Resultats de la cerca
Es mostren 246 resultats
A les corts catalanes es reflecteixen les relacions conflictives entre el rei i Catalunya en el nombre elevat de greuges presentats
A les corts catalanes es reflecteixen les relacions conflictives entre el rei i Catalunya en el nombre elevat de greuges presentats es reforma la Reial Audiència, que disposarà de tres sales, dues de civils i una de criminal
Les corts valencianes concedeixen un servei de 1 080 000 lliures durant quinze anys abans de la reparació dels greuges i les aragoneses 2 160 000 durant el mateix període
Les corts valencianes concedeixen un servei de 1 080 000 lliures durant quinze anys abans de la reparació dels greuges i les aragoneses 2 160 000 durant el mateix període
Anton Cañellas i Balcells

Anton Cañellas i Balcells
© Síndic de Greuges
Política
Polític.
Vinculat al catalanisme universitari, contribuí a crear 1946 la Joventut Catalana Democràtica i, l’any següent, la Joventut d' Unió Democràtica de Catalunya Actiu opositor al franquisme, fou membre de l’executiu de la Unió Europea Democràtica-Cristiana i impulsà empreses culturals com l’editorial Nova Terra o la revista Oriflama President de l’Associació d’Amics de les Nacions Unides, membre de Justícia i Pau i secretari de l’Equip Demòcrata-Cristià de l’Estat espanyol, el representà en les negociacions per a la reforma política, i el 1977 fou l’únic diputat i líder virtual d’UDC El 1978…
greuge
Història
Dret català
Als països de la corona catalanoaragonesa, als segles XIII-XVIII, reclamació presentada a les corts, en forma de capítol de cort (capítol de greuges), d’abusos o actes il·legals.
Foren atribuïts al mateix rei, als seus oficials, als senyors de baronia i a llurs funcionaris, a viles i ciutats o a llurs representants, per tal d’obtenir-ne la reparació o esmena A vegades aquests abusos eren resolts directament pel mateix sobirà, amb una simple informació prèvia, o sense aquesta en cas de notorietat amb consell de la cort En la cort del 1409 fou acordada una representació de les corts per a la resolució dels capítols del greuges, formada per nou parlamentaris designats pel rei i uns altres nou pels braços, que reberen el nom de jutges de greuges…
Reivindicació per part d'algunes ciutats de les lleis abolides pels respectius decrets de Nova Planta
Les ciutats de Barcelona, València, Ciutat i Saragossa eleven un Memorial de greuges a les corts de Castella reivindiquen les lleis abolides pels respectius decrets de Nova Planta
La España Regional
Revista mensual, fundada a Barcelona el 9 de març de 1886 i editada fins el 1893.
Pretenia de portar arreu d’Espanya el programa del Memorial de Greuges, des del punt de vista regionalista conservador Dedicà una gran part dels seus números a temes de dret Dirigida per Francesc Romaní i Puigdengoles, tingué com a collaboradors Marià Maspons, Eusebi Güell, Josep Coroleu, Joan Sardà i Josep Pella i Forgas
ombudsman
Dret administratiu
Figura de l’ordenament juridicoadministratiu suec, encarnada en una persona que vetlla pel respecte de les llibertats i dels drets fonamentals dels administrats davant dels actes públics del govern.
Els ciutadans es poden adreçar a l' ombudsman perquè els defensi en el seu nom Aquesta figura es creà, en el seu sentit modern, l’any 1809 i ha estat adaptada en la majoria de països amb govern democràtics amb diferents noms síndic de greuges a Catalunya, defensor del poble a Espanya, médiateur a França, provedor de justiça a Portugal i defensore civico a Itàlia
Joan Antoni Sorribas i Zaidín
Història del dret
Advocat.
Es llicencià en dret a Barcelona, on fou registrador de la propietat 1865-72 i secretari de la vila de Gràcia 1865-67 S'establí com a advocat a Barcelona i fou corresponsal de diaris argentins, com El Correo Español , i publicà la revista El Consultor del Municipio y del Contribuyente El 1885 formà part de la comissió que anà a lliurar a Alfons XII el Memorial de Greuges
Quatre morts en l’incendi d’una nau a Badalona on vivien més de cent immigrants
Els bombers aconsegueixen extingir l’incendi d’una nau abandonada on vivien més d’un centenar de persones, quatre de les quals quatre persones i 23 resulten ferides de diversa consideració L’incendi es va declarar el dia anterior a causa del deteriorament de l’edifici, ocupat per immigrants en situació irregular des de feia una desena d’anys El dia 23 el Síndic de Greuges denuncia la falta de collaboració de l’alcalde de la ciutat en la investigació del sinistre
Els quatre presos independentistes posen fi a la vaga de fam
Jordi Sánchez, Jordi Turull, Joaquim Forn i Josep Rull abandonen la vaga de fam perquè consideren que s’ha acomplert l’objectiu que el Tribunal Constitucional desbloquegi els seus recursos d’empara L’anunci de la decisió té lloc un dia després que els expresidents de la Generalitat i del Parlament de Catalunya, el president Quim Torra i el síndic de greuges Ribó els demanin en una carta posar fi a la vaga La vaga de fam ha durat 21 Sánchez i Turull i 17 Forn i Rull dies