Garros 1987 i 1988, l' open USA 1988 i 1989 i Wimbledon 1988, 1989, 1991 i 1992 L’any 1992 també guanyà la Copa de la Federació amb Alemanya En els jocs olímpics ha obtingut bons resultats a Los…
Retirada de la tennista alemanya Steffi Graf
La tennista alemanya Steffi Graf, de 30 anys, anuncia en una roda de premsa a Heidelberg la seva retirada del tennis professional Amb 22 títols de Grand Slam al seu palmarès, l’últim dels quals aconseguit en la darrera edició de Roland Garros, Graf ha estat la gran dominadora del tennis en la darrera dècada i una de les millors tennistes de tots els temps La retirada de Graf coincideix amb la de l’altra gran figura del tennis alemany, Boris Becker, anunciada en la passada edició de Wimbledon
El dirigible Graf Zeppelin vola sobre la ciutat de Barcelona
El dirigible Graf Zeppelin vola sobre la ciutat de Barcelona, en una exhibició durant l'Exposició Internacional
Els veterans Steffi Graf i Andre Agassi guanyen a Roland Garros
L’alemanya Steffi Graf i el nord-americà Andre Agassi tornen a l’elit del tennis mundial amb una victòria al torneig de Roland Garros Graf s’imposa a la suïssa Martina Hingis per 4-6, 7-5 i 6-2 i guanya per sisena vegada el torneig L’endemà, Agassi, que va ser-ne finalista els anys 1990 i 1991, guanya el seu primer títol a París davant l’ucraïnès Andrei Medvedev per 1-6, 2-6, 6-4, 6-3 i 6-4 És el 22è títol del Grand Slam de Graf, que s’acosta al rècord de 24 títols de Margareth Court, mentre que Agassi és el cinquè tennista que ha guanyat els quatre torneigs del Grand Slam
digraf
Matemàtiques
Graf les arestes del qual, anomenades arcs, són parells ordenats de vèrtexs diferents.
Un digraf G amb un conjunt de vèrtexs V i un conjunt d’arcs E es denota per G = V , E Sovint s’escriu també E = E G i V = V G
arbre
© fototeca.cat
Matemàtiques
Graf connex i acíclic (sense circuits).
Un arbre té només un vèrtex, anomenat arrel sense predecessor en el sentit de les fletxes, mentre que tot altre vèrtex té, cada un, un únic predecessor Tots els vèrtexs tenen un nombre variable de successors, que ordinariàment hom suposa ordenats per exemple, d’esquerra a dreta i de vegades són anomenats branques En la representació habitual d’un arbre l’arrel se situa al capdamunt i els arcs se suposen recorreguts en sentit descendent Els arbres han passat d’ésser un cas particular de graf a rebre un tractament matemàtic específic Són particularment útils en la modelització de processos en…
aresta-connectivitat
Matemàtiques
Donat un graf G diferent de Kj, nombre mínim d’arestes (representat per ƛ(G) que cal treure del conjunt d’arestes per tal que el graf resultant no sigui connex.
Quan el graf modela una xarxa d’interconnexió, aleshores aquest paràmetre mesura la vulnerabilitat de la xarxa davant la fallada d’enllaços
fluxgrama
Graf orientat equivalent a un diagrama de blocs, però de traçat més senzill.
Els nodes hi representen senyals o variables, i les branques, relacions entre variables La fletxa que porta la branca indica el sentit del flux del senyal, i la lletra associada, el factor de multiplicació transmitància que experimenta el senyal del node d’origen La variable corresponent a un node dependent pren un valor igual a la suma dels senyals incidents En conjunt, el fluxgrama representa un sistema d’equacions algèbriques lineals del tipus y 1 t = a 1 1 y 1 t + a 1 2 y 2 t + + a 1 n y m t y 2 t = a 2 1 y 1 t + a 2 2 y 2 t + + a 2 n y n t y n t = a n 1 y 1 t + a n 2 y 2 t + + a n n y…