Resultats de la cerca

Situada a la vora del Blaise, petit afluent del Marne, és cèlebre per la matança d’hugonots hugonot duta a terme per Francesc de Guisa 1 de març de 1562, fet que donà origen a les guerres de religió

Duc de Mayenne Germà d’Enric, duc de Guisa, després de l’assassinat d’aquest 1588 esdevingué el cap de la Lliga Catòlica En morir Enric III de França, Carles de Lorena semblava un pretendent indiscutible al tron però, tement una intervenció oberta de Felip II, proclamà rei el cardenal de Borbó Carles X Derrotat per Enric IV a Arques 1589, el reconegué com a rei 1596

Deixeble de Gros, fou el pintor de la burgesia posterior a la Revolució del 1830 Té una primera etapa de pintor d’història Assassinat del duc de Guisa , 1835, Musée de Chantilly i una segona —des del 1837— de pintor religiós Enterrament de Crist i de retratista Lamartine Decorà l’hemicicle de l’École des Beaux-Arts de París, on representà la història de les arts

L’adhesió al calvinisme d’homes com Antoni de Borbó, rei de Navarra, el príncep de Condé i l’almirall de Coligny, entre altres, donà força política al calvinisme amb vista a la defensa dels seus drets de minoria religiosa, alhora que li feia assumir la defensa dels drets dels estats enfront de la monarquia, més i més absolutista A la mort d’Enric II, coincident amb la celebració del primer sínode calvinista a París 1559, en el qual fou acceptada la Confessio gallicana , redactada pel mateix Calví, la regència de Caterina de Mèdici aportà una dimensió política en la pugna amb els Guisa…

Comte d’Oñati Se significà per la seva oposició a la política del comte duc d’Olivares, especialment pel que feia referència al trasllat del conflicte hispanofrancès a la frontera catalanofrancesa Ambaixador a Savoia, Viena i Roma i virrei de Nàpols 1648-53, es distingí en la repressió de la revolta napolitana i en la subsegüent derrota de l’exèrcit francès comandat pel duc de Guisa, que fou fet presoner

Ja en temps de Carles V es distingí en la batalla de Mühlberg contra la Lliga d’Esmalcalda Mentre regnava Felip II actuà a les ordres del duc d’Alba en la campanya italiana 1555-56 contra el duc de Guisa, però la seva fama és deguda sobretot al fet d’haver estat un dels caps dels terços de Flandes i d’haver vençut Lluís de Nassau en la batalla de Mooh 1575

Servidor d’Enric de Borbó, després d’una sèrie d’aventures ho fou del duc d’Orleans i del duc de Guisa Sobresortí en poesia, amb obres com ara Plaintes d’Acante 1633, Les amours de Tristan 1638, Les vers heroïques 1648, etc, i sobretot en teatre, com les tragèdies Marianne 1636, La mort de Sénèque, la mort de Crispe 1645, la comèdia Le parasite 1653, etc En prosa deixà una novella autobiogràfica, Le page disgracié 1642

El 1186 passà als Lusignan-Issaudoun, i el 1249 als Brienne, fins el 1350, que passà a la corona El 1352 fou donat a Joan d’Artois, i passà successivament als Nevers 1472, als Cleve-La-Marck 1491, als Guisa 1640, als Orléans 1660, que el vengueren 1682 al duc del Maine, i, per enllaç, de nou als Orléans 1793 El darrer a portar el títol fou Gastó d’Orléans mort el 1922, net del rei Lluís Felip I

Fou un dels principals fundadors de la revista infantil Cavall Fort , que dirigí del 1961 al 1979 Aquesta tasca la plasmà a “Cavall Fort” Una experiència concreta 1967 El 1975, amb Pau Urrea, creà la collecció discogràfica “Clàssics de la Sardana” Impulsà també la publicació de gramàtiques catalanes i cicles de teatre infantil Estrenà les obres de teatre Dos branquillons a guisa de violí i Ha fugit un cavall i publicà la narració juvenil Planta cara 1995 Bibliografia Ferrer, J 2008 Josep Tremoleda Plantar cara a la por Barcelona, Pòrtic

Comte de Guisa Nebot de Felip VI de França i hereu al ducat de Bretanya per matrimoni 1337 amb Joana de Penthièvre, neboda del duc Joan III Mort aquest 1341, li disputà el ducat Joan, comte de Montfort l’Amaury, sostingut per Eduard III d’Anglaterra, originant la llarga lluita per la successió de Bretanya Després d’uns èxits inicials, caigué presoner dels anglesos a la batalla de la Roche-Derrien 1314 recobrà la llibertat el 1356 i, en ésser represa la lluita 1363, fou derrotat i mort a Auray 1364 Ja en vida tingué fama de santedat fou beatificat el 1904