Resultats de la cerca
Es mostren 326 resultats
eohippus
Paleontologia
Gènere de mamífers perisodàctils fòssils de l’Eocè, de la família dels èquids, els primers antecessors coneguts en la línia evolutiva que ha donat lloc al cavall.
Tenien la grandària d’un tapir, amb quatre dits a les potes anteriors i tres a les posteriors Habitaven en llocs pantanosos i es nodrien d’herbes i de mates
tehueltxe
Etnologia
Individu d’un poble amerindi sud-americà que, amb els ones, forma el grup patagó, de raça pàmpida.
Fins al s XIX habitaven al sud de la Pampa argentina dedicats a la caça de l’estruç i el guanac Perseguits i exterminats, només hi resta el tipus mestís de tehueltxe i blanc, anomenat gautxo
Faldeta
Barri
Barri del nucli urbà de Manuel (Ribera Alta), al municipi del qual fou agregat el 1836.
Lloc de moriscs 33 focs el 1602 de la parròquia de l’Énova, fou agregat el 1535 a la nova parròquia de Manuel Despoblat 1609, el 1646 l’habitaven ja 15 famílies i el 1792, 162 habitants
Acarnània
Divisió administrativa
Regió de la Grècia occidental, entre el golf de Patres i el d’Arta.
Els pobles que l’habitaven formaren una confederació que fou sotmesa pels macedonis el 225 aC El 146 aC Acarnània passà a formar part de la província romana d’Acaia Actualment és inclosa dins la regió d' Etòlia-Acarnània
sauropterigis
Paleontologia
Ordre de rèptils de la subclasse dels sinaptosaures, de tronc massís i gros, de forma ovalada i amb la pell nua, cua curta, coll molt llarg, cap serpentiforme molt petit, amb les extremitats convertides en aletes però conservant els cinc dits englobats dins la paleta formada per la cua i el peu, i generalment de dimensions gegantines.
La fossa temporal superior era molt ampla i els orificis nasals ocupaven una posició superior Eren rèptils aquàtics i ictiòfags, que capturaven els peixos amb l’ajuda del seu llarg coll Habitaven a la mar, durant tota l’era secundària
wichita
Etnologia
Individu d’un poble amerindi, de llengua caddo, que habitava el territori comprès entre la conca mitjana de l’Arkansas (Kansas) i la del Brazos (Texas).
Actualment estan relegats en restaven uns 700 l’any 1995, dels quals només 38 parlants de la llengua wichita a les reserves d’Oklahoma occidental Agricultors sedentaris, es dedicaven també a la caça del bisó Habitaven en wigwams comunitaris, no tenien organització en clans i practicaven la inhumació
volca
Història
Individu d’un poble celta, originari del SE de Germània, que s’establí (~500 aC) a la Gàl·lia Narbonesa.
Entre el 218 i el 105 aC se separaren en dos grups els volcae arecomici , que habitaven a l’actual baix Llenguadoc, amb capital a Nemausus Nimes, i els volcae tectosages , establerts entre Tolosa i Narbona Aquests darrers sembla que estan en relació amb els tectosages de Galàcia
psilofitals
Paleontologia
Botànica
Ordre de psilofitòpsids propis dels períodes silurià i devonià.
Eren plantes de port herbaci o arbustiu, sense arrels i sense fulles, de rizomes subterranis amb rizoides, i de tiges aèries ramificades dicotòmicament, amb un feix conductor, amb estomes i amb esporangis terminals Eren isòspores i tenien el gametòfit semblant a l’esporòfit Habitaven terrenys humits o pantanosos
xerpa
Etnologia
Individu d’un poble del Nepal que habita a les zones altes de l’Himàlaia (entre 2 000 i 4 000 m d’altitud).
Provinents del Tibet oriental, els xerpes han representat fins avui una forma arcaica del lamaisme Coneguts mundialment per llur participació en expedicions i estudis d’alta muntanya, l’any 2000 eren uns 50 000, tres quartes parts dels quals habitaven al Nepal, i la resta a l’Índia el Bhutan i la Xina
cahita
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un grup de tribus índies de l’Amèrica del Nord de llengua comuna.
Els cahites habitaven al nord-oest de Mèxic, als cursos baixos dels rius Sinaloa, Fuerte, Mayo i Yaqui En entrar en contacte amb els conqueridors castellans 1533 eren uns 100000 Les tribus principals que han sobreviscut són els mayos mayo i els yaquis yaqui La llengua cahita pertany a la família utoasteca