Resultats de la cerca
Es mostren 287 resultats
parasitisme
Ecologia
Relació interespecífica entre paràsit i hoste.
Aquest fenomen se sol donar en els casos en què l’hoste no veu greument afectada la seva viabilitat a causa del paràsit, bé que els trastorns que li pugui comportar li poden fer minvar la vitalitat i deixar-lo en inferioritat de condicions enfront dels individus de la seva mateixa espècie, i ésser seleccionat negativament El parasitisme és fruit de l’adaptació morfològica, fisiològica i ecològica, amb una llarga evolució parallela, entre un parell d’espècies, en la qual el paràsit arriba sovint a prescindir dels propis mitjans de supervivència per a passar a dependre obligadament…
metacercària
Helmintologia
Fase larval del cicle biològic dels digenètics que s’origina a partir de les cercàries quan aquestes penetren en l’hoste intermediari (mol·lusc, peix o amfibi) i s’hi enquisten.
Les metacercàries passen a l’hoste definitiu normalment un vertebrat en ésser ingerit per aquest l’hoste intermediari, s’adhereixen al seu tub digestiu i s’hi transformen en adults que ponen ous
saculina
Sacculina carcini
World Register of Marine Species (cc-by-sa-4.0)
Carcinologia
Gènere de crustacis de l’ordre dels rizocèfals, de la família dels peltogàstrids, paràsit de crustacis decàpodes, sobretot de Carcinus maenas, sense tub digestiu, ni apèndixs a l’estat d’adult, però amb prolongaments o rizoides que penetren en l’hoste.
La seva primera larva, el naupli , manca de tub digestiu, i la darrera, la cipris , s’adhereix a un pèl d’un cranc, perd la conquilla i penetra dins l’hoste Les parts que resten a l’interior es ramifiquen i penetren per tot el cos de l’hoste i absorbeixen l’aliment dels seus teixits L’hoste ja no creix ni muda i els seus òrgans sexuals degeneren i ja no pot reproduir-se És el fenomen anomenat castració parasitària L’espècie principal és Sacculina carcini
uredinals
Micologia
Ordre de basidiomicets del grup dels probasidiomicets, integrat per fongs paràsits d’angiospermes, caracteritzats perquè tenen cicles biològics complexos, els quals transcorren en un sol hoste (espècies autoiques) o en més d’un (espècies heteroiques).
El cicle, que no sempre és tan complicat, comença a la primavera, quan una teleutòspora forma un zigot per fusió dels seus dos nuclis, el qual sofreix la meiosi i origina un basidi septat Les basidiòspores formades germinen en l’hoste secundari, i en el miceli monocariòtic resultant apareixen els picnidis, formadors de picnidiòspores, espores de tipus conídic Dues hifes monocariòtiques poden unir-se i formar un miceli dicariòtic, en el qual apareixen els ecidis, productors d’ecidiòspores, les quals ataquen l’hoste primari En el miceli dicariòtic resultant de la…
branquiürs
Carcinologia
Subclasse de crustacis entomostracis, integrada per individus paràsits temporals de peixos marins i d’aigua dolça, que neden lliurement passant d’un hoste a l’altre.
Són de dimensions petites i tenen el cos aplanat, amb una closca cefalotoràcica en forma d’escut que protegeix el cap i els tres darrers segments toràcics Tenen quatre parells de potes toràciques de funció nedadora L’abdomen és bilobulat, no és segmentat i no porta cap apèndix A la part cefàlica tenen dues antenes molt curtes, un ull imparell nauplià i un parell d’ulls composts i mòbils Les maxilles són transformades en un parell de ventoses que asseguren l’adhesió a l’hoste Els sexes són separats el desenvolupament embrionari és directe, i les larves són semblants als adults/>
fitopatogènesi
Fitopatologia
Seqüència d’esdeveniments al llarg del procés de malaltia infecciosa dels vegetals, que comença pel contacte de l’agent patogen amb l’hoste receptiu, continua amb un període d’incubació i acaba amb l’aparició dels primers símptomes i la posterior multiplicació del patogen.
L’estudi de les relacions hoste-patogen durant la fitopatogènesi gaudeix d’una importància primordial a l’hora del control de les malures de les plantes
monogenis
Zoologia
Ordre de platihelmints de la classe dels trematodes que atenyen de 6 a 30 mm de longitud, la majoria dels quals són paràsits d’un sol hoste i amb un cicle biològic simple, sense alternança de generacions.
Presenten òrgans de fixació en els extrems anteriors i posteriors els anteriors són formats per elements glandulars que secreten unes substàncies mucoses, i en els posteriors hi ha ventoses i ganxos Parasiten peixos marins, d’aigua dolça o amfibis, fixant-se sobre la superfície del cos o a les brànquies També es troben sobre cefalòpodes i crustacis, i n'hi ha que són endoparàsits de la cloaca dels peixos, de la bufeta urinària de les granotes i de la cavitat bucal de les tortugues Es nodreixen de sang i de cèllules epitelials, i sovint són la causa de la mort dels individus joves Els ous…